La carrera en solitari d’en Mark Knopfler està plena d’alts i baixos, però a poc a poc i amb el pas dels anys (i d’àlbums publicats) es va concretant en un estil propi, proper al blues i fàcilment reconeixible pels solos de guitarra, mítics ja quan liderava els Dire Straits.
En Knopfler acaba de publicar Privateering, el seu setè àlbum d’estudi. Des d’aquell ja llunyà i irregular Golden Heart (1996), el cantant de Glasgow ha publicat alguns treballs bons (The Ragpicker’s dream, 2002) i altres de més fluixos (Shangri-la 2004), tot evolucionant del pop-rock cap al folk-blues.
Aquest darrer treball (disc doble amb 20 cançons noves) és un disc amb un pes important del blues, encara que també hi ha lloc per a cançons més folk (es respira de tant en tant un aire escocès). Crec que com el bon vi, en Knopfler va madurant, acostant-se al blues però sense oblidar-se de les seves arrels. Això que pot semblar positiu fa que el disc tingui salts d’estil una mica estranys. Talls d’estil blues amb bones guitarres i veus trencades es barregen amb peces folk, al meu parer, amb excés de vents (gaites i flautes). Aquesta barreja d’estils crec que és part d’una evolució personal i musical i que com han fet altres músics (el seu amic Bob Dylan, per exemple), acabarà per concretar-se en un de sol. Podríem dir que amb 63 anys en Knopfler encara no ha trobat el camí. O potser si que l’ha trobat i aquest transcorre per dos mons en principi paral•lels (el blues i el folk), però que de tant en tant es trobem, s’abracen i es tornen a separar.
En línies generals bon disc d’en Knopfler, encara que si enlloc d’haver-lo publicat doble hagués triat una mica millor les cançons, hagués firmat un àlbum esplèndid. Una altra opció hagués estat fer un cd amb les peces més folk i un altre amb les peces més blues, de tal manera que segons el nostre estat d’ànim poguérem escollir quin disc escoltar.
També crec que aquesta barreja d’estils pot afectar al directe, doncs en un parell d’hores de concert escoltarem blues, folk i els temes clàssics dels Dire Straits. Una bona barreja d’estils que haurem de veure com és combinen d’alt d’un escenari. A l’estiu del 2013 estarà de gira i ho podrem comprovar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada