La Murta (i la Casella), de nou, mai defrauda. L’any passat vaig fer l’arestaque connecta l’Ouet amb l’Orella d’Ase i la Creu del Cardenal i em van faltar forces per seguir fins el Cavall Bernat (estava mig insolat un 24 de desembre) així que, aquesta vegada, volia tastar la canal que em quedava pendent i que ens permet pujar al Cavall Bernat des del pas de Sant Sofí.
Vaig començar a caminar a les 8 del matí de l’aparcament de la Murta i em
vaig dirigir pel sender botànic que surt darrera de la caseta forestal cap al
pas del Pobre. Aquest sender de bon matí és fosc, tranquil i silenciós. Tant
sols s’escolta l’aleteig d’algun ocell que s’espanta al sentir els meus passos
i fuig volant d’entre els matolls. Durant 45 minuts es recorre l’obaga de la
Vall de la Murta i finalment s’arriba al pas del Pobre, el coll que antigament
connectava la vall de la Murta amb la de la Casella.
 |
| El monestir de la Murta pujant cap al pas del Pobre |
Des del pas del Pobre segueixo les marques del PR (grogues i blanques) que
em pujaran cap a un petit altiplà al costat del pic de les Gralles. Quan arribo
aquí, deixo el PR que em duria cap a la Creu del Cardenal i agafo un petit
sender marcat amb un puny blau que surt cap a la dreta. Aquest sender puja fins
a un petit turó des d’on es gaudeix d’una vista privilegiada de tota la carena
que connecta l’Ouet amb l’Orella d’Ase, la Creu del Cardenal i el Cavall
Bernat. Seguint els punts blaus recorro la carena que separa la vall de la
Murta de la Casella. Paso per davant d’una fita gegant feta amb centenars de
pedres, per damunt d’un profund avenc (compte) i finalment enfilo el sender que
en forta pujada em durà al cim de la primera Orella d’Ase (548m., poc més d’una
hora des de l’aparcament).
 |
| Panoràmica des del cim de l'Orella d'Ase |
Les vistes aquí son impressionants. Darrera meu la vall de la Murta, la
Casella i al fons un munt de pobles de la Ribera Alta, i davant, la Ribera
Baixa, els arrossars de l’Albufera, de Cullera a Sueca, la mar mediterrània....
i un precipici de vertigen. Faig algunes fotos, esmorzo una mandarina i desfaig
els meus passos per baixar del cim, fins trobar un sender que cap a la dreta em
durà, seguint la carena, fins a la Creu del Cardenal (528m.) Aquí em trobo les
primeres persones del dia. Un grup d’amics que ha pujat fins a la Creu per
fer-se un vi de Nadal i un corredor.
Ara comença, per a mi, la novetat del dia. Baixo de la Creu del Cardenal cap
al pas de Sant Sofi i enlloc de girar a l’esquerra cap al Monestir de la Murta
o de girar a la dreta per fer la circular al Cavall Bernat, segueixo recte i en
pujada cap a la paret de l’esperó. El sender vira lleugerament cap a l’esquerra
i després d’una petita grimpada, es fa estret i aeri fins a la base de la
canal. Aquesta puja fort i sovint he de fer servir les mans, però al anar prou
encaixonat no hi ha sensació de perill. Em fa més por els crits que sento de la
gent que hi ha al cim del Cavall Bernat que la pujada de la pròpia canal. En
pocs minuts arribo al coll del Cavall Bernat. Com segueixo sentit molta gent al
cim (no el veig des del coll), decideixo enfilar-me al cim de l’Esperó. És un
grimpada senzilla fins a una plataforma des d’on, per darrera (costat mar), s’accedeix
fàcilment al cim (534m.). Estic sol i gaudeixo d’unes vistes espectaculars.
Veure el mar des d’una talaia de més de 500 metres sempre és bonic. M’assec en
una pedra i contemplo el paisatge. Espero una bona estona fins que el cim del
Cavall Bernat es quedi una mica més solitari. Hi ha un bon grup de gent amb
barrets de pare Noel que han carregat fins al cim un cérvol de peluix enorme i
fan un xivarri escandalós.
 |
| Panoràmica des de l'Esperó, amb la Creu i l'Orella a l'esquerra i el Cavall Bernat a la dreta |
 |
| Carena entre l'Orella d'Ase i el Cavall Bernat |
Desgrimpo l’Esperó fins al coll i pujo el tram de carena que em queda fins
al cim del Cavall Bernat (568m.). Al cim queda un grup de 5-6 persones fent-se
un entrepà. Ens felicitem el Nadal i segueixo el sender clar que en suau
pendent baixa del Cavall Bernat cap al nord oest. El sender baixa suaument fins
a un punt on la pendent es fa pronunciada i sempre que em trobo encreuaments,
cap a l’esquera. Així, arribo finalment a la pista forestal, on la gent gran de
la contrada aprofita per caminar en bona companyia i millor paisatge. Recorro
la pista forestal cap a l’esquerra, cap al Monestir de la Murta. Baixó pel
sender de la Font i de l’ermita i finalment arribo al Monestir de la Murta, un
indret preciós. Del monestir, tant sols hem queda recorre la pista fins a l’aparcament.
 |
| Monestir de la Murta |
Temps total: Tres hores i mitja. 10 Km. 650 m. de desnivell positiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada