Declaració: M’agrada jugar a futbol i també, en temporades com aquesta, veure’l per la tele. A partir d’aquí, crec que estic a anys llums de ser un holigan i també sóc del parer tòpic i típic de que el futbol és l’opi del poble. I enganxats a l’opi hem estat en una setmana de final de Copa. Ahir es va jugar la final, a Mestalla, entre el Barça i el Bilbao. Partidàs i ambient com mai havia vist abans. No havia viscut mai una final i ahir, tot i no tenir entrades per anar al camp, vaig viure tot l’ambient d’un gran partit. I per crear ambient, el que creen els bascos. A l’antic llit del riu Túria es va aixecar una carpa immensa, amb una pantalla gegant, on es servien entrepans, cervesa, vi, calimotxo i sidra. Ambientàs basc a València. Feia 24 anys que els seguidors de l’Atletic no gaudien d’una final i per a la d’ahir van llençar la casa per la finestra. Diuen que fins a 30.000 bilbaïns van venir a València sense entrades. El que vaig viure ahir a la nit no ho havia vist mai abans. Més coses interessants relacionades amb el futbol. Montilla fa quatre anys que es president de la Generalitat de Catalunya i encara no s’havia entrevistat amb el president del País Valencià Francisco Camps. Ahir va ser el moment. Què passa, que si el Barça no arriba a la final i aquesta no es juga a Mestalla, aquests individus segueixen sense parlar-se? Depenem del futbol per a que els polítics s’asseguin a parlar? I com aquest exemple a milers. Consells de direcció que es celebren a València el mateix dia de la final (casualitats?), reunions a València el mateix dimecres, viatges de negocis, reunions, firmes de contractes.... el futbol i una final de copa, és molt més que futbol! Increïble i fins i tot trist, però així és. Per cert, la final la va guanyar el Barça i l’afició del Bilbao ha demostrat ser la millor. 30.000 persones seguint a l'atletic i tots aplaudint l’equip i al Barça al final del partit. Un exemple!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada