diumenge, 23 de febrer de 2014

El consultor internacional

El Consultor, després de prendre un cafè sol, es descarrega les targetes d’embarcament del vol d’aquesta tarda al passbook del seu smartphone. Deu minuts més tard té la maleta de mà preparada. Truca a Teletaxi i demana una unitat. S’acomiada de la seva muller i es dirigeix cap a l’aeroport amb la quotidianitat de qui va a comprar el pa a la fleca del costat. Després d’aguantar les maleïdes cues del control de policia s’encamina, amb el temps just, cap a la porta d’embarcament corresponent. La targeta Or que posseeix li permet sol·licitar un up-grade, que demana amb educació a l’hostessa de darrera el mostrador. Com té al compte desenes de milers de punts, milles, avios o com collons li vulguin dir, l’hostessa li diu que pot asseure’s en un comodíssim sofà-llit que hi ha damunt de la cabina del pilot, des d’on podrà gaudir de la fabulosa nit estrellada de l’Atlàntic sud. Moment màgic, breu i de nou xoc brutal contra la realitat. Bussines va pler.
12 hores després, el Consultor es desmaia damunt d’un llit, d’un hotel, d’un país llunyà, més cansat que amb ganes de sopar. S’adorm. A les 5 del matí sona el telèfon mòbil, que es va deixar encès i amb l’opció de “no molestar” desactivada. Algú encara no s’ha assabentat que no tot el món viu en el mateix fus horari. Ja no pot tornar a adormir-se. El sol comença a filtrar-se per la finestra de l’habitació i il·lumina la paret de l’hotel del davant. El Consultor, després de donar algunes voltes pel llit, abandona el somni de poder adormir-se de nou. Dutxa ràpida, quatre notes per preparar la reunió del matí i esmorzar al restaurant de l’hotel. Un buffet que als ulls del turista playero sembla fantàstic, però que al Consultor se li fa pesat i repetitiu, igual en tots els hotels del món.
La reunió és llarga, a vegades amb converses banals que no porten enlloc, però el Consultor aconsegueix avançar. Tothom fa el seu paper a la perfecció. El client, el soci local i el consultor internacional. Quin equip més potent! La reunió finalitza a les 13 en punt (hora de dinar). Encaixades, somriures i ens veiem el proper mes. La globalització funciona a la perfecció, de nord a sud però també de sud a nord. No ens enganyem, ja no hi ha coneixements que transferir, ells són tant bons com nosaltres, pensa el consultor. L’únic que volen que els transferim són els dòlars del BID i el peatge a pagar som nosaltres, els consultors internacionals. Tots treballem, tots cobrem i tots contents.

El consultor dina en un buffet tipo Rodizio no apte per a malalts de gota. Tarda calorosa i avorrida treballant en el hotel. Passeig nocturn i sopar en algun restaurant amb terrassa enfocada cap al mar, per veure si alguna brisa s’equivoca i refresca l’ambient. El consultor sopa sol. L’única companyia que té és una cervesa ben fresca i si està de sort i el restaurant té wi-fi, el seu smartphone. Passeig de tornada a l’hotel i zapping infinit a la televisió de l’habitació. Dona igual que tingui 5 o 1.000 canals. Després de donar dos voltes a tots els canals, el consultor tanca la tele i es posa a escoltar música estirat en el seu llit king size. Està enamorat dels seus auriculars Sennheiser, que aconsegueixen aïllar-lo d’aquest racó de món on es troba. Moment de pau abans de caure adormit. Demà vol de tornada a casa.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

M'ha agradat molt la reflexió d'aquest consultor internacional.
Els petits plaers són iguals sigues on sigues... Ben freda, això sí. Salut!

XescoArechavala ha dit...

Salut company! És un petit intent de desmitificar el treball internacional.