És sabut per tots que les parets en blanc són com folis de paper on la gent, amb més o menys gràcia, expressa les seves idees, desitjos, inquietuds o odis. N’hi ha que fan gràcia i d’altres, com el que us ensenyo avui, que donen pena.
És molt recurrent trobar pintades racistes o xenòfobes, però aquesta, al meu entendre, representa molt bé el nivell intel·lectual d’aquest tipus de gent. No té desperdici. Analitzem-la en profunditat. La frase diu: Emigartes no.
Primer que res cal esbrinar que pretenia dir l’autor, emigrants o immigrants, doncs emigartes no ho he trobat al diccionari. Hi ha dues opcions. Per la e inicial, crec que volia dir emigrants, així que l’autor de la pintada no està d’acord amb els emigrants. Per alguna estranya raó no vol que els espanyols se’n vagin a viure a algun altre país, o potser, espantat per la quantitat d’estrangers que hi ha al seu poble o barri, ha començat una campanya de repressió contra tota aquella persona “nacional” que intenta emigrar. És rebuscat, però és una opció.
La segona opció que tenim, és que l’autor de la pintada hagi confós emigrant amb immigrant. És la versió clàssica del racisme però demostra un nivell intel·lectual molt baix. Si donem per bona aquesta opció, la pintada hauria de ser Inmigrantes no! Així que tenim que el personatge en qüestió odia els immigrants però no sap escriure-ho i ho confon amb els emigrants. Espectacular!
Per acabar, a mode de firma, crec que l’artista intenta dibuixar una creu gamada i es clar, també es fa un embolic. Ho intenta, però és incapaç de fer-ho bé.
Bé companys, quan em demanin que defineixi als racistes, crec que el primer que diré es que són persones analfabetes, amb poques ganes d’aprendre i normalment amb un coeficient intel·lectual justet. El problema és que de tant en tant n’hi ha un de intel·ligent que s’aprofita de la ignorància de la resta per a treure’n un benefici individual. Aquest és el vertader perill del racisme.
Emigrar . v intr 1 Deixar el propi país per anar a viure en un altre. Han emigrat a Alemanya.
Immigrar. v intr Arribar en un país, per establir-s'hi, la persona que era establerta en un altre.
divendres, 1 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Molt bon article Xesco, molt encertat. Crec que no n'hi ha millor manera de demostrar la ximpleria d'aquesta gent.
Este matí m'han venut "pan tradicional, sin conservantes ni congelantes"..... no és exactament el mateix cas que contes, però dóna una idea de quin és el nivell cultural mitjà del "españolito de a pie". Clar, jo volia congelar el pa per que em dure més dies, però amb este no sé si podré.... enfins....
Totalment clarificat Xesco. Però la firma és de "El Zorro", no?
Una abraçada des de la meua hibernació-fidemàster.
Publica un comentari a l'entrada