TV3 i democràcia

Ja ha passat gairebé una setmana des del tancament de TV3 al País Valencià i pensava que amb el pas dels dies podria escriure amb certa fredor sobre els fets, però cada vegada que hi penso (i ho faig sovint) m’escalfo.

Ahir vam anar a la concentració que es va fer a la plaça de la Mare de Déu de València i érem un munt de gent (més de 5.000 persones) indignada i impotent davant l’actitud feixista del senyor Camps.

A València no hi ha democràcia. És així de clar. La majoria absoluta del PP ha provocat que l’actitud de l’equip de govern sigui despòtica. El President no assisteix al Parlament, no dona rodes de premsa amb torn de preguntes obertes, està imputat en el cas Gurtel i manipula els mitjans de comunicació per tal de poder controlar-ho tot. Canal 9 s’assembla al Nodo de l’època franquista i TV3, que era una escletxa de llum per a bona part de la societat però una palla molesta en l’ull d’en Camps, l’han tancat. Després diran que Hugo Chavez és un dictador per tancar mitjans de comunicació. Doncs en Camps actua igual. Actua dictatorialment, modificant lleis per poder controlar i tancar els mitjans de comunicació. Està tant malalt i viu tant esquizofrènicament que l’altre dia va dir públicament que era el candidat polític amb més suport social de tota la història de les democràcies occidentals. Aquesta declaració és de malalt. I no ens mereixem un President així.

Ahir al vespre la gent demanava la dimissió de Camps i una regeneració de la classe política valenciana. Volem viure en una democràcia plena, conscient, amb diàleg, participativa...que no tanqui ni manipuli mitjans de comunicació, que dialogui, que pacti enlloc de que imposi.

Una cosa tan senzilla, tant de sentit comú, sembla avui en dia utòpic al País Valencià.

“Les canyes només esdevenen llances quan hom les empunya amb esperit de lluita”. Miquel Martí i Pol