Smart de CarGreen. Foto: Valencia Plaza
La posada en funcionament del primer sistema de carsharing elèctric a la ciutat de València ha passat prou desapercebut. Alguna noticia en premsa i ben poca cosa més. Potser és la manera que tenen a CarGreen de començar a testar el sistema, que ha entrat en funcionament a principi de maig amb una cinquantena de Smarts elèctrics. Diuen que en tres mesos posaran en servei fins a 500 vehicles.
El sistema és ben
senzill. Et descarregues l’aplicació al smartphone, et registres i ja pots
començar a utilitzar el sistema. Amb l’aplicació localitzes el cotxe més proper
i el reserves. Quan ets davant, amb l’aplicació, desbloqueges les portes del
cotxe, entres i a conduir! L’experiència és ben xula. El cost del servei és de
0,33 cèntims d’euro per minut, una tarifa semblant a la que apliquen els
diferents sistemes de motos compartides elèctriques que hi ha a la ciutat. De
moment no hi ha abonaments, tot i que és d’esperar que ben aviat n’hi hagin. Un
dels hàndicaps del sistema és l’aparcament. El cotxe, tot i ser petit, l’has de
deixar ben aparcat (obvi no?) i això, en alguns barris de València, requereix
paciència i temps. Com pagues per minuts, pot ser que acabis pagant més pel
temps que estàs buscant aparcament que pel trajecte realitzat. Per facilitar la
tasca, el vehicle el pots aparcar de forma gratuïta a les zones blaves i de
residents.
Ara bé, és CarGreen la solució a la mobilitat sostenible que necessita València? La mobilitat urbana és un plat difícil de cuinar, amb molts ingredients diferents i comensals diversos. Alguns ingredients poden semblar adequats, però si et passes, el plat et queda salat. Així, no existeix una recepta única, cada ciutat ha de buscar la seva, però si que existeix un consens en desenvolupar tres grans línies de treball:
- Reduir els desplaçaments, sobretot aquells que es fan en modes privats motoritzats.
- Potenciar un canvi modal cap a modes de transport més sostenibles (a peu, bicicleta i transport públic)
- Per últim, millorar l’eficiència dels sistemes de transport.
Quina d’aquestes
línies de treball ens ajuda a desenvolupar un sistema de Carsharing com el de
CarGreen? La primera, la reduir desplaçaments, òbviament que no. La tercera, la
de millorar l’eficiència dels sistemes de transport, en principi si, doncs el
cotxe és elèctric. Ara bé, com ens recorda l’Agència Europea del Medi Ambient,
si és té en compte el cicle de vida complet dels vehicles i el mix energètic
actual europeu, un vehicle elèctric tant sols emet entre un 16 i un 30% menys
que un vehicle de combustió. No és per tirar coets ni, molt menys, el camí per
reduir les emissions un 55% en menys de 10 anys.
Electric vehicles from life cycle and circular economy perspective. Font: European Environment Agency
Així doncs, la clau
és esbrinar com impacta el sistema CarGreen en la segona línia de treball, en
el repartiment modal de la ciutat de València. A qui li robarà demanda? Als
desplaçaments en vehicle privat que es fan dins de la ciutat? Al transport
públic? Al caminar? O als taxistes? Intentem posar una mica de llum.
Cada dia es realitzen,
internament a la ciutat de València, pràcticament 1,8 milions de desplaçaments,
la gran majoria dels quals es fan en modes sostenibles (51% a peu, 5% en
bicicleta i 21% en transport públic). El 23% restant es fa en cotxe (19%), moto
(2%) o taxi/Cabify (1%). Així, si el
sistema fos sostenible de veritat hauria de treure-li demanda a aquest 21% de
desplaçaments que es fan en cotxe o moto. Són 382.000 desplaçaments diaris,
així que tot i representar un percentatge baix sobre el total, en números
absoluts és un valor a tenir en compte.
Ara bé, quin tipus
de desplaçaments pot captar el carsharing elèctric? Entenem que dels
desplaçaments quotidians per motius de treball i estudi pocs. És difícil que
CarGreen capti demanda d’aquests desplaçaments recurrents si no hi ha algun
factor que obligui al canvi modal, com podria ser el pagament per estacionar. I
els desplaçaments en cotxe dins de València estan lligats, principalment, als
motius feina.
El 53% dels
desplaçaments que es fan a València tenen com a motiu les compres (13%), les
cures (14%), les gestions (8%) i l’oci (18%). Aquí és on crec que el carsharing
elèctric té la seva demanda, però resulta que per aquests tipus de desplaçaments,
el cotxe s’utilitza relativament poc. Per motius de compres, el repartiment
modal és del 10%, per les cures el 28%, per gestions el 19% i per oci el 11%. Són
157.000 desplaçaments diaris en cotxe dins de la ciutat i d’aquí és on CarGreen
hauria de captar demanda. Ara bé, per aquests mateixos motius hi ha 552.000
desplaçaments a peu, 32.000 en bici,
163.000 en transport públic i 15.000 en taxi – Cabify. Un pastís molt
gran per no posar-hi la mà no? El 75% dels desplaçaments a peu són de menys de
20 minuts, però només el 35% dels que es fan en EMT estan per sota d’aquests 20
minuts. Hi ha un 65% de desplaçaments en EMT per motius compres, oci, cures i gestions
que són fàcilment captables per CarGreen. Són 100.000 desplaçaments diaris!! No
per temps de desplaçament, sinó per cost, també perillen un percentatge
important dels desplaçaments que diàriament es fan en taxi o Cabify. 20 minuts
de taxi et suposa, fàcilment, 8-10 euros mentre que 20 minuts de CarGreen són
6,6 euros.
Tot i això, crec que tothom pot estar tranquil. He llegit que els vehicles de CarGreen poden tenir una rotació de 15 usos diaris. Quan hi hagi 500 vehicles, es faran amb el sistema un màxim 7.500 desplaçaments diaris. Un 0,5% de tots els desplaçaments diaris a l'interior de València. Un joguet.
Estaria molt bé que CarGreen facilites les dades dels seus desplaçaments (matriu OD, temps de cada ús, quilòmetres recorreguts, perfil d’usuaris, horaris...) per tal de poder analitzar on encaixa la seva demanda. També s’haurà de veure si funciona o no, però jo crec que si augmenten l’oferta de cotxes de tal manera que sempre en tinguis un a prop, funcionarà. CarGreen no és la panacea i hi ha altres actuacions més necessàries per millorar la mobilitat, la qualitat de l’aire i la reducció d’emissions a València, però caldrà veure i analitzar a qui li roba finalment la demanda per valorar si, tal i com diuen des de l’empresa, és un vertader sistema de mobilitat sostenible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada