Una de les millors receptes per aconseguir desconnectar durant l’estiu és llegir-se una bona novel•la satírica, una d’aquelles que ens enganxi a la tumbona i ens faci riure una bona estona. I això, entre altres coses, he fet aquests 15 dies de vacances.
De nou una hilarant historia del mestre Eduardo Mendoza, que recupera com a protagonista al seu detectiu preferit. L’última novel•la publicada per Mendoza, Riña de Gatos (premiada amb el Planeta), em va semblar pretensiosa. La historia era bona, però es notava certa rigidesa i falta de frescor. Amb El enredo de la bolsa y la vida en Mendoza recupera llibertat i espontaneïtat.
Ambientada a la Barcelona actual durant un mes d’agost, el nostre detectiu es veu obligat a investigar la desaparició d’un vell amic seu, en Rómulo el Guapo, que pel que sembla s’ha ajuntat amb el terrorista internacional Ali Aarón Pilila, que pretén cometre un atemptat a la ciutat comtal.
Per descobrir i salvar al seu amic Rómulo el Guapo, el detectiu, que viu regentant una perruqueria per a dones sense clientela, recluta a una sèrie de personatges d’allò més estrambòtics: l’adolescent Quesito, el timador Pollo Margan, l’africà albí Juli que treballa fent d’estàtua vivent a Les Rambles, una acordionista de carrer comunista anomenada La Moski, el repartidor de pizzes Manhelik i el propietari del restaurant “Se vende perro”, el senyor Armengol, entre d’altres.
Aquest comando, destinat al fracàs més absolut, es creua amb els personatges que completen la novel•la: el swami, la família Siau que regenta un basar xino al costat de la perruqueria, l’explosiva Lavinia Torrada, dona de Rómulo el Guapo, la subinspectora de policia Victoria Arrozales, Emilia, la mare de Quesito i la cancellera alemanya Angela Merkel.
Aquest còctel de personatges es passeja per una Barcelona deserta, sufocada per la calor de l’estiu, les tempestes de finals d’agost i una crisi econòmica que escanya als personatges i es respira al llarg de tota la novel•la.
Amb aquesta ambientació i aquest grup singular de personatges, en Mendoza narra una història divertida de final inesperat, incert i en certa manera inacabat, però molt molt divertit. Esplèndid i brillant és el paper secundari de la senyora Merkel en un final de novel•la ràpid, emocionant i ple de disbarats i plans fracassats.
Celebro la tornada del Mendoza més espontani i humorístic, el Mendoza de “Sin Noticias de Gurb” o “El asombroso viaje de pomponio Flato”.
El enredo de la bolsa y la vida (2012). Eduardo Mendoza. Ed. Seix Barral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada