Aquesta nit li he donat una llegida a l'apartat de
mobilitat dels programes electorals de les diferents formacions polítiques que
es presenten a l'ajuntament de València.
Val a dir que en general s'abusa dels llocs comuns i que
com a document de bones intencions, podríem dir que hi ha un alt percentatge de
coincidència, encara que en el ring del dia a dia, del carrer, ens mostrin unes
discrepàncies que semblen irreconciliables. I crec, com ja vaig comentar
després del debat "Què respiren els polítics" que la diferència no
està en l'objectiu, sinó en com arribar a assolir-lo. De nou, un programa
electoral ho aguanta tot, així que cal llegir entre línies i completar-ho amb
les declaracions que llegim en premsa per a fer-nos una idea de per on aniran
els trets si governen uns o els altres.
En qualsevol cas, el programa més treballat en matèria de
mobilitat és el de Compromís. El programa es veu sòlid i aterrat, posant noms
concrets a moltes de les propostes, sobretot de vianants. Veient el programa
podem assegurar que la propera legislatura, si l’encapçala de nou Joan Ribó,
serà la dels vianants.
El programa que encapçala la candidatura de Sandra Gómez
(PSPV) es prou genèric, encara que dona bastant de pes al vianant i a la
pacificació del trànsit. Molt fluixa la part de transport públic (EMT) i ha
generat debat la proposta d’estacionaments en alçada reversibles.
Pel que fa al Partit Popular, el programa supura bilis
cap al Govern de la Nau. La paraula més repetida deu ser “revertiremos”.
Pel que fa als programes de Podem i Ciutadans, he estat incapaç de
trobar-lo a la web. Si algú em passa el link prometo llegirme'ls i actualitzar el post.
En general he trobat a faltar, en tots tres programes, una
defensa clara de la qualitat de l’aire. Els partits polítics, pel que es veu, encara
no han interioritzat la necessitat d’aplicar propostes de mobilitat que
millorin de forma clara la qualitat de l’aire, més enllà de les bones
intencions amb el vehicle elèctric. No hi cap partit que parli de forma clara
de gestionar l’estacionament. Només Compromís parla, tímidament, d’ampliar les
zones per a residents. La resta no només no parlen de gestionar l’estacionament,
sinó que defensen, obertament, l’ampliació de les places d’estacionament
lliures i gratuïtes. La gestió de l’estacionament és la principal eina de
treball que té l’administració per reduir l’ús del vehicle privat i pel que
sembla, cap dels partits polítics, ho té de forma clara exposat al programa
municipal.
I bé, com aquestes són les meves reflexions, us deixo a
continuació les propostes de mobilitat de cada un dels partits que opten a l’alcaldia
de la ciutat de València per a que vosaltres mateixos les valoreu:
A.
València, ciutat amable. Ciutat per a les persones.
Per aquest motiu seguirem treballant
tenint en compte els aspectes mediambientals, de paisatge urbà, de salut
pública, de seguretat, de participació social, d’accessibilitat universal i de
solidaritat. Recuperant un model de ciutat en la qual cada vegada siga més posible
l’autonomia de les xiquetes i xiquets, que puguen anar soles pel carrer, al col·legi,
a casa dels iaios o al parc. Una ciutat pensada participativament per les persones, i
per a les persones.
B. València, ciutat del vianant
Aquesta pròxima legislatura apostem
per seguir prioritzant en les nostres polítiques de mobilitat als vianants, als
col·lectius més febles de la ciutadania i les maneres de transport més
sostenibles, garantint la seguretat, comoditat, accessibilitat i condicions
ambientals i de salut dels desplaçaments i observant en cada actuació la seua
afecció a la mobilitat per als vianants, la manera de desplaçament majoritari
en la ciutat de València.
Per a açò, seguirem apostant per un
disseny urbà que reduïsca la mobilitat obligada, apostant per la proximitat,
acostar els serveis a la ciutadania, distribuir adequadament els equipaments
per tota la ciutat, i facilitar les gestions municipals per xarxa i en oficines
de proximitat.
De la mateixa manera, des de l’àrea
de Mobilitat Sostenible seguirem dissenyant les noves artèries de la ciutat amb
voreres amples i sense barreres, i també vetlarem perquè es realitzen en aquest
sentit les reurbanitzacions del viari. Així, s’ampliaren amb urbanitzacions
definitives els espais guanyats per a la convivència per als vianants la
passada legislatura. Des
de l’entorn de l’Anell Ciclista, al carrer Sant Vicent, el Pont de Sant Josep,
les places centrals en els barris de Sant Josep o Sant Marcel·lí, i qualsevol
altra actuació blana el benefici de la qual quede ràpidament comprovat.
De la mateixa manera es reurbanitzaran
en plataforma única els carrers Serrans i Cavallers, i s’executaran les
reurbanitzacions amb àmplies peatonalitzacions en la Plaça de la Reina, la
Llotja i les places del Mercat i Ciutat de Bruges, la plaça Sant Valero, a l’entorn
de Mercat de Russafa i s’ampliaren les actuacions a tots els barris de la
ciutat amb els mateixos criteris, reforçant la centralitat dels barris com a
nuclis de vida i centres de comerç de proximitat.
També s’actuarà en la plaça més
cèntrica de la ciutat, la Plaça de l’Ajuntament, que deixarà de suposar una
anormalitat a Espanya i la resta d’Europa pel seu funcionament com a gran
rotonda distribuïdora del tràfic, per a consolidarse com a epicentre cívic de
la ciutat, com s’ha demostrat que és gràcies a la realització, celebrada per la
ciutadania, de les peatonalitzacions mensuals i en festivitats assenyalades
impulsades aquesta legislatura per l’àrea de Mobilitat Sostenible.
Al seu torn, desenvoluparem els 6
eixos per als vianants prioritaris i de qualitat prevists en el Pla de
Mobilitat Urbana Sostenible i reformaremprevalent l’ús social del Passeig de
l’Albereda, fomentant la mobilitat per als vianants entre els barris i el
centre de la ciutat. I, igual que hem fet elsúltims quatre anys (en els quals,
entre altres accions hem emplaçat més de 200 nous passos de vianants en molts
itineraris per als vianants habituals o necessaris anteriorment no
senyalitzats), continuarem reforçant i legalitzant els itineraris per a
vianants a través de la calçada, marcant la preferência de pas respecte al
tràfic, i la continuïtat de la plataforma per als vianants(rebaixada o
elevada).
Finalment, continuarem el camí emprés
per a garantir l’autonomia infantil en els seus desplaçaments, sobretot en el
camí en l’escola, ampliant la xarxa de camins escolars iniciada aquesta
legislatura en estreta col·laboració amb les AMPAS i els centres que treballen
per a reduir la presència de vehicles i la contaminació que aquests generen en
la proximitat dels seus centres.
C. El
transport públic, primer
Com hem demostrat a la present
legislatura en la nostra gestió de l’EMT, el nostre compromís és màxim en la
millora i priorització del transport públic i col·lectiu.
Així, continuarem realitzant la
positiva gestió de l’EMT, modernitzant la flota d’autobusos, incrementant la
plantilla de treballadors, i optimitzant el servei com fins ara, i esperem que
de manera encara més potent en el cas d’explicar finalment amb el finançament
estatal que mereix el transport metropolità valencià i que fins avui han negat
a València i la seua àrea metropolitana tots i cadascun dels governs que ha
tingut l’Estat.
Els eixos d’aquesta gestió seguiran
consistint en:
·
La introducció de vehicles “nets”, sense emissions
contaminants oamb impacte més reduït: tramvia, vehicles híbrids, autobusos a
gas i elèctrics.
·
L’ampliació
de la xarxa viària de prioritat per als autobusos, amb “Plataformes Reservades”
senyalitzades i protegides en la mesura del possible amb dispositius de
separació física respecte al tràfic general, de manera que s’eviten les
interferències amb els infractors que són la principal causa de la pèrdua de la
regularitat del servei.
·
L’increment
de la prioritat semafòrica del transport públic en les interseccions, també per
al Tramvia. Aplicar un canvi en l’ona verda semafòrica, adaptant-los a les
necessitats i règim de l’autobús.
A més, aprofundirem en la millora del
servei nocturn d’EMT (l’ús de la qual i freqüències hem incrementat notablement
aquesta legislatura), revisant i ampliant la xarxa que opera en l’actualitat. De
la mateixa manera, impulsarem les primeres línies exprés d’EMT, de manera que
en algunes línies amb itineraris més allunyats del centre de la ciutat, els
vehicles exprés realitzen el seu trajecte fins al centre sense quasi parades,
una vegada hagen realitzat el seu itinerari normal pels barris més distants.
Pel que fa al Metro, tornarem a posar
els recursos tècnics municipals a la disposició de l’Agència Metropolitana de Transports
i la Generalitat per a facilitar també la ja citada prioritat del Tramvia i el
desitjat increment i ampliació de les freqüències en superfície. En aquest
sentit també vetlarem per la construcció i engegada de la Línia de metro entre
Natzaret i l’Estació del Nord.
També seguirem treballant estretament
amb el sector del taxi, importantíssim a la nostra ciutat, facilitant el seu
accés a zones restringides al tràfic general, reforçant la senyalització de les
seues parades tal com hem treballat amb ells, i potenciant el seu ús compartit
i complementari del transport públic col·lectiu.
I per sobre de tot açò, seguirem sent
els principals valedors d’un funcionament efectiu de l’Agència Metropolitana de
Transport, en la qual treballarem perquè operen coordinadament tots els sistemes
de transports de l’àrea metropolitana de la ciutat. En ella a més seguirem sent
els principals impulsors d’una Targeta Única Intel·ligent que substituïsca a
tots els títols facilitant la tarifa bonificada que millor s’adapte a l’edat,
condicions, usos i costums de cada usuari i usuària (la targeta, a diferència
d’altres propostes, no inclourà tots els títols, sinó que els substituirà,
funcionant a manera de “targeta moneder” que servirà per a tots els mitjans de
transport públics).
En la mateixa també seguirem apostant
perquè en l’àrea metropolitana de València s’actue en la mateixa línia i amb la
mateixa determinació que hem tingut a València a l’hora d’afavorir la Mobilitat
Sostenible, de manera que no solament els habitants de la ciutat es beneficien
dels canvis que es produeixen en ella, sinó que també ho facen els dels
municipis que ens envolten.
Per aquest motiu impulsarem una Mesa
de Treball de Mobilitat als polígons industrials i centres tecnològics en col·laboració
amb la Conselleria d’Indústria, l’Autoritat Metropolitana del Transport i les
gerències dels centres de treball. La finalitat: la creació de carrils VAO, la
implantació d’aparcaments dissuasius en el perímetre de la ciutat, la millora
de la xarxa d’autobusos metropolitans connectant les nostres poblacions,
polígons industrials i grans centres de treball, o l’ampliació de freqüències
en la xarxa de Metrovalencia, assumptes totes les competències dels quals de
gestió no estan en mans municipals malgrat els efectes que tenen en la
mobilitat de València i la resta de municipis.
D. València, “Ciutat 30”
Avançant en el camí emprès aquesta
legislatura, la pròxima serà la de la consolidació de València com una ciutat
segura en el que accidentalitat es refereix, aspirant a la «mortalitat zero». Per
a açò, farem seguirem atenent tant la Resolució sobre seguretat viària europea
2011-2020, aprovada pel Parlament Europeu (27 de setembre de 2011), en la qual
es recomanava “amb insistència a les autoritats competents que introduïsquen un
límit de velocitat de 30 km/h en les zones residencials i en tots els carrers
d’un sol carril en les zones urbanes que no disposen d’un carril de
bicicletes”, com l’acordat en la nova ordenança de Mobilitat Sostenible, fent
efectiva la limitació de la circulació a un màxim de 30 km/h en tots els
carrers de la ciutat amb un sol carril lliure de circulació per sentit.
En l’àmbit del disseny urbà, des del
servei de Mobilitat Sostenible se seguirán dissenyant els carrers tenint en
compte les velocitats raonables en un entorn urbà, i la seguretat viària, no
amb característiques de carretera, i des del servei d’Urbanisme s’executaran
seguint aqueix criteri. Així, se seguirà redissenyant el viari urbà,
recuperant carrils de circulació sobredimensionats per a altres usos i
incloent, com ja s’està fent i es reclama per part de molts veïns, mesures
passives i dispositius físics de seguretat.
De la mateixa
manera, seguirem impulsant --en estreta col·laboració amb les veïnes i veïns--
les mesures necessàries perquè l’interior de barris i envoltats per zones de
viari important, vegen reduït el seu tràfic intern al mínim necessari,
garantint sempre l’accessibilitat a residents i serveis.
E. Barris per a viure i conviure
Tal com la passada legislatura s’ha
impulsat en barris i districtes com els de Sant Josep, Campanar o Ciutat Vella,
continuarem treballant perquè cada barri de la ciutat “cadascun en el seu particular
grau i tenint en compte les seues particulars característiques” recupere la
qualitat perduda temps arrere en el seu espai públic i compartit.
Així mitjançant la revisió de cada
cas i les seues diferents particularitats, treballarem perquè els barris deixen
de ser carreteres per a vehicles de pas, circumscrivint els grans recorreguts a
les artèries principals i preservant els carrers interiors per al pas de
residents i serveis, de manera que totes les veïnes i veïns puguen gaudir dels
carrers més tranquils possibles en les quals viure, conviure i desenvolupar les
seues activitats comercials i d’oci.
En aquest sentit seguirem treballant
al costat de veïnat i comerciants per a subratllar les centralitats de barri
allà on n’hi haja i creant-les on encara no existisquen a causa d’un deficient
planejament previ. D’aquesta manera reforçarem els nuclis barrials, consolidant
espais per als vianants de qualitat beneficiant el comerç de proximitat i
ajudant-ho a florir de nou, com es percep on realitzem actuacions els últims
anys (la peatonalitzada carrer Serrans i la seua explosió comercial és el cas
més significatiu).
Aquestes últimes actuacions, sobre
amplis aparcaments públics, no suposaran la perduda d’espais per a l’aparcament
dels vehicles que accedisquen a ells per tenir-los com a destinació (s’evitarà
l’innecessari tràfic de pas), però allà on la millora de l’espai públic supose
una modificació de l’aparcament en superfície, o on siga demandat pels veïns,
s’obrirà la possibilitat d’establir, mitjançant noves “Zones verdes”,
estacionament per a ús residencial, de manera que els veïns no vegen afectades
les seues possibilitats d’aparcar.
De la mateixa manera, a Ciutat Vella
s’activaran les càmeres de gestió d’accés a l’entorn tal com van sol·licitar
els veïns, i es reduirà l’impacte de la logística obligada en un barri històric
de prioritat per als vianants i residencialmitjançant l’impuls d’una plataforma
logística en el pàrquing “Centre Històric-Mercat Central” per al repartiment de
“última milla” mitjançant càrrega bike.
F. València, capital mediterrània de la bicicleta
Des de l’Ajuntament continuarem
realitzant una aposta decidida per a consolidar el que ja estem aconseguint:
que València siga reconeguda com la capital mediterrània de la bicicleta.
Per aqueix motiu continuarem
ampliant la xarxa ciclista de manera que qualsevol ciutadà o ciutadana siga
lliure de triar el vehicle amb el qual desplaçar-se per la ciutat, donant-li
les mateixes oportunitats als quals vulguen fer-ho amb bicicleta, patins o
patinets i vehicles de mobilitat personal.
Així, seguirem millorant i
completant la xarxa ciclista de València, amb especial atenció en la meitat sud
de la ciutat, a hores d’ara més necessitada d’eixos ciclistes per a la
mobilitat en bicis, patinets i VMP. Com fins ara, s’admetran en la xarxa
carrils de diversa tipologia, però establint carrils bicis segregats i
protegits en les avingudes o carrers amb major intensitat de tràfic motoritzat,
així com als eixos de més tràfic ciclista. A més el criteri general serà que el
carril bici té estiga preferentment al nivell de calçada, segregat del tràfic
rodat mitjançant elements físics, que hauran de fer-se molt visibles, també en
les interseccions o rotondes.
L’ampliació d’aquesta xarxa per a
oferir la llibertat de triar a tota la ciutadania en tots els barris, seguirà
acompanyada d’inversions per a corregir els vells carrils de deficient disseny
i que generen més conflictes per a vianants i ciclistes per la seua presència
en voreres o pel seu deficient i perillós disseny, fruit de la mala gestió
d’anteriors administracions.
De la mateixa manera, es continuarà
amb la instal·lació d’aparcabicis municipals empresa aquesta legislatura per a
facilitar l’estacionament de bicis i patinets en tots els punts de la ciutat,
assegurant la provisió d’aparcaments suficients en les zones d’afluència
intensa de ciclistes, així com en les principals parades de la xarxa de
transport públic.
Pla director de la bici. Engegarem una
estratègia integral d’impuls a la bici mitjançant la creació d’un Pla Director.
G. Una
ciutat preparada per a la logística actual
La distribució comercial farà un salt
de qualitat en els pròxims anys després de l’activació de l’Ordenança de
Mobilitat realitzada i aprovada aquesta legislatura, que ha millorat de manera
consensuada amb comerciants, veïns i empresaris la manera en cas que es duga a
terme, els defectes de la mala regulació prèvia.
Els pròxims anys treballarem perquè
aqueix mandat ciutadà acordat per totes les parts es faça complir, també en
l’apartat de la logística, que s’ha adaptat als nous temps. Això no obstant, se
seguirà vetlant per a adequar i millorar la dotació de places reservades a la
càrrega i descàrrega, dins d’un estudi de regulació integral de l’aparcament en
superfície, i fonamentada tant en criteris tècnics com en el consens amb els
comerciants, sobretot als carrers que compten amb una activitat comercial
significativa.
En aqueix sentit, es continuarà amb l’elaboració
del Pla de Distribució Urbana De Mercaderies (DUM) para tot el municipi,
mitjançant el qual s’ordene el seu funcionament i es puga facilitar l’aplicació
de les noves tecnologies de Logística Urbana modernes, des de la consolidació
de càrregues en centres de distribució compartits, per a efectuar el
repartiment amb menys vehicles i que siguen menys contaminants (vehicles
elèctrics), com les més innovadores tecnologies de la informació i la
comunicació.
I com es va indicar amb anterioritat,
s’impulsarà una plataforma logística en el pàrquing “Centre Històric-Mercat
Central” per al repartiment de “última milla” mitjançant càrrega bikes, que
podrà ser replicada en altres districtes de la ciutat de cara a minimitzar
l’impacte en tràfic, contaminació acústica i ambiental i ocupació de l’espai
públic, que suposa el cada vegada més creixent comerç electrònic.
Propostes
Diverses
Seguirem impulsant la implantació
d’una xarxa de punts de càrrega de vehicles elèctrics, en la via pública així
com en aparcaments subterranis com els 40 punts ja instal·lats en el remodelat
pàrquing “Centre Històric - Mercat Central”.
Establirem sistemes de vehicles en
modalitat sharing que oferisquen les alternatives de qualitat a les usuàries.
Regularem de la manera més eficaç els
serveis discrecionals de transport que ofereixen les denominades VTC
H. Compliment
de la normativa legal existent
Pel que fa a l’acció de govern, com
vam prometre i hem fet en l’última legislatura, seguirem atenent el mandat de
la Llei d’Economia Sostenible que apunta en el seu article 99 que les
administracions públiques han de promoure polítiques de mobilitat sostenible
respectant “el dret de la ciutadania a l’accés als béns i serveis en unes
condicions de mobilitat adequades, accessibles i segures, i amb el mínim
impacte ambiental i social possible”.
De la mateixa manera, com hem
realitzat al llarg dels últims quatre anys adequant centenars de parades de
transport públic i equipaments depenents del servei de Mobilitat Sostenible,
també seguirem atenent la Llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana, de
2011, així com la normativa sobre accessibilitat universal, la de protecció de
l’aire, i la de protecció contra la contaminació acústica.
Continuarem atenent al mandat del Pla
de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) aprovat en 2013 pel Ple Municipal i el
mandat del qual solament comencem a desenvolupar aquesta última legislatura.
I vetlarem perquè es faça complir
l’establit i pactat per tots els actors de la ciutat en la recentment aprovada
Ordenança de Mobilitat Sostenible.
En aquest sentit, a més, mantindrem
els mecanismes de participació, debat i gestió, creats aquesta legislatura, des
de la Mesa de la Mobilitat --i les seues diferents sectorials-- en la qual els
diferents actors (administracions locals, associacions i entitats) han
treballat activament i participativament per a construir un model de mobilitat
a la ciutat en el qual tots puguem conviure; fins a les taules de treball i
anàlisi conjunta entre Policia i tècnics del servei de Mobilitat per a avaluar
les causes de la accidentabilitat en la ciutat i tractar de pal·liar-les.
La movilidad en las ciudades ha
evolucionado en la última década, tanto en lo que se refiere a la oferta de
medios de transporte como en las preferencias de sus habitantes. Los retos más
significativos en materia de movilidad pasan por garantizar la correcta convivencia
de todas las modalidades de transporte, apostando por el desarrollo de aquellas
opciones que sean limpias y contribuyan a reducir la contaminación en la ciudad
de València y, por ende, a mejorar el bienestar y la salud de sus habitantes.
Los dos ejes fundamentales de nuestras
propuestas son la consecución de un consenso sólido entre los agentes
vecinales, sociales y políticos en materia de movilidad y la reducción
progresiva del uso de medios de transporte contaminantes en favor de
alternativas sostenibles, ofreciendo alternativas reales a los ciudadanos y las
ciudadanas durante la transición (transporte público, bicicletas, VMPs y
sharing eléctrico). Además, la restricción del tráfico en determinadas zonas de
forma beneficiosa para los vecinos vecinas es una medida necesaria en una
ciudad como la nuestra, pero ha de hacerse mediante el consenso de avanzar en
un nuevo espacio compartido de ciudad.
Los socialistas proponemos un gran
acuerdo por una nueva movilidad que permita sacar esta política del terreno del
conflicto y situarlo en el del acuerdo, con un enfoque de sostenibilidad
ambiental y de recuperación de espacio para las personas, así como de escala
metropolitana para poder influir de forma conjunta en la población real de la
ciudad de València en cuanto a movilidad. Por eso:
1. Potenciaremos la movilidad peatonal
reservando las aceras para caminar y con un impulso a los recorridos a pie
desarrollando grandes ejes peatonales para vertebrar la ciudad, construyendo
una ciudad inclusiva y accesible para toda la ciudadanía.
2. Implementaremos un plan para calmar
el tráfico a través de:
- El
Impulso al vehículo eléctrico y vehículos compartidos. Crearemos una red de
puntos de carga que permita el uso de vehículos eléctricos en toda la ciudad.
Además, facilitaremos la implantación del vehículo eléctrico compartido que
permite reducir la contaminación acústica y atmosférica, así como el número de
coches en la ciudad de una forma cómoda para los usuarios.
- Impulsar
los barrios 30. Conversión en calles 30 todas las calles de un carril para cada
sentido y de un solo carril para calmar el tráfico en los barrios, conseguir
reducir la accidentalidad, reducir el ruido ambiental, mejorar la calidad de
vida y la movilidad de la ciudadanía. Esto también permitirá compatibilizar la
bicicleta y los VMPs con los vehículos sin necesidad de nuevos carriles bici en
este tipo de vías, ahorrando costes y tiempo, y reservando la segregación de
carriles para las grandes vías de la ciudad donde apostamos por una red bien vertebrada
que pase por las zonas que más adecuadas para permitir la convivencia de todos
los transportes.
- Impulsaremos
el transporte público de la ciudad de València aumentando el número de
vehículos de la EMT, mejorando su frecuencia, reordenando sus líneas para
conectar mejor los barrios.
- Se
creará un título de transporte metropolitano con billete único para favorecer
la intermodalidad entre los diferentes tipos de transporte, como cercanías,
EMT, metro.
- Se
colaborará con la Generalitat para completar la red de metrovalencia con la
conclusión de la línea de metro T10 (antigua L2) en su totalidad, desde Pont de
Fusta hasta Nazaret y con la prolongación hasta la Malvarrosa.
- En
coordinación con la Generalitat se ampliará progresivamente la frecuencia del
transporte público nocturno, tanto de EMT como de Metrovalencia.
3. Trabajaremos para que en los siguientes
Presupuestos Generales del Estado se incluya una asignación justa para el
transporte metropolitano de la ciudad de València, así como un aumento en la
inversión en nuestra red de cercanías que permita continuar mejorando su
servicio.
4. Reordenación del tráfico de los
núcleos históricos tanto del centro de la ciudad como de los diferentes
barrios, como hemos impulsado en Patraix. En aras de poner en valor los
conjuntos históricos de la ciudad, reducir la contaminación y recuperar espacio
público para las personas volviendo a ejercer su papel como núcleo y espacio de
relación del barrio. Estas medidas se llevarán a cabo de manera progresiva y dialogada
con todos los agentes sociales afectados.
5. Construiremos aparcamientos en altura
en los barrios de la ciudad de València para que los vecinos y vecinas no
tengan problemas para dejar sus vehículos. Se diseñarán de forma que sean
reversibles para albergar espacios dotacionales si en el futuro se reduce el
número de coches en el barrio. Permitiendo liberar el espacio público para las
personas. Serán aparcamientos para residentes que faciliten aparcar en el
origen de los desplazamientos, en lugar de en destino.
6. Colaboraremos con la Generalitat
para la construcción de aparcamientos disuasorios que permitan a las personas que
acceden a la ciudad dejar su vehículo a las entradas y desplazarse por la
ciudad utilizando otros medios de transporte público y limpio disponibles.
Habilitaremos áreas para el estacionamiento de estos vehículos, bicicletas y
patinetes (park & ride y bicibox) en los intercambiadores de transporte de
cercanías y FGV.
7. Propondremos la inclusión de zonas
específicas en el metro para poder subir con bicicleta.
8. Introduciremos el servicio de bicicleta
eléctrica de alquiler complementando el actual funcionamiento de Valenbisi.
9. Estableceremos la prioridad
semafórica para el tranvía con el fin de reducir el tiempo de trayecto.
10. Sistema de reducción de multas de tráfico
por la participación en actividades de educación vial que prevengan la
reincidencia.
https://www.mjcalcaldesa.es/programa.html#p1
DEVOLVEREMOS LA NORMALIDAD Y LA
CONCILIACIÓN A LA MOVILIDAD URBANA
Priorizaremos al peatón como eje
principal de la movilidad urbana en Valencia. En especial, protegeremos la
seguridad de los peatones con más dificultades, como personas mayores, con
capacidades diferentes y niños.
Reordenaremos la movilidad en la calle
Colón, eliminando la sectorización del carril bus y reorganizando el
aparcamiento de motocicletas. Asimismo, acabaremos con el caos, restituyendo el
sentido de la circulación en la calle Cirilo Amorós desde Ruzafa y
replantearemos la movilidad de todo el Barrio Pla del Remei y Gran Vía.
Revertiremos los carriles bici
problemáticos de la Avenida Reino de Valencia-Ruzafa, Avenida Burjassot,
Avenida Constitución y calle Alicante.
Regularemos, ordenaremos e
implantaremos las nuevas modalidades de transporte urbano sostenible (coche,
moto, bici y patinete eléctrico, en régimen de alquiler o de uso privado),
incluyendo una revisión de la Ordenanza de Movilidad que incluya las
recomendaciones de la Policía Local
Estableceremos una red de estaciones
eléctricas de recargas de vehículos por todos los barrios de la ciudad en las
zonas de estacionamiento azul.
Instaremos a la Generalitat a
remodelar la Estación de Autobuses para convertirla en un nodo intermodal de
comunicación de la ciudad.
Permitiremos de nuevo el estacionamiento
nocturno en los carriles bus de EMT, adaptando el horario a las necesidades de
movilidad, respetando las paradas de la EMT y las zonas de contenedores de
residuos sólidos urbanos.
Mediante la modificación de la
ordenanza de movilidad garantizaremos que las motocicletas y ciclomotores
puedan circular por los carriles EMT.
Impulsaremos un plan que permita la
creación de nuevas zonas de aparcamiento en toda la ciudad, con zonas de
intermodalidad en las entradas de la ciudad, de forma que se garantice la
conexión del transporte privado, transporte público, vías alternativas de
movilidad e itinerarios peatonales.
Implementaremos el Plan Centro, que
incluirá, la ordenación, coordinación y compatibilización de los diferentes
modos de desplazamiento existentes en la ciudad, con la creación de
super-manzanas con tráfico calmado, itinerarios de preferencia peatonal y
de implantación de las rutas escolares.
Apostamos por una Valencia de
movilidad segura, fluida y cómoda, comprometiéndonos a recuperar la normalidad
del tráfico.
Apoyaremos el uso de la VMP
(bicicletas, patinetes, etc…) como medios alternativos y sostenibles de
transporte.
Garantizaremos que no haya ninguna
actuación en (vías alternativas de movilidad, VAM) carriles bicis o
reorganización de las vías públicas sin los informes de los técnicos, de la
Policía Local y Bomberos, buscando además el consenso de los vecinos y
comerciantes, evitando situaciones de riesgo para la seguridad de las personas
ante situaciones de emergencia y sin menoscabo de la circulación del transporte
público.
Construiremos un parking disuasorio en
la Alameda que descongestione el centro.
Racionalizaremos el tráfico rodado y
mejoraremos la coordinación de los semáforos.
Impulsaremos mejoras en la
accesibilidad peatonal con supresión de barreras arquitectónicas.
TRANSPORTE PÚBLICO:
Instaremos al Gobierno central a que
destine ayudas directas al transporte público metropolitano de Valencia
(contrato programa como tienen Madrid, Barcelona, Málaga, Canarias)
recuperando las partidas que los PGE de
2018 que comprometían y recogían dinero público para garantizar la
sostenibilidad del sistema de Transporte Metropolitano de Valencia como un
sistema eficiente y de calidad.
Pondremos en servicio de la línea 10
del Metro de Valencia –antigua T2- exigiendo a la Generalitat que dicha línea
sea una realidad este mandato, realizando los pertinentes estudios de
viabilidad para su posible prolongación en dirección oeste para conectarlo con
el complejo sanitario de la nueva Fe de Malilla, la estación de Adif de Fuente de San Luis y
el nuevo barrio residencial de la Fuente de San Luis.
Crearemos las “Líneas Express” de la
EMT con autobuses de alta capacidad que circulen por las Grandes Vías de la
ciudad con menos paradas para ahorrar tiempo en trayectos largos dentro de la
ciudad.
Implantaremos un plan de renovación de
la flota de autobuses, con un mínimo de 50 autobuses anuales.
Trabajaremos en medidas de preferencia
semafórica y de tráfico para el transporte público con el objetivo de mejorar la
frecuencia y regularidad del mismo.
Impulsaremos un acuerdo con la ONCE,
COCEMFE y ASPAYM para, de forma conjunta, subvencionar la adaptación o compra
de taxis adaptados en nuestra ciudad.
Mejoraremos las frecuencias de paso en
todas las líneas de autobuses de la EMT, con más convoyes y mejor gestionados.
Revertiremos los cambios de trazados
de las líneas de la EMT realizados en el verano de 2016 hasta la fecha, que
afectaron a varias líneas, y que fueron
ejecutados en contra de los vecinos y usuarios afectados, reponiendo y
potenciando los itinerarios con lugares estratégicos como hospitales o
universidades.
Reforzaremos el presupuesto de la EMT.
Mejoraremos la puntualidad de las
líneas.
Aumentaremos las líneas nocturnas.
Fomentaremos el transporte público y
estudiaremos la implantación de mini autobuses eléctricos por el centro de la
ciudad.
Instaremos a las Administraciones
implicadas a establecer bonos de integración tarifaria que incluyan EMT, autobuses del área metropolitana, FGV y
trenes de cercanías.
