dimarts, 4 d’abril de 2017

"El sol dels Scorta” de Laurent Gaudé

Feia temps que un llibre no m’atrapava amb la força que ho ha fet “El sol dels Scorta” de Laurent Gaudé. Des de les primeres pàgines el llibre t’enganxa per la cruesa dels fets, però també per la tendresa que envolta i motiva les accions dels personatges. Gent senzilla, treballadora, arrelada a la terra, amb somnis, il·lusions, pors i silencis.
En Luciano Mascalzone, després de 15 anys tancat a la presó per bandit, torna a Montepuccio amb un sol objectiu: Posseir, encara que li costi la vida, la Filomena Biscotti, una obsessió de fa anys. Travessa el petit poble de la Pulla (sud d’Itàlia) un migdia sufocant d’agost. No hi ha ningú al carrer. Truca a la porta dels Biscotti i la noia, ja dona, obre la porta. Un llarg silenci s’imposa entre els dos. Finalment Luciano Mascalzone entra a la casa fosca i fresca i en una habitació, damunt d’un llit immens de llençols blancs, la posseeix. Després, surt de nou al carrer, munta l’ase i amb el cap altiu recorre el Corso mirant als homes que ja començada la tarda prenen cafè a les terrasses dels bars. Qui és aquest? El reconeixen, l’escridassen i el maten a pedrades. Però aquell migdia s’engendrava un nen, en Rocco, que tindria la sang i el temperament dels Mascalzone i iniciaria la saga dels Scorta.
Així comença “El sol dels Scorta”, una novel·la que a través de cinc generacions ens parla del paper que juguem a la vida. Què hi fem aquí? Perfectament ambientada, la novel·la recorre pràcticament 100 anys de la vida del poble de Montepuccio a través dels ulls de la nissaga dels Scorta. Les seves costums, el menjar, el beure, el paper dels capellans, la duresa de la terra i la mar, el paper de les dones, les emigracions, les dues grans guerres, el turisme i sobre tot, el paper fonamental de la família. Sols no som ningú, junts som els Scorta.
És la història d’una nissaga, tal com ho és “Cent anys de solitud”, però sense ni un bri de realisme màgic. Aquí, damunt de les pedres calentes de la Pulla i del sol asfixiant no hi ha lloc per a floritures. Aquí toca sobreviure suant, treballant i fent pinya amb la família per damunt de tot. I al final, quan la mort ens vingui a buscar i fem balanç amb el capellà del poble xerrant amistosament sota d’alguna ombra, poder estar satisfets del camí recorregut i d’haver format part de la nissaga dels Scorta.

Una meravella de novel·la, mereixedora l’any 2004 del premi Goncourt.


El sol dels Scorta (2006), Laurent Gaudé. Ed. La Campana