Estem donant voltes
amb el cotxe, sota una pluja intensa d’una nit freda d’abril, pels carrers de
Burjassot. No hi ha manera de trobar la casa de Cultura i pels carrers mullats
no camina ni una ànima. De sobte, passen dos furgones de la Policia Nacional.
Les seguim amb la total certesa de que es dirigeixen cap a la Casa de Cultura,
cap al concert d’en Fermin Muguruza. Encertem!
El concert d’aquest
25 d’Abril (organitzat per Acció Cultural del País Valencià) ens ha portat a en
Fermín Muguruza i a la seva nova banda, la Kontrakantxa. Feia 6 anys que el
compositor basc no feia gira (i l’actual s’anomena No More Tour) i 12 que no es
pujava a un escenari del País Valencià. L’últim concert d’en Fermin a València
es va celebrar a la sala República al setembre del 2001 (Dub manifest Tour).
Després, durant la gira del 2004 (Komunikazioa Tour) les pressions dels grups
d’extrema dreta aconseguiren cancel·lar els concerts previstos a Borriana i
València.
Però la situació ha
canviat i finalment (i feliçment) podem gaudir a València d’un gran concert
d’en Fermin Muguruza i la seva banda, 8 músics potents que omplen l’escenari
d’energia i ràbia (3 vents, una bateria, uns plats, un acordió, baix i
guitarra), encara que, personalment, jo he trobat a
faltar una veu femenina com la que portava en altres gires.
El concert és fàcil.
En Fermin no presenta material nou, així que és dedica durant poc més d’una
hora a cantar els clàssics dels seus discs en solitari (Brigadistak Sound
System, FM 99 Dub Manifest, In-Komunikazioa, Euskal Herria Jamaica Clash i Asthmatic
Lion Sound Sistema) gravats entre el 99 i el 2008. Toca tots els temes coneguts...
crec que no se’n deixa ni un. El concert manté el ritme, pocs discursos, molta
música i un so que podem considerar acceptable si estàs de mig amfiteatre cap
endavant. Per acabar la primera part del concert, canta En la linea de frente,
de Kortatu. Moment àlgid.
Després, a partir de
l’hora i poc de concert comença la part més populista del concert. Fa pujar a l’escenari
a Xavier Sàrria i Miquel Gironés, d’Obrint Pas. Dedicatòria a Guillem Agulló,
públic a la butxaca i tots a cantar Kolore Bizia (de Negu Gorriak) que es va sentir
pèssimament. En acabar, lamentable l’error d’en Fermin cridant: Miguel Agulló,
ni oblit ni perdó. En fi. Després torn per a compartir escenari amb At Versaris,
que junt amb Orxata van completar el cartell d’aquest concert del 25 d’Abril.
Més abraçades, més consignes i poca cosa més.
Després, per acabar i
ja sols d’alt de l’escenari, en Fermín i la seva Kontrakanxa van tocar Dub
Manifest i Sarri Sarri, de Kortatu. Apoteosi final i tots contents cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada