Estem a les acaballes de l’any i és un plaer poder tancar-lo descobrint una bona banda de rock. Com ja va sent habitual visc dels clàssics i els descobriments musicals remarcables els compto amb els dits d’una mà. Sobrevisc escoltant el Bruce dels 70, en Dylan del S. XXI, en Van Morrison, la Patti Smith, una mica de JJ. Cale, Neil Young, Dire Straits o Senior i el Cor Brutal.
És un plaer poder escoltar una banda en directe i en acabar el concert anar ràpidament a la paradeta de merchandising per fer-me amb el disc. Això m’ha passat aquest matí amb Gener, la banda de la capital del Túria liderada per Carles Chiner. Bones lletres i un directe prou contundent. No demano més, però això que sembla senzill poques bandes ho aconsegueixen.
Gener ha tingut 30
minuts al festival Feretes i Cançonetes, temps més que suficient per il·lusionar-me
i convidar-me a submergir-me en “El temps del llop” un disc amb bones lletres,
delicat però alhora enèrgic, original però arrelat a l’essència del Rock
americà, que pot transitar del folk al pop o deixar-se caure, de tant en tant,
en la psicodèlia. Un viatge interessant i una gran troballa que aniré
assaborint, com el bon vi, a petits glops.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada