Xesco Arechavala: Estiu 2015. Una volta a Catalunya

dijous, 10 de setembre del 2015

Estiu 2015. Una volta a Catalunya

Aquest estiu, gairebé sense voler, hem donat la volta a Catalunya. A mitjans d’agost enfilàrem l’AP-7 fins a l’Ampolla i ens endinsàrem cap als Pirineus per l’eix de l’Ebre. Parada tècnica a la piscina pública de Garcia (bon bany i bons entrepans) per continuar després serpentejant per la C-12 i C-13 cap a Balaguer, Camarassa, travessar el Montsec, passar per Tremp, la Pobla de Segur i endinsar-nos finalment a la VallFosca fins al càmping de la Torre de Capdella.

A la Vall Fosca hi vam passar una setmana i els dies es van succeir tranquil·lament passejant pels pobles, descobrint Dòlmens o pujant fins al refugi de Colomina. Aquesta vessant del Parc Nacional d’Aigüestortes era desconeguda per a mi i ha estat tot una troballa. La Vall Fosca es diu així per les poques hores de llum que hi té a l’hivern. És una vall profunda, relativament estreta on la vida s’ha desenvolupat principalment en alçada. Les desenes de pobles que hi ha (Antist, Envall, Mont-ros, Poblellà...) es troben situats en alçada, allà on les pendents de la vall es suavitzen abans d’arribar a les carenes o cims que sobrepassen els 2.000 metres. Allà hi havia terres per conrear, pastures per a la ramaderia i una mica més de radiació solar. Al fons de la vall, abans de que arribés l’interès per controlar el curs natural dels rius i dels estanys per crear energia elèctrica, hi havia ben poca cosa. Avui en dia la història d’aquesta Catalunya industrial i elèctrica, pionera al país, es ben visible al llarg de la vall (Capdella o Molinos) o al límit del Parc nacional: La presa del pantà de Sallente, el Telefèric que puja fins a l’Estany Gento i les edificacions dels enginyers avui reconvertides en restaurants o refugis de muntanya en són bones mostres.

De la Vall Fosca vam saltar cap a Senyús, el nostre petit refugi ideològic d’adolescència tardana, allò on creiem que podia començar un món millor. Quan vam descobrir-lo a l’inici del mil·lenni era un poble abandonat preciós, penjat en un rocam de la vall de Cabó. Ara segueix sent un indret preciós però ja no és només el nostre refugi: Hi ha tres cases arreglades. Això si, aquesta vegada hi em anat amb la Neus i l’Aniol i no sé si a Senyús hi hem fet un món millor, però ensenyant-lo als petits em dóna la sensació d’estar posant un petit granet de sorra per aconseguir-ho. Per arribar a Senyús des de La Pobla de Segur ens vam encomanar a un mapa 1:50.000 de l’ICC i vam creuar per pistes forestals la serra del Boumort. Quin indret tant majestuós i solitari! Quin indret per descobrir i caminar.... potser un altre estiu... A Senyús vam caminar pels voltants del poble, vam enfilar-nos a les tres casetes que hi ha al coll on comença el sender aeri que connecta amb Montellà i vam recollir unes mores immenses i dolces mentre un voltor ens mirava passiu des de la biga d’una casa en runes. La nit la vam passar compartint silenci amb el poble, arrecerats dins de la tenda de campanya.

De Senyús vam salta ràpidament a la Cerdanya, passant per la Seu d’Urgell a carregar el cotxe de provisions. El següent objectiu va ser Prats de Cadí, un indret idíl·lic més alpí que pirinenc. Vam pernoctar pels voltants del poble d’Estana i cap a les 9 del matí enfilàvem l’agradable sender que ens conduiria fins als prats. És un recorregut d’uns 50 minuts, que a pas de nens vam fer en un parell d’hores. A quarts de dotze estàvem gaudint solitàriament dels prats verds i de les vistes impressionants de la paret nord de la serra del Cadí. Vam jeure per l’herba, vam fer fotos, vam jugar amb un parell de cabanes que hi havia pel prat i vam fer temps per esperar als amics que estaven de camí. Vam fer una bona trobada d’alçada! Vam dinar, vam fer el burro pels prats i quan van arribar les vaques, a les cinc de la tarda, vam haver de tirar cap a Estana.

Després d’una parada tècnica a Sant Cugat per sopar amb els germans i fer una escapada al Tibidabo (quines vistes de Barcelona!!!) vam posar rumb a Palafrugell, la terra del senyor Pla. Després de 10 dies de muntanya dos dies de platja acompanyats per bons amics ens venien molt de gust. A Palafrugell vam fer la segona trobada de l’estiu!! El primer dia vam acostar-nos amb el cotxe fins al castell de Cap Roig i d’allà vam caminar uns 30 minuts fins a la platja de Cap de Planes. Aigües fredes en platges de granit, poca gent per ser agost, bona companyia... què més es pot demanar a un dia de platja? Per la nit vam fer un soparot amb sardines a la brasa i una sèpia amb tinta espectacular i l’endemà, amb més tranquil·litat, vam passar el matí remullant el cul i jugant amb un caiac per la platja del Golfet. Tot un espectacle per als més petits!

Per acabar la nostra ruta i tancar el cercle ens vam encaminar cap al sud, cap a casa, fent una darrera parada a Ports de Beseit, per veure als avis, per caminar, per gaudir de la nostra muntanya. Van ser tres dies tranquils, de jugar amb els petits, d’excursions pel voltant de casa i d’escapar-se un matí a descobrir la font del llamp. Quants racons encara per descobrir!!