Mural d'Elías Taño a Patraix. Tot el Poder per als barris |
Ara que sembla que hem superat la
pitjor fase del COVID, ens comencem a preguntar com serà la ciutat que ens
trobem el dia després del confinament. Tot indica que la reintroducció a la
“vida normal” serà progressiva. Anirem de casa al treball i del treball a casa,
obligats encara a mantenir un distanciament físic i social que com s’instal·li
en la societat de manera irracional, trencarà de manera dramàtica la nostra
escènica mediterrània. La d’estar junts compartint taula, la d’abraçar-nos, la
de trobar-nos pel carrer....
Després de l’atemptat a la Rambla
de Barcelona l’estiu del 2017, comentàvem amb alguns amics com la por al
terrorisme podia provocar canvis en els nostres costums mediterranis, com podia
fer que s’instal·lés la por en nosaltres i evitéssim aglomeracions. Però no va
passar. Els carrers van continuar plens de vida, les terrasses es van omplir de
nou i els teatres i les sales de concerts van continuar programant. Vam superar-ho
i vam tirar endavant, potser més forts.
Passarà el mateix després del
COVID? Esperem que si. El distanciament físic i social és una frase que em
provoca terror, sembla extreta d’una pel·lícula de ciència ficció, la mesura
perfecta d’un Gran Germà que intenta controlar-nos a totes i tots. L’excusa
perfecta. Ho deia la Marina Garcés en una entrevista recent: “El control social serà un dels grans guanyadors de la pandèmia”.
Quan hem estat confinats a casa
les noves tecnologies ens han servit per trencar el distanciament social. Hem
pogut parlar amb familiars i amics i fins i tot fer-nos algun vi plegats mirant
una pantalla. Ara bé, necessitem urgentment acabar amb el distanciament físic
per retrobar l’escènica de les nostres ciutats: Trobar-nos al carrer. I per
això, després del COVID, hem de vèncer la por. I per vèncer la por cal estar
informats amb rigor. Rigor sanitari i que la política es posi al servei de la
societat, sense aprofitar excuses per retalls de qualsevol tipus, sobretot de
llibertats.
Com tornar a una suposada
normalitat en l’escenari Post COVID? Abraçant-nos. Igual que em preocupa
enormement que la gent tingui por a utilitzar el transport públic i això
provoqui un increment de l’ús del cotxe, em preocupa encara més que no puguem
gaudir de les trobades a l’espai públic. Tothom parla de que podrem anar a
treballar en breu. Però quan podrem trobar-nos per fer una cervesa? Quan podrem
tornar a gaudir de concerts a l’aire lliure? D’això ningú en parla. La vida
urbana no és anar de casa al treball i del treball a casa, amagats darrera una mascareta,
atemorits de creuar-nos amb algun vianant contagiós. Això ho farem per a que
l’economia no se’n vagi a norris, però la ciutat la recuperarem quan puguem
ocupar de nou l’espai públic, quan puguem quedar amb els amics per dinar, sopar
o fer-nos una cervesa, quan ens trobem de nou, sense haver quedat, al bar de la
plaça i la conversa s’allargui fins més enllà del l’hora de sopar. Quan els
fills, mentrestant, corrin amb els amics per la plaça. Quan puguem anar de
concerts, al teatre, al cinema o a una nova exposició.
I d’això ningú en parla...
Sembla que estem vencent al
COVID. Ara ens toca perdre la por i recuperar la ciutat i els barris, omplir-los
de vida, de gent...Espero abraçar-vos ben aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada