Un llibre esdevé clàssic quan després de 20, 30 o 40 anys de la seva
publicació el que diu segueix sent de rabiosa actualitat. Això és el que passa
amb el llibre de Jane Jacobs “Muerte y
vida de las grandes ciudades”, publicat per primera vegada l’any 1961.
A inicis dels anys 60 la Jane Jacobs analitzava i descrivia les ciutats amb
una metodologia extremadament simple i eficaç però completament desprestigiada
pels urbanistes ortodoxes de l’època (i actuals): L’observació. La
investigadora americana – canadenca descrivia els processos socials i urbans
dels carrers a través d’observacions. Ja aleshores ens avisava de com els models
de ciutat jardí (Ebenezer Howard) o Ciutats Radiants (Le Corbusier) eren una
seriosa amenaça per a la vida dels nostres carrers. La Jane Jacobs ens avisava
del perill de l’urbanisme dispers, de l’urbanisme d’esquena als carrers, de
l’urbanisme de voreres buides, de la segregació d’usos, de l’urbanisme que no
potencia la creació de xarxes veïnals....Tant sols dos anys més tard (1963) i
aquesta vegada des d’Anglaterra, en Collin Buchanan ens avisava (Traffic in Towns) del perill que suposava
la massiva implantació del vehicle privat per a les nostres ciutats.
La societat ha ignorat durant més de 50 anys les premisses i recomanacions
que ens van fer investigadors com en Buchanan i la Jane Jacobs. Els seus
llibres s’han estudiat a les universitats, s’han convertit en clàssics però no
hem estat capaços de traspassar les seves idees a l’esfera política i econòmica
en el moment adequat. Durant més de cinquanta anys hem seguit urbanitzant com
no deuríem i hem seguit potenciant el vehicle privat per damunt d’altres modes
de transport més justos socialment. Cotxe i urbanisme, urbanisme i cotxe ha
estat el tàndem totèmic del darrer segle XX. Un tàndem que ens ha donat pa per
avui i fam per demà. I el pitjor de tot es que estàvem avisats, però seguíem sords.
És interessant descobrir la petjada de la Jane Jacobs, 50 anys més tard, en
nombrosos projectes que avui en dia semblen innovadors. El despatx d’arquitectura
d’en JanGehl ha fet bandera del vianant i es dedica, arreu del món, a millorar
espais urbans. El seu magnífic llibre, “Ciudades
para la gente” podria ser una bona segona part del “Muerte y vida de las grandes ciudades”. Des d’una altra perspectiva, l’urbanista Charles Montgomery està
venent el concepte de “Happy City”
on defensa que una ciutat diversa i compacta genera gent feliç. Parla de
carrers plens de gent, de carrers econòmica i socialment actius, de carrers
segurs vigilats pels milers d’ulls del veïnat... parla del mateix que la Jane
Jacobs fa 50 anys. I per això “Muerte y vida de las grandes ciudades“ ha esdevingut un
clàssic: Perquè no li hem fet cas en 50 anys i necessitem, urgentment, fer-li'n.
Jane Jacobs. Muerte y vida de las grandes ciudades. Ed. Capitan Swing (2011)
Llibre Happy City de Charles Montgomery (edicions Americana, Canadenca, UK i Coreana)
Ciudades para la gente. Jan Gehl. Ed. Infinito (2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada