En moments de crisis com l’actual, les notícies que posen de manifest com de malament s’han fet les coses els darrers anys de bonança provoquen una estranya sensació, que transita entra la impotència i l’odi passant per la indignació.
Quan al país hi havia diners a dojo es gastava sense miraments i el que és pitjor, sense control. Ara que venen maldades surten a la llum tots aquests desficacis, com el que una administració pública avali una Societat Anònima Esportiva.
Degut a aquesta mala praxis, justificada en el seu moment pels sentiments cap a una samarreta i uns colors i que ningú es va atrevir a criticar (o molts pocs ho van fer i amb nul ressò mediàtic... els de sempre, els que no estimen València) ara, la Generalitat, ha de fer-se càrrec d’un deute de 87 milions d’euros quan no té ni per a pagar la llum d’escoles, hospitals, ambulatoris o estacions de metro.
Jo no sé que pot fer la Generalitat per no assumir aquest deute que a més d’immoral crec que és il•legal, però alguna idea se m’acut. A l’Orient mitjà hi ha uns quants xeics amb diners per avorrir i crec que buscar-ne algun amb interès per comprar el València per un euro a canvi de quedar-se amb el deute no ha de ser feina molt difícil. Un club històric com el València, dels millors d’Espanya i sempre present a la Champions per 87 milions d’euros és una ganga. Crec que vendre’s el club és el millor que pot fer la Generalitat. Un bon negoci per a tothom.
I a la merda els colors, la samarreta, els sentiments i demès floritures que tant sols han servit per a empobrir-nos més com a societat i fer el ridícul més enllà d’aquestes tres províncies nascudes per a ofrenar noves glòries a Espanya.
1 comentari:
Molt bo Xesco! M'ha agradat molt això de "els de sempre, els que no estimen València". Tan valencians que eren! Per cert, el que proposes es moolt paregut al que ha passat amb les caixes, només que els que les han comprat per un euro eren catalans i no qatarí, que te vi.
Publica un comentari a l'entrada