Geopolítica abans de marxar a Síria

Després de visitar Egipte, Marroc i Tunísia, marxar a Orient Mitjà és fer un pas més en aquest intent de conèixer una mica millor aquest petit territori que compartim i que tant malament estem gestionant. El mediterrani. El mes de Juny vam decidir marxar a Síria a passar els vint dies que teníem de vacances. La Hala, una amiga que vam conèixer a València i que actualment està fent el doctorat en Arqueologia a Lyon (França) és de Damasc, i cada estiu ens diu que anem amb ella a Síria a passar les vacances. Aquest any, després de poder combinar unes vacances amb l’Espe, decidim que és el moment de marxar a Síria. El Jesús també s’anima a fer el viatge amb nosaltres. Durant el mes de Juliol, i a falta de vint dies per agafar l’avió, el Govern d’Israel envaeix militarment el Líban. Hezbolà ha segrestat a un soldat israelià i aquesta és l’excusa perfecta per envair el Líban. Israel ha bombardejat Beirut, l’aeroport, la carretera que connecta amb Damasc i tot el sud del país. Hezbolà ha disparat míssils contra les ciutats del nord d’Israel. El govern libanès no pot reaccionar. És una guerra sense pal•liatius. En vint dies han mort més de 300 civils, molts d’ells nens. Les Nacions Unides han estat incapaces d’emetre un comunicat condemnant l’atac d’Israel a un país sobirà com és el Líban. El dret de vet que té Estats Units dins del Consell de Seguretat de les Nacions Unides és un paper en blanc per a l’exèrcit Israelià. Anys enrera, quan Iraq va envair Kuwait, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va tardar menys de dos dies en condemnar l’atac i en un tres i no res va atacar Iraq, per tal de tornar la llibertat a un poble sobirà com el kuwaitià. Pel que s’està veient fins ara, el poble libanès no té el mateix dret d’exercir la seva sobirania. D’aquí a quatre dies agafem l’avió. La Hala ens ha escrit des de Damasc i ens ha dit que per allà tothom fa vida normal, tot i que es respira certa tensió. EEUU sempre que poden culpen el govern Sirià de donar suport a Hezbolà. Serà Síria el següent país en caure sota la follia de les bombes? Jo sempre dic que pel pes polític, moral i religiós que té Síria dins del món àrab, un atac estranger, ja sigui israelià o americà, tindria conseqüències imprevisibles per a l’estabilitat mundial. M’agradaria creure que els governants que decideixen fer la guerra des d’un despatx amb aire condicionat, saben una mica de geopolítica i entenen que entrar en un conflicte bèl•lic amb Síria o Iran, no pot ser bo, per molt petroli, gas, aigua o democràcia que vulguin. Iraq n’és l’exemple.