El procés de Pau

Davant de l’atemptat d’ETA a Barajas i de la més que possible ruptura de les converses entre Govern i la banda armada, hem pregunto: · Com es pot destrossar un aparcament de cinc plantes, matar a dos persones i dir que l’alto al foc segueix vigent? No seria més coherent demanar que el procés de Pau segueixi obert? · Suportarà el Govern aquest gir d’ETA i intentarà seguir negociant o per contra s’espantarà davant la reacció de la dreta i abandonarà el procés? · Com actuarà el PP? Com influenciarà en tot aquest procés el fet que d’aquí a poc més d’un any hi hagi eleccions generals? Seran capaços de no anteposar interessos partidistes a uns interessos generals? Sovint em plantejo el problema políticomilitar del país Basc i penso que ETA fa poc per arribar a uns acords de Pau, però que els partits polítics fan molt menys encara. No es pot plantejar una negociació de Pau amb vistes a obtenir una arma electoral de cara a unes eleccions generals. Es necessita un acord entre tots els partits polítics. Un acord madur que estigui per damunt dels quatre anys de legislatura i que sigui un full de ruta útil per qualsevol partit que estigui al Govern, tenint clar que el problema basc no només es solucionarà policialment. S’ha de parlar, baixar del burro, perdonar, no sentir-se guanyador ni vençut i negociar. Crec que actualment, a pocs mesos d’importants eleccions municipals i autonòmiques i a poc més d’un any d’unes eleccions generals, no hi ha el clima polític adient ni la maduresa suficient per a que els principals partits polítics plantegin una negociació de Pau amb ETA. La bomba d’ETA a Barajas és el resultat final d’una treva i d’unes negociacions on tots els actors partícips (ETA, polítics i societat civil) estaven verds. A veure si el temps ens fa madurar a tots.