 |
| Foto: Francesc Arechavala |
Anava jo cap a Vivers sense tenir
les expectatives del concert dels Antònia Font molt elevades. Aquestes
retrobades, gairebé deu anys després de separar-se, mai solen portar res de bo,
més encara quan a algun membre del grup, en aquest cas en Joan Miquel Oliver,
ha fet una bona carrera en solitari després de dissoldre’s el grup. Però be,
sigui com sigui, els que ja tenim una edat hem ballat i cantant els Antònia Font
en desenes de festes majors i no podíem deixar córrer l’oportunitat de fer-ho
de nou. D’això se’n diu nostàlgia. I cal reivindicar-la amb dignitat!
I els Antònia Font, per retornar
amb la màxima de les dignitats, han editat Un minut estroboscòpica, un
treball a l’alçada del que s’espera d’ells i que els serveix d’excusa per justificar
aquesta petita gira de retorn de tant sols quatre concerts: Dos a Barcelona, un
a Inca i el d’ahir a València. Si encara no els heu vist, afanyeu-vos a comprar
entrades per al concert d’octubre al Palau Sant Jordi. Crec, sincerament, que
serà l’últim de veritat. No crec que l'invent tingui continuïtat.
I així, amb les expectatives baixes
arribava a Vivers i a les 21:45, després d’uns minuts intentant connectar amb
el més enllà a través de les nou antenes parabòliques instal·lades a l’escenari,
van aparèixer els Antònia Font. I que voleu que us digui, amb el segon tema, Me
sobren paraules, ja se’m van eriçar els pèls... I això que no em passa
sovint en els concerts, ahir ho vaig sentir tres o quatre vegades. És la
nostàlgia, la connexió amb unes cançons que les hem cantat, ballat i que
sovint, encara molt sovint, sonen a casa amb quotidianitat. Els Antònia Font van
plegar, però en cap moment han marxat.
I a partir d’aleshores, un
torrent de clàssics per a tots els gustos durant dues hores i quart d’un concert
majúscul. En Pau Debon, l’únic de la banda amb voluntat d’aixecar els ànims, no
parava de moure’s d’una banda a l’altra de l’escenari, cantant amb ganes (i
feliç) tots i cada un dels 37 temes que van sonar a Vivers. I el públic s’ho va
passar pipa. I sabeu què: I arriba un dia que sa vida és un teatre, que se
diu felicitat, primavera i trinaranjus amb qui més has estimat...
Antònia Font. Concerts de Vivers. València. 9 de juliol de 2022. Teloners: Maria Jaume
Foto: Maria Carbonell per a Tranquilo Música
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada