Sembla que València comença a moure’s. Ho fa a poc a poc i sense gaire fermesa, però és mou.
A l’estiu es va posar en servei el sistema de lloguer de bicicleta pública Valenbisi. El sistema ha estat un èxit i s’ha aconseguit fer visible la bicicleta com a mode transport quotidià. Això ha provocat que es generi un debat viu i polèmic sobre certs temes relacionats amb la bicicleta: l’ordenança, el conflicte amb el vianant, la velocitat dels vehicles, la necessitat de carrils bici a les Grans Vies.... Se sent parlar de la bicicleta i es veuen bicicletes per la ciutat, dos aspectes que fa un any no eren impensables.
Una altra actuació encetada per l’ajuntament de València ha estat l’ampliació de la zona 30 a tot el casc antic. La idea teòrica em sembla bona però en aquest cas, al meu entendre, les coses s’haurien de fer millor. Una zona 30 no només és senyalització vertical i horitzontal. Cal implantar mesures físiques per obligar a reduir la velocitat als vehicles.
El carrer de la Pau, per exemple, amb dos carrils de circulació i 400 metres de recta, és impossible que els cotxes vagin a 30Km/h. si no implantem elements reductors de velocitat o eliminem un carril de circulació. I no m’imagino a la policia multant als vehicles que circulin a 50km/h. més que res perquè l’altre dia, parlant amb un policia local de València, em va dir que tant sols disposen de dos radars, un dels quals és fixe. La probabilitat de que et multi l’únic radar mòbil de la ciutat és gairebé nul·la.
A més a més, per a garantir l’èxit de la zona 30 s’haurien de fer més coses. No s’ha modificat l’estratègia d’estacionament (si és que n’hi ha alguna) i tampoc s’han modificat alguns sentits de circulació per evitar el trànsit de pas pel centre de la ciutat. Per implantar una zona 30 real i funcional, cal quelcom més que pintura i senyals. Això si, als mitjans de comunicació queda molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada