Llegint un article d’en Carles Riba sobre recursos energètics i crisi, he reflexionat bastant sobre la necessitat que tenim, com a societat, de canviar els nostres hàbits de consum. Un cop superem el Peak oil, no hi haurà recurs energètic al món que ens permeti seguir mantenint els nivells de consum d’energia actuals, per molt que en diversifiquem les fonts.
Un dels sectors que es veurà més afectat serà el del transport. S’està investigant molt sobre les possibilitats del vehicle elèctric, però sempre pensant en desplaçaments de menys de 200 quilòmetres diaris. Que farem amb la indústria aèria? I amb el transport de mercaderies per carretera? I amb el transport de contenidors per mar?
La solució la tenim molt més a prop del que ens imaginem. El consum local. Els costos del transport seran tan elevats, que ens haurem d’acostumar a consumir el que produïm a casa. Ens haurem d’alimentar d’allò que produeixen les nostres hortes (gràcies a les cooperatives de consum això ja és una realitat) i serà el moment de potenciar el comerç de proximitat, de recuperar les botigues de barri. La possibilitat de consumir Kiwis de Nova Zelanda o jugar amb una videoconsola fabricada a Corea s’haurà acabat. I en aquest escenari, els àmbits rurals tindran una transició més fàcil. A les ciutats, o comencem a canviar ja d’hàbits, o la transició serà difícil (potser violenta).
Els romans convertiren les ciutats en el centre del món. Quan l’imperi romà caigué, les ciutats entraren en decadència i la humanitat es traslladà, de nou, al camp. El segle XX ha estat el de l’explosió urbana i demogràfica. Més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats, milions en condicions lamentables (Planeta de ciudades miseria, Mike Davis). Com ens preparem per viure després del Peak Oil, ens conduirà cap a una societat urbana o cap a una segona decadència del món urbà, amb conseqüències socials imprevisibles.
Com diu en Carles Riba, “necessitem un nou model de desenvolupament humà lligat al decreixement del consum d’energia”. Això salvarà el món urbà.
Article de Carles Riba: http://www.pelcanvi.org/activitats/decreixement/recursosenergeticsicrisi.pdf
2 comentaris:
Aquest argument és molt senzill vivint en llocs on és fàcio produir, però avui en dia molts assentaments humans estan en zones incapaces de susentar la població, per exemple els qui viuen en zones desertiques o molt fredes o amb poca insolació. Jo crec, personalment, que el consum local és molt important però no és la única solució. segurament s'haurà de complemntar amb un model diferent de ciutat i en altres mètodes de transport que consumeixin menys.
Per altra banda sembla que ens oblidem que les noves tecnologies a les que tan ens hem acostumat gasten molta energia. Crec que trobar fons energètiques netes i eficients és importantíssim!
No trobarem fonts energètiques netes i eficients com per a mantenir els nivells de consum actuals. Per tant ens haurem d'acostumar a un mode de vida amb menys consum energètic = menys consum = decreixement!
Publica un comentari a l'entrada