Felip VI necessita el seu propi "23F"

Felip VI saluda al President Mas, amb Rajoy a l'ombra

Espanya ja té rei nou. Un nou Borbó ocupa, per decisió dinàstica que no democràtica, la “jefatura del reino de España”. No vull entrar a discutir en aquestes línies el caspós paper que han jugat les televisions i els mitjans generalistes aquests dies. Simplement diré que m’ha semblat deplorable i d’una falta de rigor típic d’un país sense llibertats.

Molta gent diu que en Joan Carles ha abdicat per a que el seu fill faci de mediador entre Catalunya i el govern (la paraula mediador és en aquest cas del tot errònia, doncs el paper del rei és del tot partidista). Doncs bé, la primera visita oficial del nou monarca serà al Vaticà. Tota una declaració d’intencions. Després sembla ser que viatjarà a França, Portugal. Estats Units... Quan trauran a passejar a en Felip VI per les Espanyes? Que potser tenen por que la societat l’escridassi? Pensa defensar la unitat d’Espanya sense trepitjar Catalunya? Jo crec que d’amagat, en Felip VI i en Mas es faran unes trucades, però que tardarem en veure el rei per terres catalanes, perquè amb un regnat nou de trinca, no l’interessa una escridassada pública a les primeres de canvi. I tenen la certesa que això, tard o d’hora, passarà. Simplement estan gestionant “el quan” i “el com”.

Amb tot això, les vacances escolars i polítiques ja se’ns han tirat al damunt i quan a mitjans de setembre tornin tots morenos, el 9N ja el tindrem a tocar. I aleshores en Rajoy s’adonarà que ha fet tard. Què passarà el 9N i sobretot què passarà a partir del 10N és tot un misteri. Jo crec que hi haurà convocatòria d’eleccions, però això és la solució fàcil i amb aquestes coses mai se sap.

I el rei, el nou, les haurà vist passar igual que en Rajoy i haurà perdut el somni de tenir el seu propi 23F. En Felip VI necessita una victòria que li doni crèdit per mantenir-se al poder 40 anys com va fer el seu pare. Vendre que ell ha aconseguit mantenir la unitat d’Espanya davant d’un repte sobiranista com el català, pot ser el seu particular 23F. Pot ser el seu manà. Ell sap que necessita un cop d’efecte per vendre una victòria que justifiqui la monarquia, però crec que va just de temps i arriba tard. I el que és més important, el procés català està dirigit per l’empenta de la població, majoritàriament republicana o com a mínim clarament antiborbònica. I això s’escapa de qualsevol control polític i sobretot reial. Pinten bastos per al rei.

El rei abdica. Per què ara?

El rei ha abdicat. I per què precisament ara? Tot indicava que es mantindria amb la corona al cap fins que el cas Noos tingués sentència ferma, per tal de poder deixar el camí net al seu hereu. Què ha passat doncs per precipitar aquesta renúncia? Hi ha dos possibilitats:

La primera és que en Joan Carles està tant fotut de salut que ja no pot ni amb la seva ànima i per tant, no li ha quedat més remei que abdicar. Vivim en un món on una imatge val més que mil paraules, així que els estrategues de la casa reial han pensat que la imatge que donava el rei, arrossegant-se en tots els actes públics, ja no era l’adequada. Amb en Felip s’asseguren que, com a mínim, les relliscades ja no seran físiques.

La segona possible causa de l’abdicació del rei crec que té molt a veure amb els resultats de les darreres eleccions europees. Tot indica que el parlament que surti de les properes eleccions generals (desembre 2015) tindrà una forta presència de partits polítics poc o gens amics de la monarquia: ERC, Sortu, Podemos, EU, Compromís i fins i tot UpD. Tant sols PP i PSOE garanteixen la continuïtat de la corona i és més que probable que aquests dos partits no sumin el 50% dels parlamentaris en la propera legislatura. Us imagineu un parlament així debatent una llei d’abdicació? Cal recordar que la Constitució no contempla la figura de l’abdicació i que per tant, el Parlament té l’obligació d’inventar-se alguna patranya legal per fer-ho viable. Això serà possible amb la composició actual del Parlament, doncs la majoria absoluta de PP i PSOE ho facilita. Què passaria si aquest tràmit s’hagués de fer amb una minoria de PP i PSOE? El debat sobre la monarquia seria molt més profund, hi hauria debat i la possibilitat de que la llei no tirés endavant seria més que probable. Així doncs, millor abdicar ara que la successió està garantida que deixar-ho per més endavant!

Ara a en Felip li tocarà gestionar la més que probable condemna al seu cunyat i guanyar-se una ciutadania que n’està fins als collons de personatges com aquests (de cunyats, prínceps i reis). Quan el model d’Estat que tenim tant sols l’ha votat la gent que va nàixer abans del 1.960 (els majors de 54 anys), que no ens demanin a la resta que hi estiguem d’acord. Volem votar per decidir el model d’Estat. I jo vull la III República!

La transparència de la casa reial. Una operació de maquillatge

Que la casa del rei anunci que a partir d’ara dona a conèixer el sou que tindrà la reina Sofia (131.739 euros) i la princesa Letizia (102.464 euros), per a mi no és una novetat ni molt menys un gest de transparència. Les veritables opacitats de la família reial segueixen intocables i ben amagades i el que és pitjor, sembla ser que amb aquests petits retocs de maquillatge la gent està satisfeta.

El pressupost oficial de la casa del rei per aquest 2014 es de 7.77 milions d’euros. El article 65 de la Constitució espanyola diu molt clarament que “El Rey recibe de los Presupuestos del Estado una cantidad global para el sostenimiento de su Familia y Casa, y distribuye libremente la misma”. Per tant, com el Rei distribueixi aquests 7,7 milions d’euros no ens ha de preocupar i per tant que em digui que a la reina li dona 130.000 o 200.000 euros m’és igual. Jo el que vull saber, i segueixen sense explicar-nos clarament, és en que es gasten aquests 7,7 milions. La liquidació del pressupost que publica la casa del rei és senzilla i no aclareix, per exemple, per què hi ha una desviació de 135.000 en inversions o per què el 68% de la partida de personal correspon a incentius al rendiment.

A més a més de la publicació detallada de la liquidació del pressupost, hauria de ser obligatori que el rei rendís comptes amb el tribunal de comptes. Totes les administracions públiques són auditades pel Tribunal de comptes, que té la funció d’exercir el control extern de l’activitat econòmica i financera del sector públic. Per tant jo em pregunto: per què els comptes de la casa del rei (pressupost públic) no passen pel Tribunal de comptes? (S’excusen en que la constitució diu que el rei distribueix lliurement i que per tant no té que rendir comptes).

A més a més de voler saber en què es gasta la casa del rei els 7,7 milions d’euros, també crec que és necessari saber quants milions rep la casa del rei d’altres ministeris. El ministeri de defensa, el ministeri d’Interior, Patrimoni, dediquen anualment un pressupost a la casa del rei que és desconegut. És un forat negre que sovint els partits d’esquerra o nacionalistes han demanat al Congrés de fer públic i la resposta sempre ha estat evasiva: És impossible de quantificar! Per tant, no podem dir que el rei li costa als espanyols 7,7 milions. Al S.XXI seguim sense poder saber realment quant ens costa ser una monarquia.

Per últim i de la mateixa manera que cada vegada més polítics ho fan (encara que no ens creiem el que publiquen alguns), el rei i els diferents membres de la casa reial haurien de fer públic el seu patrimoni. Diversos mitjans (sempre estrangers) situen la fortuna del rei al voltant dels 1.800 milions d’euros, una fortuna que no es pot fer amb un pressupost de 7,7 milions d’euros anuals. Per tant, crec que tenim el dret de conèixer el patrimoni de la família reial per saber si juguen net o no.

Així que aquests anuncis de transparència no són res més que un maquillatge per poder seguir amagant el que realment la societat necessita saber en un estat democràtic del S.XXI. 

El Rei segueix caient en picat

Seré ràpid i concís. Feia 18 mesos que el CIS no preguntava per la Monarquia en el baròmetre que realitza mensualment, o com a mínim no en donava resultats. A l’octubre de 2011 la ciutadania suspenia a la corona per primera vegada des de la reinstauració de la institució (1975). Li posaven un 4,89. 18 mesos més tard i unes quantes portades després sobre el cas Noos, la nota que els espanyols donen a la monarquia segueix caient en picat. Aquest mes d’abril, la valoració ha estat d’un 3,6 (no recordo a partir de quan es considerava molt deficient, però deuen estar a prop).

Les meves més sinceres felicitacions per al responsable del CIS que ha decidit, després de 18 mesos, fer públics uns resultats que esperàvem amb il•lusió. Un primer pas cap a la transparència... i un més d’indignació!

Anem per bon camí. Ni una pàgina web nova, ni els falsos intents de transparència (volem conèixer la liquidació dels pressupostos de la casa del Rei no els pressupostos), ni l’ostracisme de les infantes, ni l’atapeïda agenda de la Letícia han servit per a remuntar el vol. De fet res del que han fet durant aquest 18 mesos ha servit ni tant sols per a frenar la caiguda.

La pregunta que cal fer-se ara és la següent: Quan la població està descontenta amb un partit polític la intenció de vot cau (com es veu en el baròmetre d’aquest mes). Què passa amb la Monarquia? Passen a ser de les institucions pitjor valorades i no podem fer res? Estem abocats a deixar passar el temps i que per avorriment millorin els resultats de l’enquesta del CIS? D’aquí a quan? 18 mesos més, 24?

El millor de tot és que l’horitzó segueix sent molt favorable per als republicans. El rei no aixeca cap, al jutge José Castro li queden dies de glòria si el deixen treballar amb llibertat (el podem proposar per President de la III República) i la societat espera expectant una sentència que ens demostri que, com a mínim, ens queda la justícia. Perquè si, crec que la societat està mancada d’això, d’actes de justícia, que demostrin que la impunitat que practicaven alguns s’ha acabat i que els actes de corrupció es paguen. Sense diferència de classe.

"Annus horribilis" per a la casa reaial

L’octubre de l’any passat el CIS publicava l’últim baròmetre on la societat espanyola valorava el paper de la monarquia. En aquell baròmetre, per primera vegada, la monarquia suspenia. Ha passat un any i el CIS no ha tornat a preguntar pel rei. Suposo que veient la que els està caient i la greu situació econòmica i social que travessa el país, la casa reial ha ordenat no preguntar per ells (o no fer públics els resultats). Silenci. D’això no se’n diu censura? Si periòdicament el CIS enquestava a la societat per valorar el paper de les seves institucions, perquè quan van maldades deixa de preguntar pel rei? Una mostra més de que el rei és intocable.

I tal i com es presenten les coses, crec que el CIS seguirà sense preguntar-nos què opinem del rei. Aquesta setmana el fiscal ha demanat una fiança de 4 milions d’euros per al gendre del rei, el senyor Urdangarin. La seva filla, la Cristina, cada vegada està més a prop de ser imputada, però suposo que les pressions de la casa reial per a que no la toquin són importants. A canvi, l’Urdangarin carregarà amb les conseqüències. La societat no entendria una absolució i tal i com està el pati, necessitem condemnes exemplars ja!

Però en Juan Carles té més problemes. Ell que es pensava que podria viure els últims anys de la seva vida tranquil•lament, de cacera en cacera, ara li toca intentar salvar la imatge de la monarquia per garantir el futur laboral del seu fill. Si us heu fixat, aquests darrers mesos (després del cas Urdangarin i la cacera d’Elefants), la Casa reial ha fet moviments per netejar la seva imatge i intentar apropar-se al poble: Ha presentat una nova pàgina web, ha publicat el pressupost de la casa reial (no la liquidació de comptes que és el que realment interessa) i s’ha prodigat en actes públics nacionals i internacionals. Quina feinada!

Tots aquests moviments no han impedit que en totes les manifestacions que es registren arreu del territori casi diàriament, les banderes republicanes ondegin cada vegada amb més força i visibilitat i que les xiulades als actes presidits per membres de la casa reial siguin cada vegada més importants i nombrosos (Premis Príncipe de Astúries a Oviedo o Premis Jaume I a València, per posar alguns exemples recents). I això no ho pararà ningú!

El problema de la casa reial és que representa una institució enquistada en el passat i que degut a la seva idiosincràsia, mai es podrà actualitzar. Com pretenen actualitzar o modernitzar una institució que defensa que el poder sigui hereditari? En quina societat moderna i democràtica té cabuda una institució així? La monarquia espanyola és com una poma podrida, que amb el temps caurà. Tant sols hem d’esperar que alguna ventada n'avanci la caiguda.

La cacera del rei

Alguna cosa està passant dins de la família dels Borbons quan en poc menys de tres mesos aconsegueixo escriure tres o quatre posts demanat la III República.

Que el senyor Marichalar permeti al seu fill Froilán jugar amb una escopeta per tal de que el nen es rebenti el peu i seguir així fent gran la llegenda Borbònica de fets “tràgics” relacionats amb l’armament (recordeu que el Joan Carles va matar al seu germà gran disparant-li un tret al cap), no és res més que anecdòtic. En el fons em sap greu pel nen, perquè és ell qui perdrà un tros de peu per tenir un pare irresponsable.

Però el tema de la cacera d’elefants del rei és un tema que no ho pot defensar ni el més borbònic de tots. El país està patint una crisi galopant, amb més de 5 milions d’aturats, amb una economia sota el punt de mira de la UE i dels mercats, a punt de ser intervinguda... i el senyor rei se’n va a caçar elefants a Botswana (quina gran propaganda pel país. Algú era capaç de situar Botswana en un mapa?).

Primer que res hi ha un tema d’immoralitat ambiental. Els elefants són una espècie en perill d’extinció. Hi ha una gran pressió internacional per a que els països africans que tenen elefants endureixin la llei per protegir aquesta espècie. Tanzania o Kenia, per exemple, han vist en la protecció de la biodiversitat animal una important font de recursos, impulsada a través del turisme. Ara bé, mentre hi hagi gent disposada a pagar 45.000 euros per caçar una bèstia d’aquestes característiques, sempre hi haurà països que tindran una legislació laxa que permeti aquestes atrocitats. I no és de rebut que en Joan Carles sigui un d’aquests personatges indesitjables que s’aprofita de la legislació d’aquests països per realitzar activitats completament il•legals a la resta del món. Es com si s’enganxés al monarca fumant marihuana a Amsterdam. Si, és legal i té el dret individual de fer-ho, però ell té unes responsabilitats associades al càrrec que l’obliguen a comportar-se d’una manera més adequada.

Si l’acte en si ja és immoral des del punt de vista ambiental, la situació econòmica i social d’Espanya el converteix en repobrable. Em dona igual si el govern estava al corrent o no del viatge del rei. Un personatge d’aquestes característiques deuria actuar en consonància amb el que està passant al país i si li agrada anar de cacera, que se’n vagi a per conills, perdius o senglars. L’acte en si demostra una deixadesa i una irresponsabilitat política total. Sembla com si el rei penses “per als dies que em queden...jo a gaudir”. I amb aquesta actitud, aquest personatge no pot seguir sent rei d’Espanya.

Ara bé, com la llei no contempla la figura de l’abdicació (igual que no contempla les activitats i responsabilitats de l’hereu), el rei seguirà en actiu, fent de les seves, fins que finalment li plantem un pi a la panxa.

Crec que fets com aquests haurien de servir per a que els partits polítics, tots a una, li demanessin explicacions al rei. I ja seria hora de que alguna vegada, al monarca, li toqués donar la cara.

Llei de transparència per a tots menys per al rei

El govern espanyol ha presentat l’avantprojecte de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Segons l’article 1 de la llei, l’objecte d’aquesta és: “ampliar y reforzar la transparencia de la actividad pública, reconocer y garantizar el derecho de acceso a la información relativa a aquella actividad y establecer las obligaciones de buen gobierno que deben cumplir los responsables públicos así como las consecuencias derivadas de su incumplimiento”

En línies generals hi estic d’acord, però sóc pessimista pel que fa al seu compliment. A València, els partits de l’oposició porten anys demanant els contractes que ha firmat la Generalitat amb el senyor Ecclestone o els contractes relacionats amb la trama Gurtel i no hi ha hagut manera d’accedir-hi. També és difícil demanar als ajuntaments la liquidació del pressupost i per llei haurien de fer-ho públic. Veurem, quan aquesta llei entri en vigor i la ciutadania comenci a demanar informació, si aquesta llei s’ha fet per a quedar bé o realment per a fer un govern (estatal, autonòmic i local) més transparent.

També trobo a faltar una menció al rei. Sembla que ser que la transparència l’han d’exercir tots els estaments públics de l’estat menys el rei. Segons la constitució el que fa el rei és activitat pública (representa a l’estat) i per tant deuria entrar de ple en la llei de transparència. Amb aquesta meditada exclusió, es segueix donant carta blanca al rei, la qual cosa provocarà indignació cap a una institució que en els darrers anys ha perdut prestigi i suport popular. Crec que la llei hauria de demanar al rei la publicació del pressupost (el que rep directament del pressupost estatal més el que rep dels diferents ministeris) així com la liquidació anual de comptes, com fa tot organisme públic.

Us adjunto un link del Ministeri de Presidència on podeu descarregar-vos la llei per a llegir-la i on podeu opinar i demanar que s'inclogui al rei en la l’esmentada llei.

Avantprojecte llei de transparència

El pressupost desglossat de la família reial

Comencem un any 2012 que serà “canyero” des del punt de vista polític i social. El govern del PP anuncia retallades importants en àmbits socials de primera magnitud i es de suposar que la societat no restarà agenollada mentre la maquinaria liberal li trepitja els seus drets.

I com aquest passat 2011 la Casa Reial li ha vist les orelles al llop i a més a més té la patata calenta del cas Urdangarin, ha decidit fer un acte de maquillatge i mostrar-se a la societat com una entitat transparent, per tal de intentar quedar-se al marge de les més que possibles manifestacions contra les retallades i classes dirigents

Per això, ha publicat per primera vegada el pressupost de les seves despeses. Doncs bé, li he fet una ullada a aquest desglossament de la despesa i fa riure. Algú se’l creu? Realment es creuen que som tant estúpids? Anem per parts:

Primer que res el que han presentat és el pressupost de les despeses, no la liquidació de comptes. És a dir que ens han ensenyat el que tenien previst gastar i no el que realment s’han gastat. La diferència és notable i sabent que els comptes de la Casa Reial no estan sotmesos al tribunal de comptes i que l’auditoria interna la fa el propi tresorer de la casa reial, no hi ha manera de saber si el que han fet públic és cert o no o si aquest pressupost s’assembla a la despesa real.

Dels 8.400.000 euros que percep el rei dels pressupostos generals, 292.700 corresponen al sou del rei i 146.300 al príncep. Amb aquestes dades, el rei cobra tres vegades més que el President del Govern. Quan cobraria un president de la República?

El pressupost mostrat per la casa del rei diu que la reina, la Leticia i les infantes no tenen sou assignat, sino que cobren en funció dels actes de representació i que la despesa per aquest concepte no pot superar els 375.000 euros. Quanta informació! Per què no diuen l’assignació que han tingut al llarg del 2011?

Els sous del personal de la casa del rei pugen a 4.000.000 milions d’euros. Que ben pagat que està el silenci! I 3.200.000 euros van destinats a despesa corrent, sense més detalls! Es a dir, per a invertir en negocis privats, doncs el manteniment de les propietats les paga el ministeri d’interior.

Si ho analitzem fredament, el que han publicat és una pantomima. No podrien detallar més? I el que és més important, seguim sense conèixer el patrimoni acumulat per la família reial en aquest 35 anys de monarquia així com el cost real de mantenir aquesta institució, doncs es desconeix el pressupost que els ministeris de Defensa, Exteriors i Interior dediquen a la casa reial.

Per cert, la revista Forbes estima la fortuna del rei en 1.790 milions d’euros. Volem l’aigua clara i la xocolata espessa. Que no ens prenguin per idiotes! III República ja!

Pressupost casa del rei

L'Urdangarin i la Fundación Nóos. Fent camí cap a la República.

Que content que estic. Dos post en contra de la Monarquia en menys d’un mes! I es que cada vegada són més sapastres aquest de sang blava. Si segueixen així, en breu albirarem la III República.

Dins de les investigacions del cas Palma Arena, la fiscalia ha demanat investigar la Fundación Nóos, presidida pel gendre del rei, l’Iñaki Urdangarin. Es veu que aquesta fundació ha rebut 4 milions d’euros per organitzar esdeveniments ficticis. El govern balear li va pagar 2,3 milions d’euros per organitzar dos congressos esportius que no es van fer mai (any 2005 i 2006) i la Generalitat Valenciana li va pagar 1,7 milions d’euros per organitzar, entre el 2004 i el 2006, el Valencia Summit, que tampoc es va fer mai (i si s’hagués arribat a fer, el preu estava completament fora de mercat).

La meva pregunta és: Per que un tipo que té la vida assegurada, suca la pota d’aquesta manera? L’Urdangarin i la seva dona, la filla del rei, tenen la vida assegurada, però porten un tren de vida (i han de mantenir unes aparences) que els obliga a treballar, i com no en saben, viuen de les influències que els aporta ser familiars directe del rei.  La solució fàcil és muntar una fundació per assessorar a qui vulgui pagar una quantitat fora de mercat per tal de tenir accés al rei. I qui ha picat? El govern Balear i Valencià del PP, que han regalat 4 milions d’euros nostres a l’entorn del rei.

Doncs bé, estic molt content de que la fiscalia hagi obert una investigació a la Fundación Nóos i de que casos com aquests es facin públics. I espero i desitjo que si finalment es demostra que el senyor Urdangarin ha comès un delicte, caigui sobre ell tot el pes de la llei. I m’agradaria també que aquesta llei caigués sobre els familiars directes del rei (l’Elena, per exemple), que també tenen negocis de dubtosa legalitat i la premsa els encobreix per por i per manca de llibertat d’expressió. 

I també hem de demanar responsabilitat política i penal als polítics que han acceptat i pagat aquests contractes sabent que la feina no s’ha fet. No és de rebut que la Generalitat pagui a l'Urdangarin 1,7 milions per no fer res i milers de persones i empreses del País Valencià es quedin sense cobrar la feina feta.

Potser amb casos com aquest i si la premsa finalment perd la por a denunciar les irregularitats comeses per una família reial que ens costa una barbaritat de milions d’euros a l’any, aviat la població es preguntarà si no viuríem millor sent una república.

La monqruia perd la confiança dels ciutadans

L’any 1997 la confiança que els espanyols tenien per la monarquia mereixia una nota del 6,67, gairebé un notable. Avui, després de fer-se públic l’últim baròmetre del CIS, aquesta nota ha baixat gairebé dos punts, fins al 4,89 (un suspès). Per primera vegada des de que en Juan Carlos es rei, la monarquia no té la confiança dels espanyols. Avui per sopar em faré una cervesa i celebraré que no totes les notícies són dolentes!

Cada vegada la població s’adona que un rei, a part de per a gastar, no serveix per a res. Ha fet alguna declaració o acte per intentar treure’ns de la crisis? Li han retallat el pressupost de 6 milions d’euros que té per gastar sense justificar? Fa alguna cosa de profit per al país? No! No fot ni brot i a poc a poc la gent se'n cansa i més en èpoques magres com les actuals, on tothom s’estreny el cinturó menys la casa reial.

Si la confiança dels espanyols amb el rei segueix baixant cada any (fet que demostraria una maduresa social digna d’un país amb tradició democràtica), d’aquí a ben poc serà molt difícil justificar la despesa anual que suposa mantenir una monarquia. Als 6 milions d’assignació directa cal sumar el manteniment de les propietats públiques on viu, el cost de seguretat (d’ell i de tota la família quan la constitució només parla del rei), els viatges.... Potser aleshores caldrà preguntar-se si volem seguir sent una monarquia o enterrar l’últim reducte franquista que ens queda i esdevenir, finalment, una República.

Xiulada monumental

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Bilbao la final de la Copa del Rei de bàsquet. El Barça ha guanyat el títol passant per damunt del Reial Madrid en una final còmoda pels blaugrana. Però no vull parlar de bàsquet. El més interessant d’aquesta final va ser la monumental xiulada que va rebre el rei Joan Carles quan va fer acte de presència a la llotja i mentre sona una versió del himne espanyol super redux.

Comença a ser habitual que al rei se’l xiuli sempre que fa acte de presència en esdeveniments esportius. El mes de maig de l’any passat, durant la final de la Copa del rei de futbol celebrada a València, el monarca va haver d’aguantar una esbroncada de les afeccions catalana i basca monumental. L’escàndol va ser majúscul i fins i tot es va acomiadar el responsable d'esports de TVE per intentar tapar la xiulada.

Doncs bé, la casa reial no pren nota del que passa al carrer i ahir, rei i reina, s’encaminen (en helicòpter) cap a Bilbao. I més del mateix, però sense censura televisiva. Això si, l’himne versió super redux per a que l’esbroncada pública fos la més curta possible.

Ja que la corona és intocable, el poble només pot demostrar el seu desacord amb aquesta institució d’origen feudal durant actes públics d’aquest caràcter, tipus finals de la Copa del rei de futbol i bàsquet. La resta dels dies de l’any, els reis viuen en una bombolla, allunyats del poble i fent actes protocol·laris on l’accés està molt restringit i controlat. Per això diuen que és una institució ben vista, perque gairebé no hi ha ocasió per criticar.

A partir d’ara hauran de repensar què fer en les finals de Copa. Si van al camp hauran d’aguantar l’esbroncada, que a poc a poc s’anirà convertint en un clàssic. Si volen estar a prop del poble que coneguin el que pensa el poble. I si decideixen no fer acte de presència en actes d’aquest tipus, doncs que es quedin a casa i que les copes deixin de portar el seu nom i passin a dir-se “La Copa”, sense cognom monàrquic.

S'acosten dates règies

S’acosten dates règies. La nit del 5 de gener és per a molts, petits i grans, una de les nits més màgiques de l’any. Arriben els Reis Mags d’Orient, que d’amagat, entraran a les nostres llars i al costat de les nostres sabates ens deixaran els regals tant esperats. No faran soroll, beuran una mica de mistela i faran un mos al torró que els haurem deixat preparat, ens deixaran els presents i marxaran. L’endemà al matí, ben d’hora, ens llevarem neguitosos, obrirem la porta del menjador i veurem com de nou, com cada nit del 5 de gener, els reis mags han passat per casa nostra. Per casualitats de la vida, el dia 5 de gener també és l’aniversari d’en Juan Carles de Borbó, el rei d’Espanya. Dels reis mags d’Orient se’n parlarà una mica el dia cinc, per explicar les cavalcades dels principals pobles i ciutats del país. De l’altre rei, del que enlloc de porta-nos regals es gasta els nostres impostos sense cap mena de control parlamentari en parlaran, els mitjans de comunicació, tota la setmana. No seran articles crítics ni editorials serioses, sinó com sempre, hagiografies més pròpies de la premsa rosa que d’un país amb llibertat d’expressió. Però la societat moderna comença a cansar-se d’un monarca i d’una família que fan ben poc i gasten molt. I a poc a poc van sortint llibres crítics que donen una mica de llum a la vertadera vida política del rei. Per fer front a la censura que protegeix a la monarquia (recordem, per exemple, el cas de la vinyeta del Jueves o del paper del monarca durant el 23-F, cada vegada més qüestionat) certes editorials s’atreveixen a publicar llibres crítics i biografies no autoritzades. Per celebrar una setmana tant règia com la que s’acosta, us vull recomanar dos llibres per a que descobriu, una mica més a fons, aquest personatge que tenim per rei i per a que després, decidiu si voleu seguir vivint en un règim d’origen feudal o en un règim plenament democràtic com seria una República. El primer llibre que us recomano és una biografia ben documentada i molt ben estructurada sobre la figura de Juan Carles, mentre que el segon, ens presenta una visió critica de la monarquia feta des del dia a dia del senador del PNV Iñaki Anasagasti. Un Rey Golpe a Golpe. Biografía no autorizada de Juan Carlos de Borbón. Patricia Sverlo (Pseudonim). Ed. KaleGorria. (Us podeu descarregar el PDF de Internet) Una monarquía protegida por la censura. Iñaki Anasagasti. Ed. Foca.