dimarts, 25 d’agost de 2009

Sembla mentida...

Fa uns dies escrivia sobre la fòrmula 1 a València i vaticinava, segons el meu punt de vista, la fi del circ a la ciutat del Túria. La crisi econòmica, la poca afluència de públic, la necessitat imperiosa d’un Fernando Alonso per omplir les graderies, la mentida de Schumacher, les pèrdues milionàries per a l’empresa Valmor Sport, el cost desorbitat de tot plegat ... tot això feia pensar en una retirada, en una plegada de veles. Doncs no. Sóc un pardal i un innocent. Enlloc de plegar veles, el Consell ha decidit que com tot això és deficitari i l’empresa Valmor Sport no pot (o no vol) pagar-ho, la mateixa administració valenciana farà front als 90 milions d’euros de cànon (directes a la butxaca del senyor Ecclestone) per a poder seguir amb el circ dels cotxets cinc anys més. L’empresa Valmor Sport ha declarat que en cas de tenir beneficis, els donarà a la Generalitat. Però senyors, és això seriós? Però quin xollo d’empresa han muntat aquests de Valmor? Resulta que organitzen la Fòrmula 1 a València però el GTP els hi paga la construcció del circuit i la Generalitat el cànon de 18 – 26 milions a l’any (no queda clar quants milions són) i ells ha cobrar els drets de imatge, televisió i entrades. Què collons paguen? El muntatge de les graderies? Jo vull ser empresari, que la Generalitat m’ho pagui tot i jo ha cobrar. Si després de tot, un cop cobrat un bon sou, etc, em sobra alguna cosa, doncs ja li tornaré a l’administració la calderilla. Ja tarda l’oposició ha demanar el contracte entre Generalitat i Valmor Sport, ha demanar els números oficials del preu del cànon, ha demanar una auditoria del Gran Premi de l’any passat i d’aquest any.... si l’administració es deixarà 90 milions, els números han de ser clars, molt clars. I tot plegat fa pudor. Qui és Valmor Sport? El senyor Aspar, el senyor Roig i Bancaixa. Qui presideix Bancaixa? El senyor Olivas. Qui és Olivas? El ex-President de la Generalitat, que va governar menys de mig any entre Zaplana i Camps. No serà que hi ha molta pasta a repartir i molts favors que pagar? I si amb la Fòrmula 1 no n’hi havia preu, el Consell (que li deu sobrar la pasta en temps de crisi) ha avalat 72 milions d’euros al València Club de Futbol, per a que el Consell d’administració actual pugui fer front a l’ampliació de capital. Festival! La Generalitat avalant una pasta a un grup de gestors privats que en el darrers anys només han fet que pifiar-la i saquejar les arques del club. Quina garantia ha demanat la Generalitat? Demà aniré al banc per a comprar-me un pis i demanaré que m’avali la Generalitat? Per què al valència CF si i a mi no? Jo demano menys diners i sóc infinitament més seriós que tots els dirigents del València plegats. Després d’aquesta setmana de despropòsits només em falta sentir que l’Ajuntament de València pagarà la construcció del camp del nou Mestalla, que porta quatre mesos amb les obres parades per falta de diners. Vivim en un país amb una falta de crítica alarmant i els polítics, d'això, se'n aprofiten.

5 comentaris:

Secretari ha dit...

Veig que comences a descobrir València. És patètica. A mi no em sorprén el que escrius, vivim en un puta república bananera on els ciutadans crítics estem condemnats a què tot aquest merder ens resulte indiferent, per bé que això siga lamentable!

XescoArechavala ha dit...

La qüestió és fer visible la crítica. Com? Aquesta és la gran pregunta.
Xesco

Arnau Boix i Pla ha dit...

Em sent molt identificat amb les sensacions què descrius i què se'n desprenen del teu escrit. Jo també sóc un pardal i un innocent. I com diu Sergi, no em sorprèn el què escrius, em corprèn.

No es pot Xesco, no es pot. Eixa és l'eterna desgràcia del País Valencià...

No obstant, t'encoratge a seguir posant en evidència els merders de la classe política valenciana. Merders què esquitxen directament a la cara dels ciutadans, i ells tan contents.

Felicitats i gràcies per la constància en les crítiques polítiques del bloc!

Secretari ha dit...

La crítica precisament és no fer-los ni puto cas, justament el que fan ells amb nosaltres. Si això suposa assumir un cost massa alt, doncs s'assumeix. Almenys jo ho veig així. Però en qualsevol cas, t'encoratge a seguir cagant-te en tot!

Secretari ha dit...

I encara diré més: cagar-se en tot mai està de més.