Un diumenge de mitjans setembre, amb el Victor, vam marxar a escalar a la Garrotxa. Vam estar entre Oix i Baget, fent la Cresta del Ferran. Impressionant! El paisatge, el silenci, el bosc, la solitud, la desconexió... el banyet final al riu. Vam gaudir tant de l'activitat, que de tornada a Sant Cugat, parats a l'autopista, enlloc d'emprenyar-nos i posar-nos de mal humor, xerràvem i escoltàvem en Bob Dylan tot dient: ens ho hem passat tant bé, que no hi haurà retenció de trànsit possible que ens foti el diumenge que acabem de passar. "La prisa mata amigo"
dimarts, 3 d’octubre del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
ei pakillo, moltes felicitats pel bloc!, ànims!... lo de la sortida... està molt bé, ojalà trobi un cap de 7mana
n'abraçut
eloi
Publica un comentari a l'entrada