Feia anys que un clàssic de la literatura no m’enganxava com ho ha fet Els
Miserables, de Victor Hugo. Publicada l’any 1862, l’obra més important de
l’escriptor francès tracta temes universals com el be i el mal, la justícia i
les injustícies, la llei i l’ètica, l’amor i l’odi... a través de les
vicissituds d’uns personatges que no oblidaré, com Jean Valjean, Javert,
Cossete, els Thénardier, Marius, Fantine o Gavroche entre molts d’altres.
Tot i estar escrita fa més de 150 anys, l’obra de Victor Hugo és vigent
perquè el món en el que vivim segueix patint les desigualtats i les injustícies
que pateixen i provoquen els diferents personatges del llibre. El món es mou, la tecnologia avança, però les
misèries persisteixen. Persisteix la pobresa, les injustícies... la lluita
constant entre el bé i el mal i la força de l’amor com a única boia de salvació.
I per això Els Miserables és vigent, perquè tot i que el seu escenari és la
França i el Paris del S XIX, les històries de cada un dels personatges es
podrien desenvolupar en qualsevol gran ciutat del món d’aquest deshumanitzat S.
XX.
La Maria Bohigas, en el postfaci del
llibre, resum perfectament que ens caldria per tenir uns Miserables contemporani:
“Falta un gran poeta que pregunti com es corromp el cor quan la riquesa
material mou el món sense volta que l’aturi. Falta una literatura que ho sàpiga
preguntar com Hugo, acollint la comunitat humana de dalt a baix i fent sentir l’emoció
de cada dia viscut quan la vida perilla”. Mentre aquest poeta no aparegui i
ho sàpiga explicar millor que Hugo, sempre tindrem Els Miserables.
Els Miserables, de Victor Hugo
Editorial Club Editor (2025) (https://clubeditor.cat/llibres/els-miserables/)
Traducció al català: Maria Bohigas
