Dos motius per explicar la desfeta del 28M

 

Joan Ribó (Compromís) fent el traspàs a Maria José Català (PP)

No soc analista polític i, fins i tot, el que interiorment pronostico no sol passar. No encerto mai. I vist que no endevino el futur, intento desxifrar el passat, el per què de les coses. I en aquest sentit no deixo de donar-li a voltes a la desfeta de l’esquerra en les darreres eleccions municipals del 28M. Per què amb una gestió exemplar i bon treball, s’ha perdut? Hi ha dos factors que crec cabdals, més enllà del que s’està dient de no saber explicar el “relat”.

El primer és que en l’ideari general s’ha igualat a VOX amb els partits que habiten a l’esquerra del PSOE. És el mateix VOX que Podemos, és el mateix VOX que Compromís.... Son tots extrems, l’única diferència que uns son extrema dreta i els altres extrema esquerra. Això ha calat i ha col·locat en un mateix pla a VOX i a Compromís. I crec que això no ha afectat directament a Compromís, però si que ha legitimat als votants de VOX. Els ha fet sortir de l’armari. Ja no tenen por i no s’amaguen. Fa anys es parlava de la necessitat que partits polítics i mitjans de comunicació apliquessin un cinturó sanitari a VOX. No s’ha fet i ara ja és tard. No es pot aplicar aquest cinturó quan tots els partits a la dreta i a l’esquerra del PSOE son el mateix. L’única solució ara és que, tocant poder, se’ls vegi el plomer i els mitjans i la societat, s’adonin que no és el mateix Compromís que VOX. Ara bé, també us he de dir que confio poc en que els mitjans de comunicació facin aquesta reflexió...

La segona reflexió que faig de la desfeta de l’esquerra el passat 28M és més complexa i te a veure amb les polítiques transformadores. Tinc la sensació que l’esquerra, l’extrema esquerra dels mitjans de comunicació principalment (sic), té la voluntat d’aplicar polítiques transformadores que milloren la qualitat de vida a les ciutats. En molts casos son polítiques tímides o simbòliques, però que ja apunten un camí. I aquí, potser erro per deformació professional, però en el camp de l’urbanisme, la mobilitat i la lluita contra el canvi climàtic, per exemple, el que intento explicar és molt clar. València ha revolucionat la ciutat construint una molt bona xarxa de carrils bici, però aquest canvi és més important des del punt de vista simbòlic que no pas numèric. El poder del canvi ciclista a València té força pel missatge que envia (de transformar la ciutat i els patrons de mobilitat), no pel que realment suposa sobre la mobilitat global de la ciutat (6% de repartiment modal). Llavors la pregunta clara seria: Per què la dreta i mitjans de comunicació s’han llançat ferotgement sobre els nous carrils bici? No és perquè els molesten, tampoc perquè generen retencions.... és perquè posa en dubte el seu statu quo. Això és el que realment els molesta i espanta. I així en tot. En la millora urbana de les places, en polítiques relacionades amb la sobirania alimentaria i la protecció de l’horta productiva, les zones de baixes emissions o l’APR del centre.... I la llista podria seguir i seguir... Tinc la sensació que l’esquerra intenta transformar i com això impacta en els hàbits de gran part de la població, aquestes son rebutjades. Aleshores, arriba la dreta amb un missatge gens transformador, i guanya (no per golejada, tot s’ha de dir). La dreta no transforma, sols gestiona (i no millor que les esquerres com s’ha demostrat) i intenta mantenir la ciutat a base de canvis mínims. No molesta podríem dir, ni força canvis d’hàbits per millorar la qualitat de vida. I si no molestes, guanyes, sobretot després d’uns anys on t’han molestat bastant.

D’aquí quatre anys analitzem el que ha fet el PP en matèria d’urbanisme, mobilitat i canvi climàtic i podrem veure si aquesta hipòtesi que plantejo és encertada o no.

La base d’aquestes reflexions no son acadèmiques. Estan basades en xerrades de cafè, en comentaris escoltats en passadissos d’oficines i administracions públiques... son, podríem dir, fruit d’un treball d’antropologia social urbana, d’escoltar el que diu la gent i al·lucinar: I've seen things you people wouldn't believe....

La mobilitat a València. I ara, què?

S’obre un nou cicle polític a la ciutat de València després de 8 anys de govern de coalició de Compromís i PSPV. A partir de mitjans de juny el PP, amb el suport de Vox, governarà la ciutat. No entraré a valorar per què les esquerres han perdut les eleccions, doncs no soc analista polític i cada vegada entenc menys el que passa al meu voltant. Sols sé que aquests darrers anys, en molts àmbits, s’ha treballat be i aquesta feinada no s’ha vist recompensada de forma clara en els resultats de les darreres eleccions del 28M.

En matèria de mobilitat, la regidoria dirigida per Giuseppe Grezzi ha aconseguit sacsar una àrea que venia acomodada en un model de ciutat basat en el cotxe. Ara ho veiem molt lluny, però cal recordar que un dels “mantres” de Rita Barberà era: “El coche no se toca”. Grezzi ha estat valent, tenint clar quin model de ciutat volia i defensant-ho contra vent i marea. En fòrums internacionals on mai apareixia València en les converses, ara et preguntaven sovint per la capitalitat verda, per la transformació ciclista o per les millores en entorns escolars. Poques coses hem de preguntar a un polític, però una d’elles, infal·lible per diferenciar els bons dels mediocres, és quina ciutat somia. I aquest darrers anys, a València, s’ha somiat.

Així que entrem en un nou cicle, amb una ciutat encara amb molts reptes per davant. Hi ha molta gent discutint quines actuacions es revertiran i, personalment, crec que no se’n revertirà cap ni una. Per tant, el que hem de preguntar-nos és que passarà amb el que tenim pendent. Així que sense cap intenció de ser exhaustiu, llisto a continuació quins reptes té la ciutat i el nou equip de govern per seguir fent de València una ciutat cada vegada més amable i en línia amb els compromisos europeus adquirits.

La Zona de Baixes Emissions. Amb els contractes ja adjudicats i la imposició legal de implantar-la, la nova corporació no ha dit ni piu sobre aquesta qüestió. Mantindrà la proposta existent? La reduirà a mínims?

València, ciutat climàticament neutra al 2030. València ha estat seleccionada per la Comissió Europea com una de les 100 ciutats europees que hauran de ser climàticament neutres en emissions de CO2 el 2030. Com enfocarà aquest repte el nou equip de govern és tota una incògnita. I la mobilitat hi te un paper clau.

Estacionament per a residents. Amb un contracte de l’ORA adjudicat recentment, l’objectiu de l’equip de govern era anar expandit la zona de residents pels diferents barris. La gestió de l’estacionament en superfície és un dels puntals per reduir l’ús del vehicle privat i la zona verda permet als residents estacionar penalitzant als no residents, que poden aparcar però pagant un preu més elevat. Està per veure quina és la política del nou equip pel que fa a la gestió de l’estacionament en superfície. Seguirà València sent una de les poques grans ciutats espanyoles i europees on encara es pot estacionar gratuïtament en superfície en gran part de la ciutat?

Entorns escolars. La llei de canvi climàtic aprovada pel govern l’any 2021 diu textualment que cal millorar la qualitat de l'aire al voltant de centres escolars, sanitaris o altres de sensibilitat especial, quan sigui necessari de conformitat amb la normativa en matèria de qualitat de l'aire. La salut pública ha de ser una prioritat i els entorns escolars i sanitaris tenen un marge de millora abismal. Hi estarem al damunt.

Millores urbanes en barris. La millora de la qualitat urbana dels barris, generant nous espais de trobada (places i parcs) i millorant l’accessibilitat (això és llei) és un dels elements clau per fer dels nostres barris espais vius i caminables. Seguiran creant espais de qualitat?

Transport públic. L’EMT és, després del caminar, el principal mode de transport sostenible utilitzat pels valencians per moure’s dins de la ciutat. Cal seguir potenciant-lo, no només tarifariament i amb vehicles més eficients, sinó dotant-lo de la infraestructura necessària per a que la velocitat comercial augmenti. I cal que s’entengui amb el Metrobus d’una manera orgànica, en base a les necessitats dels usuaris metropolitans, no competencials.

Lideratge metropolità. Per donar resposta al punt anterior, cal que València lideri la mobilitat metropolitana. Amb un PMOME en stand-by, cal que València empenyi per a que la Conselleria es posi les piles i executi les actuacions necessàries d’àmbit metropolità. La mobilitat de València no és la de la ciutat, és la metropolitana. Quin serà el paper que jugarà l’ajuntament en aquest marc? La incomunicació que hi ha hagut aquest darrers anys entre la Conselleria (PSPV) i l’Ajuntament (Compromís) pot ser que desaparegui amb el PP a les dos institucions.

Nou Pla de Mobilitat. L’actual pla de mobilitat de València data del 2013. Per tant, aquest any fa deu anys i toca actualitzar-lo. En 10 anys han canviat moltes coses i cal actualitzar l’estratègia per adaptar-la a les noves necessitats de la ciutadania i als compromisos adquirits en matèria de mobilitat, canvi climàtic i qualitat de l’aire. El PP ho portava al programa electoral.

Eixirien més punts (distribució urbana de mercaderies, smart city i mobilitat, relació Port – Ciutat, Capitalitat verda europea, sistemes de sharing...) però crec que els que he enumerat son prou importants com per marcar un inici de legislatura o, com a mínim, per analitzar per on respira el nou equip de govern durant els primers 100 dies de mandat.