Ahir dissabte vaig decobrir la Serrella, una petita serra amagada entre el Comtat i la Marina Baixa, als peus de la qual veuen passar el temps els pocs habitants de Quatretondeta, Fageca, Famorca, Confrides i Benasau. I la Serrella, crec que és especialment desconeguda (o poc visitada) perquè està lluny de València i Alacant i des d’ambdues ciutats, tens cims més alts i coneguts més a prop. En fi, un altre tresor dels molts que amaga l’interior feréstec d’Alacant.
Hem matinat i a les 8 del matí deixàvem el cotxe al poliesportiu de Fageca,
amb la intenció d’enfilar el barranc del Moro cap al Pla de la Casa. En poc
menys d’hora i mitja passem dels 750m. de Fageca als 1.385 del cim del Pla de
la casa, que juntament amb la Mallada del Llop i la Serrella, són els tres cims
principals de la serra.
El barranc del Moro és una pujada constant, bonica perquè una vegada passada la font del Cuquero tens a la dreta una impressionant paret de roca calcària. A mi m’ha recordat, lleugerament, a la pujada al Benicadell pel Regall. Una vegada arribem a l’enllaç que mantenint l’alçada ens duria cap al Forat d’Àfrica, virem a la dreta fins al Pla de la Casa. Son pocs minuts de pujada forta, però quan arribes al Pla de la Casa, l’indret és meravellós. És un petit pla, amb una antiga nevera i el contrafort calcari que conforma el cim del Pla de la Casa, al qual pugem fent servir les mans en l’últim tram.
El Pla de la Casa amb la nevera
Des del cim veiem la mar i el Penyal d’Ifac, el Castell de Guadalest, la Serra d’Aitana, el Benicadell i la Serra de Mariola, amb el Montabrer i als seus peus Cocentaina i Alcoi. Cap a l’est veiem clarament el sender que ens duria cap a la Mallada del Llop i cap a l’oest, el camí que recorrerem cap al forat d’Àfrica. Fem les fotos de rigor i baixem a visitar la nevera i el Pla de la Casa, on alguns diuen que les nits màgiques de primavera, aterren els extraterrestres.
El cim del Pla de la Casa
Travessem aquest petit i bonic pla i després d’una baixada forta arribem a un trencall. Enfilem cap a la carena que tenim a tocar, canviem de vessant i veiem el divertit forat d’Àfrica, un capritxós forat en una paret calcària que ens recorda al continent africà. Grimpem una mica per poder travessar el forat i, a l’altre costat i amagats a l’ombra, esmorzem.
De camí al Forat d'Àfrica
Al cap d’una estona, desfem el camí fins al trencall i comencem a baixar
cap a la font Roja, a la que arribem després de pocs minuts. Obrim l’aixeta i
ens refresquem la cara. Son les onze del matí i la calor comença a ser forta.
Però estem ja de baixada cap a Fageca. A la font Roja deixem a l’esquerra el
sender que ens portaria cap als Frares (queda pendent per a un altre dia) i n’agafem
un que voreja cap a l’est, primer en lleugera pujada però després baixa
suaument fins a Fageca. Abans d’arribar, agafem algunes cireres que han quedat
oblidades en algun dels molts cireres del poble. Les cireres i la cervesa ben
freda que ens fem al bar del poliesportiu municipal de Fageca, són les postres
d’una bonica excursió.
Aquí el linklink de Wikiloc de l’excursió que hem fet (no és nostre).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada