Berlín

Aquest pont de l’u del maig l’hem passat en família a Berlín. D’aquesta ciutat se’n podrien dir moltes coses, algunes de maques i altres de lletges, però en línies generals Berlín és una ciutat que m’ha sorprés molt gratament. De les poques coses que hem pogut veure amb dos dies i mig em quedo amb la sensació de que Berlín és una ciutat que respira, que tot i viure 3,5 milions de persones, la ciutat no és asfixiant. Està plena de voreres amples, pocs cotxes, moltes bicis, molts parcs... és una ciutat agradable per passejer-la i suposo que també per viure-la. El transport públic funciona perfectament i tot i patir les vagues de l’u de maig, la freqüència de pas del metro en dia festiu era de 8 minuts. Avui quan hem arribat a l’aeroport del Prat, hem esperat 30 minuts a que sortis un tren cap a Sants. I passejant per Berlín he sigut conscient de la quantitat de llum que tenen les nostres ciutats. A València o Barcelona tenim una contaminació lumínica brutal! Potser que ens ho plantegem no? Res, que m’ha agradat molt aquest primer contacte amb Berlín. Hem vist un Kreuzberg combatiu i festiu un u de maig (no havia vist mai tants escenaris funcionant a la vegada, un vertader festival urbà), hem passejat per Scheunenvertel en plena bienal d’art, hem gaudit de Prenzlauer i ens hem fet les fotos típiques “yo he estado en Berlín” a la porta de Brandenburg, al Reichstag, a Alexanderplatz i en diferents trams de l’antic mur de Berlín.