Horaris del futbol i gestió de la mobilitat

C. Mísser Mascó amb Dr. Rodríguez Fornos un dia de partit a Mestalla

És per tots conegut i acceptat que, quan hi ha partit a Mestalla, el districte del Pla del Real es converteix en un gran i caòtic estacionament. Tota superfície és bona per a estacionar: doble i tercera fila, dins del bulevard de l’avinguda Blasco Ibáñez, damunt de les voreres i passos de vianants… Hi ha molts factors que han acabat definint aquesta barra lliure durant els dies de partit, però n’hi ha dos que crec que són realment remarcables:

El primer i de fàcil explicació és la deixadesa de funcions per part de l’ajuntament de València en fer complir la llei. L’ordenança de circulació de la ciutat de València diu explícitament on no és pot aparcar (article 58) i per tant, si els dies de partit la policia local no actua és perquè té ordres de no fer-ho. D’això se’n podria dir prevaricació. I el pitjor de tot és que els afeccionats es creuen amb el dret de poder estacionar allà on sigui possible. Fa poc un afeccionat Granota em deia que a ells l’Ajuntament els te mania perquè de tant en tant els multa per estacionar a la ronda nord. És el que té no fer complir la llei.

El segon cas i més complex, té a veure amb les televisions. El futbol actual, el de contractes milionaris i impagaments a la seguretat social i a hisenda, està estretament lligat als dictàmens del share televisiu. Audiovisual Sport dictamina a quina hora es jugarà cada un dels partits de la lliga, sense pensar en les conseqüències que això pot tenir en la mobilitat d’una ciutat. No és el mateix jugar a les cinc de la tarda, amb serveis de transport públic funcionant, que jugar a les 9 o 10 de la nit. Aquests partits nocturns són un problema per a la gestió de la mobilitat d’una ciutat, doncs quan acaben, normalment no hi ha transport públic. Què fa aleshores l’afeccionat? Desplaçar-se, irremediablement, en vehicle privat.

Sóc del parer que els ajuntaments haurien d’obligar als equips de futbol a pagar el transport públic nocturn quan el partit finalitza després de l’horari habitual del sistema. I els clubs haurien de repercutir el cost a les televisions. Quan les televisions fan els seus comptes, haurien de tenir present les “externalitats” socials que provoquen. No pot ser que els privats moguin milions per jugar a hores intempestives i el cost l’acabi assumint l’administració pública.