 |
| Turianova. Imatge de la promotora, AQ Acentor |
En Brent Toderian tuitejava fa poc que “the best transportation plan is a
great land-use plan” que, traduït a les nostres latituds podria ser: el millor Pla
de Mobilitat és un bon Pla General d’Ordenació Urbana. I per extensió, a un bon Pla d’Acció
Territorial. I té tota la raó del món. Moltes vegades, tinc la sensació que els
que ens dediquem a planificar la mobilitat urbana som com bombers, que una
vegada s'ha provocat l'incendi, ens criden per apagar-lo.
Per què en la nostra societat actual dediquem molts més recursos a curar
que a prevenir? La despesa pública en prevenció i salut pública en relació amb
la despesa corrent total en salut és de l'1,5%, cosa que revela l'escassa
prioritat que se li dona a la prevenció. Quants milions d’euros ens estalviaríem
si planifiquéssim el territori amb una visó més transversal, tenint en compte
el medi ambient, la mobilitat i la salut pública? Per què, ben entrats ja al
segle XXI, planifiquem i aprovem actuacions urbanes que només tenen sentit perquè
existeix el cotxe?
En un post anterior parlava de la necessitat de modificar els ratis d’estacionament
per a nous desenvolupaments, però es que ens cal anar més enllà. Turianova
podria ser un gran exemple d’això que intento explicar. 2.300 habitatges nous i
poca cosa més. Sense transport públic (la EMT encara no dona servei al barri), però
en fase de construcció han ampliat el pont cap a la Ronda Sud i han fet els accessos
corresponents a la V-30. Tot pensat per al cotxe. I segur que té el seu pla de
mobilitat (per llei l’ha de tenir), però es queda en paper mullat, en un
document sense pes jurídic. I podríem anar més enllà. L’Ajuntament disposa de
més de 40.000m2 per equipaments... la gent ja hi està vivint però els
equipaments encara se’ls espera. De manual, com be explicava en el seu brillant
“La España de las piscinas” en Jorge Dioni López. I tot això durant la
segona dècada del S. XXI, promogut per governs progressistes. De veritat,
necessitem urgentment explorar la manera de trencar aquestes inèrcies
urbanístiques.
I una bona manera de fer-ho, retornant al que comentava en Brent Toderian, és
disposant de bons plans d’ordenació territorial. I aquí, al País Valencià,
sembla que això és una quimera. Redactar un Pla General d’Ordenació Urbana
significa, per a qualsevol ajuntament, embarcar-se en un viatge farragós d’aproximadament
10 anys. I no només per als ajuntaments. A l’àrea metropolitana estàvem esperant
l’aprovació del PATEVAL (Pla d’Acció Territorial Metropolità de València) i el
PMOME (Pla de Mobilitat Metropolità de l’àrea de València) i tots dos, després
de més de 7 anys de treballs, dormen el somni dels justos.
Tot indica, que seguirem treballant de bombers....
