dimecres, 8 de febrer de 2017

La volta al Rock a 33 revolucions, de Ramon Moreno

Fer un llibre explicant la historia del rock a través de 25 discos és una temeritat. Ho és perquè al pròleg, abans de res, ja t’has de justificar dient que la selecció és personal i que per tant, no respon a cap lògica científica, cultural o econòmica. Així doncs, molt probablement coincidirem amb l’autor en alguns treballs, però irremediablement trobarem a faltar peces o artistes al nostre parer essencials en la història del rock.
L’Elvis, en Dylan, els Beatles, els Rolling Stones i probablement el Bruce Springsteen ningú els discutirà. Podem discutir si el disc escollit és el més representatiu o el de major impacte en la cultura del rock, però que aquests cinc hi han de ser és irrefutable. Ara bé, per que a la llista hi ha la Velvet i en Lou Reed i no en David Bowie? Per que hi són el Marvin Gaye i en Prince i no el Michael Jackson? Aquest tres han d’aparèixer en un llibre d’història del rock? Per que no hi és en Neil Young, en Leonard Cohen, en Van Morrison o la Patti Smith? Per què hi és el punk o el grunge i no el reagge?
Be, com el Rock a nivell individual tant sols ha de respondre a estímuls a vegades difícils d’explicar o racionalitzar, jo dono la llista d’en Ramon Moreno per bona, bàsicament perquè hi són els que hi han de ser i perquè a través d’una selecció de treballs repassa l’evolució del rock des de finals dels 50, quan l’Elvis i en Chuck Berry revolucionaren el món de la música popular, fins als inicis del SXXI, amb la Björk o els Strokes. Al llarg d’aquests 60 anys i agafant alguns discos com a excusa, en Ramon Moreno ens explica com ha evolucionat el rock i el món i com s’han parit alguns dels treballs que han marcat la música del nostre temps, el Rock.

Crec que aquesta setmana recuperaré alguns discos vells que fa molt que no escolto!

La volta al Rock a 33 revolucions (2016). Ramon Moreno. Ed. Cal·lígraf (Figueres)

Els discos que s’analitzen al llibre, per dècades, són:

Anys 50: Elvis Presley (1956) d’Elvis Presley; Chuck Berry is on the top (1959) de Chuck Berry
Anys 60: The Who sings my generation (1965) dels The Who; Blonde on blonde (1966), de Bob Dylan, Pet sounds (1966) dels The Beach Boys; The Doors (1967) dels The Doors; The Velvet Underground and Nico (1967), de la Velvet underground; Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1967), dels The Beatles; Are you experienced? (1967) de Jimi Hendrix;
Anys 70: Led Zeppelin IV (1971) dels Led Zeppelin; What’s Going on (1971) del Marvin Gaye; Exile on Main Street (1972) dels The Rolling Stones; Transformer (1972) de Lou Reed; The Dark Side of the moon (1973) dels Pink Floyd; Born to Run (1975) del Bruce Springsteen; Ramones (1976) dels Ramones; Never mind the bullocks here’s the Sex Pistols (1977) dels Sex Pistols; London Calling (1979) dels The Clash.
Anys 80: The Queen is Dead (1986) dels The Smiths; Sign O’The Times (1987) de Prince; Doolittle (1989) dels Pixies
Anys 90: Nevermind (1991) dels Nirvana; OK Computer (1997) dels Radiohead
S. XXI: Is this it (2001) dels Strokes; Vespertine (2001) de la Björk