dijous, 20 de desembre del 2018

El túnel d'en Musk: Solució de mobilitat, disbarat o publicitat?


Aquesta setmana The Boring Company (l’Elon Musk n’és el propietari) ha presentat el túnel per on pretén que vehicles Tesla elèctrics circulin pel subsol de les ciutats. La idea es connectar, de forma ràpida, el centre de les ciutats amb els aeroports o els estadis de futbol americà o beisbol. Això és una altra mostra clara de pensament màgic aplicat a la mobilitat. Tots els titulars dels diaris estaven encegats amb la proposta, que titllaven de revolucionària. Alguns diaris escrivien: El país: Este es el túnel por el que se lanzarán los Tesla a 240 km/h. La Vanguardia: Así viajarán los coches por el revolucionario túnel de alta velocidad de Elon Musk. El espectador: Hyperloop: el túnel que busca revolucionar el transporte urbano
Permeteu-me, a mi, ser crític amb aquest projecte. Fer un túnel per on circulin vehicles privats no és cap invent. Ja està inventat i es diu carretera. Si la carretera la fas en un túnel, segueix sent una carretera. Ara bé, si per aquesta carretera només poden circular vehicles autònoms, és una carretera exclusiva per a vehicles autònoms, però segueix sent una carretera. I com són vehicles autònoms i no hi ha risc d’accidents (en principi) és una carretera on no hi ha límit de velocitat i per tant podràs anar a 240 km/h. (de moment, en proves, van a 65 Km/h.) I una carambola encara més bona: el senyor Musk convertirà aquest túnel en una carretera de peatge. Pretén cobrar 25-30 dòlars per trajecte. En resum, que el senyor Musk pretén fer carreteres soterrades per totes les ciutats, exclusives per als seus vehicles Tesla i de peatge (sort que són de peatge i no demana que les paguin les administracions!). I resulta que és un visionari, un revolucionari... Una mica de crítica no?
A part dels factors que he comentat abans, n’hi ha d’altres que em fan pensar que el senyor Musk ens pren el pèl. Els costos de construcció d’un túnel no són baixos i per tant, no crec en la viabilitat econòmica del projecte. Una altra cosa és que aconsegueixi convèncer a alguna administració pública per a que li pagui l’ocurrència.
Després hi ha el tema de la capacitat. Diu que transportarà un vehicle amb capacitat per a 16 persones cada 30 segons. Quan la infraestructura funcioni al 100% de la seva capacitat podrà transportar un màxim de 1.920 persones per hora o 120 cotxes. Una capacitat molt inferior a la que té actualment un carril d’autopista i a anys llum de qualsevol sistema massiu de transport públic. Cap novetat ni cap revolució.
En aquest sentit m’agradaria fer un al·legat en defensa del transport públic, la veritable solució als problemes de mobilitat de les nostres ciutats. Fa 150 anys es va inventar el metro. També circula de forma soterrada per túnels i també és elèctric. A més a més és més social i menys elitista que el túnel d’en Musk. I una cosa molt més important: Un metro amb 5 vagons pot transportar 1.000 persones. Si passa un metro cada 3 minuts la capacitat horària és de 20.000 passatgers. No hi ha color.
Crec que les ocurrències de The Boring Company tenen més de màrqueting i publicitat per acabar venent vehicles elèctrics (Tesla) que de fonaments tècnics i econòmics per desenvolupar vertaderament el projecte. Quant els hagués costat una campanya publicitària del mateix impacte que ha tingut la presentació d’aquest túnel? Necessitem que la societat i la premsa generalista siguin més crítics i cal que tinguem clares les prioritats a l’hora de planificar la mobilitat de les nostres ciutats. El transport públic i no els vehicles elèctrics (ni els autònims) és el camí!