Fa uns mesos que un parell d’excursionistes han publicat la troballa del que ells consideren un nou tres mil del Pirineu. Serà, possiblement, el tresmil 213 de la serralada.
Aquesta troballa ens pot fer pensar ràpidament que encara queda Pirineu per descobrir, valls inhòspites per explorar, neus perpètues per trepitjar i cims verges per assolir. Doncs no. Personalment crec que el Pirineu està tant trillat, tant caminat, tant explorat, tant fotografiat, que ara, li comencem a donar importància a petits turons i cims rocosos que abans, camí dels grans cims, passaven desapercebuts. Han estat allà sempre i sempre han estat vistos, el que passa es que ara creix la necessitat de buscar racons solitaris. Qualsevol cap de setmana a l’Aneto et pots trobar, fàcilment, amb una trentena d’excursionistes.
Quan un, cansat de buscar la solitud al Pirineu i veure’s sempre acompanyat de multituds, comença a fixar-se en aquells turons i cims que sempre han estat allí però que, fins que els grans cims no han estat plens, no ha mirat, intenta donar-los una alçada i un nom. I si per casualitats geomètriques, aquests turons sobrepassen els 3.000 metres d’altitud, es converteixen en objectiu de milers d’excursionistes que col·leccionen cims.
http://www.lamuntanya.com/recerca/torre-cordier.htm
(Gràcies Víctor)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada