El darrer llibre d’en Ferran Torrent, Bulevard dels Francesos, ens situa en dos escenaris temporals diferents. Per un costat la història transcorre a la València franquista dels anys 60, amb uns incipients i il·legals moviments comunistes i nacionalistes que intenten fer-se visibles a la universitat i al carrer, intentant escapar de la forta repressió portada a terme per la policia politicosocial. Per un altre costat, el llibre relata la València actual, aquella que es menja l’horta per construir pisos i on la població, tira com pot amb els seus treballs i les seves coses.Les dos històries estan molt ben entrellaçades mitjançant la història de la família Baixauli. Primer amb un pare Maqui, després amb un fill comunista i finalment amb el germà llanterner. I tot envoltat d’un munt de personatges secundaris ben treballats i històries que s’entrecreuen involuntàriament les unes amb les altres. Una vedet, un ex professor republicà, un policia bo i un de molt dolent, un camell, un lladre de guant blanc, una hereva rica, un professor de tenis, un capellà...
Tres generacions que transcorren per la segona meitat del segle XX i serveixen per fer una radiografia a la història recent de València i sobretot, per fer-nos entendre que tant durant el franquisme com actualment amb democràcia, els ideals i les utopies sempre xoquen frontalment amb el poder, ja sigui polític, militar o econòmic.
Ferran Torrent. Bulevard dels Francesos. Columna Edicions. 2010
1 comentari:
Doncs, de moment, tinc les mateixes bones impressions que comentes Xesco, just ara em trobe inmers en el Bulevard dels francesos.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada