dimarts, 2 d’abril de 2019

Via ferrada dels Patacons i ruta del Cister en bici


Aquest darrer cap de setmana hem celebrat la ja tradicional i necessària trobada “d’homes de veritat” per fer una mica de muntanya, estirar les cames i passar una bona estona amb els amics que veiem poc. Aquesta vegada ha estat una versió “redux” així que hem deixat la porta oberta per, a l’any vinent, celebrar la trobada de “persones de veritat”.
L’activitat la vam començar divendres a la tarda. Ens vam trobar a Falset (??) per a dinar i fer una cervesa i d’allà vam encaminar-nos cap a Vilaplana i la Mussara. En un dels últims revolts, abans d’arribar al capdamunt de la serra de Prades, just sota el Mirador de les antenes, deixem el cotxe i fem una petita aproximació (5 min.) fins al peu de la via ferrada dels Patacons.
Inaugurada l’any 2016, els Patacons és una ferrada divertida i variada. Té trams verticals, una faixa no apta per patidors de vertigen (no pel poc espai, que n’hi ha, sinó perquè no hi ha fil de vida), algun desplom (un de molt bo que et fa posar el cul al buit), trams mixtos on has de buscar solucions en roca i quatre ponts nepalis que al principi fan gràcia però que al final cansen (per a mi una mica abusiu). La baixada es fa des de la cova dels Patacons per una canal equipada amb alguna cadena. Temps total: 1 hora 30 minuts.
Després de passar una bona estona, arribem de nou al cotxe i conduïm cap a Montblanc. Ens allotgem als apartaments El Jaç, al bell mig del carrer Major. Sortim a comprar el sopar, un vinet, fem uns riures i abans de les onze a planxar l’orella, que demà comencem a pedalejar.
Dissabte ens alcem a les 8, esmorzem i carreguem les bicicletes a la furgo del Ferran. Conduïm 20 minuts fins a Rocafort i allà comencem la Ruta del Cister en bicicleta (GR-175). La primera etapa de 50 quilòmetres ens ha de portar fins a Montblanc, passant pel Monestir de Santes Creus. Bé amics, això de la bicicleta de muntanya és molt dur. Nosaltres, que estem acostumats a caminar i a grimpar per les muntanyes, ho vam partir. I en part ho vam partir perquè després de passar Montbrió de la Marca, enlloc de seguir l’itinerari de bicicletes vam seguir el d’anar a peu, com a bons excursionistes que som. Quan vam ser a dalt de la serra de Comaverd, vam arribar al mirador que hi ha d’alt d’un petit penya-segat. Paisatge i vistes precioses, però la bicicleta al coll per desgrimpar pel petit tram de camí equipat i pedaleig en baixada a l’estil Danny MacAskill. Dos hores i mitja després d’haver sortit de Rocafort arribàvem a Santes Creus. Parada obligada, beure, menjar una mica i pensar en continuar. Només havíem fet la meitat del camí!! De Santes Creus continuem fins al Pla de Santa Maria, seguint un camí planer molt agradable... i allà comença la traca final del dia. Pujada lleugera fins a Figuerola del Camp i després “empujing” la bici fins al capdamunt del Tossal Gros de Miramar, per uns camins de pedres que no crec que hi hagi ser humà capaç de pujar-los sense baixar-se de la bici. La baixada fins a Prenafeta és ràpida però delicada (moltes pedres soltes) i de Prenafeta a Montblanc, com uns llamps per la TV-2421, deixant-nos portar per la forta baixada d’un camí asfaltat. A les 17:30 aproximadament arribàvem a Montblanc amb 50 quilòmetres a les cames i 1.400 metres de desnivell positiu en bici. Estàvem cruixits, de cames, braços i culs. Vam fer unes dutxes ràpides i a les 20:00 a sopar... però com els restaurants no obrien fins a les nou vam decidir invertir les tornes i fer-nos els gintònics primer. Així que cap allà quarts de deu, amb la ginebre adormint-nos els dolors musculars, sopàvem uns espinacs amb beixamel, una bona botifarra i un vi de la casa. A les onze al llit.

Diumenge ens quedaven per davant 60 quilòmetres més per tancar el cercle i concloure la ruta del Cister a Rocafort, on teníem la furgoneta. Per sort amenaçava pluja. Ningú va dir jo 60 quilòmetres amb el mateix pla que ahir no els aguanto, però les previsions de pluja ens van caure damunt com un regal diví. Vam decidir pedalejar fins al monestir de Poblet (10 quilòmetres) i tornar abans de dinar i de que els núvols negres que ens acompanyaven comencessin a descarregar. Crec que els 20 quilòmetres que vam fer diumenge ens van fer bé a les cames.
Diumenge vam dinar a Montblanc, vam plegar veles i cadascú cap a casa seva, però ja pensant en la propera trobada de “persones de veritat”. Aquesta vegada cap a on?

Inici de la ferrada dels Patacons. 

Feixa en el primer tram de la ferrada dels Patacons

Pont nepalí. ferrada dels Patacons
Mirador de la serra del Comaverd


Baixada del Mirador de la serra del Comaverd
Poblet

2 comentaris:

Ferran Casanovas ha dit...

Flix no Falset ;)

XescoArechavala ha dit...

No, no, era Falset!!! :)