10 anys de blog i 500 entrades

Al setembre del 2006 vaig iniciar un blog amb la intenció de compartir, amb qui tingués ganes d’acompanyar-me, reflexions sobre temes tant diversos com la literatura, la música, la muntanya, els viatges, la mobilitat urbana o temes d’actualitat política o econòmica.

El que va començar gairebé com un esbarjo per donar corda a les ganes d’escriure, reflexionar i compartir ha complert 10 anys. En aquest temps (breu, però intens en tots els sentits) he publicat 500 entrades i he tingut un total de 32.200 visites, el que vol dir que mensualment hi ha 450 lectors que voluntària o involuntàriament accedeixen al blog. Una bona colla!!

D’aquestes 500 entrades n’hi ha 6 que han superat les 200 visites i són una bona mostra de la varietat temàtica del bloc. L’entrada més popular (1.100 visites) és una que vaig escriure l’octubre del 2008 i que porta per títol “Com fer olives partides” un títol que si poseu en Google surt en segona posició. D’aquí la popularitat. La segona entrada més visitada és una reflexió que vaig fer després de visitar el 5th International Rail Forum que es va celebrar a València el novembre del 2007. L’abril del 2010 reflexionava sobre la sentència absolutòria (7 anys després d’haver-los obligat a tancat el diari) als 5 dirigents del diari Egunkaria de ser acusats de pertinença a banda armada. Amb acusacions polítiques semblants al Fermin Muguruza se li boicotejaven concerts al País Valencià mentre arreu d’Europa recollia premis pel seu treball. D’Egunkaria a Fermin Muguruza s’ha convertit en el tercer post més llegit. La quarta entrada més popular és la ressenya de Intemperie, de Jesús Carrasco, un  llibre dur, cru i molt recomanable. La cinquena entrada més visitada és la ressenya de l’ascensió a l’Aneto per Corones, que vaig fer l’estiu del 2012. Per últim, la sisena i última entrada que ha arribat a les 200 visites és la que vaig escriure sobre Mammoth Hunters, una aplicació mòbil que han creat uns bons amics per lligar entrenament i dieta paleo (interessant el darrer article que han escrit sobre la dieta cetogènica).
Al 2006 els blogs estaven de moda. Deu anys més tard les xarxes socials s’ho han menjat tot. Ara llegim titulars, tweets i posts de FB i poca gent dedica uns minuts a llegir un article. Anem ràpid, potser massa, però a mi m’agrada, les nits que tinc temps i encara em queden energies, aturar-me per a escriure unes línies i compartir-les amb els amics que de tant en tant us deixeu caure per aquest blog. Moltes gràcies per acompanyar-me aquests anys. Seguim!