 |
| Luna, a la Rambleta de València. 26 d'octubre 2023 |
L’any 2003, l’Albert Pla i la Judit Farrés estrenaven l’espectacle “Cançons
d’amor i Droga” basat en el poemari pòstum de Pepe Sales i dos anys més tard
s’editava el disc corresponent. Quan el vaig escoltar, em va cridar l’atenció
el darrer tall, “Moro, moro”, basat en la cançó “Superfereaky memories” inclosa
a l’àlbum The Days of Our Nights (1999), del grup novaiorquès Luna. Jo no els
coneixia, així que vaig començar a escoltar-los i, tot i que no han estat una
banda de referència per a mi, si que han sonant sovint a casa.
Elegants, amb bones guitarres i melodies i encapçalats per la veu tenor,
sovint lacònica, d’en Dean Wareham, els Luna han aconseguit crear un so que els
caracteritza. L’any 1992 s’estrenen amb l’àlbum Lunapark i fins l’any 2005, que
se separen, graben un total de sis àlbums més d’estudi, entre els que destaca
Penthouse (1995), considerat per la revista Rolling Stones com un dels treballs
essencials per entendre la música dels anys 90.
L’any 1993, abans de publicar el seu segon llarga durada (Bewitched, 1994), en Dean Wareham va rebre una trucada a casa seva. La conversa la podem imaginar més o menys així:
- Hola, Dean Wareham? soc en Lou Reed
- Si, clar, i jo l’Elvis
- Si, si, de veritat, soc en Lou Reed
- .....
- Escolta, m’ha agradat molt Lunapark, i m’agradaria fer-te una proposta
- .....
- Aquest any ens reunim de nou els The Velvet Underground i farem una sèrie de concerts per Europa. Els Luna voldríeu obrir per a nosaltres aquesta gira?
- Ostres, m’ho estàs demanant de debò?
- Sí, em faria molta il·lusió que ens acompanyéssiu.
Així, els Luna, van fer de teloners de la Velvet i, des d’aleshores, estan estretament lligats a la mítica banda de Nova York dels qui, a més a més, han versionat un bon grapat de cançons. Aquesta setmana, la Rambleta ha commemorat els deu anys de la mort d’en Lou Reed i els trenta de la separació definitiva de la Velvet Underground amb un festival anomenat “Perfect days” que ha comptat amb xerrades, exposicions i concerts, entre ells, el dels Luna. La guinda perfecta per a un homentage a la velvet i al Lou Reed.
Els Luna, en actiu després de reunir-se de nou l’any 2017 amb la
mateixa formació que van tenir entre 1999 i 2005 (Dean Wareham, Britta
Phillips, Lee Wall y Sean Eden) es presentaven a una Rambleta gairebé plena amb
l’anunci d’un set list especial per a l’ocasió. I així va ser, el concert de 90 minuts llargs
que van donar va estar ple de referències a la Velvet i al Lou Reed. Van obrir
amb Ocean i van seguir amb Lonesome Cowboy Bill i Femme fatale, totes tres de
la Velvet, per seguir amb Ride into the sun, New sensation i Satellite of Love
del Lou Reed. Em segueix sorprenent sempre com, amb un parell de guitarres, un
baix i una bateria es pot crear una atmosfera tant màgica. Les melodies dels
Luna, amb llargs trams instrumentals, reflectien la complexitat d’allò que es
fa de manera senzilla. Els 4 novaiorquesos, estàtics i poc comunicatius entre
ells, executaven elegantment el seu paper. Només importava la música, l‘ambient
i l’atmosfera. Després d’aquest inici d’homenatge a la Velvet i al Lou Reed,
van encarar la defensa del seu treball, si es que a aquestes alçades encara
tenen que reivindicar quelcom. Especialment contundent va ser el tram on van
tocar, d’una seguida, Bewitched, Superfreaky Memories, Lost in the Space i Moon
Palace. Per a tancar la nit, van dir que farien la cançó d’un One hit wonder
anomenat Lou Reed. Van cantar el Walk on the wild side. Després de l’ovació
corresponent, els bisos van ser per a I'm Sticking with you, de la Velvet, i 23
minuts in Brussels, del seu Penthouse.
Nit elegant i nostàlgica, a parts iguals, a la Rambleta.
Setlist de Luna a la Rambleta. 26 d'octubre 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada