El llibre que he llegit aquestes vacances de Nadal porta per títol “Muerte en la Fenice” i és de l’escriptora Nordamericana, però resident a Itàlia des de fa 25 anys, Donna Leon. És un llibre de Novela negra ambientat a Venècia. De petit vaig devorar llibres de l’Agatha Christie fins que vaig llegir a Patricia Highsmith, que hem va semblar tant brutal que vaig ser incapaç de retornar a l’Agatha Christie. I vaig deixar el gènere, fins que ara, uns quants anys més tard, m’ha caigut a les mans aquest llibre ambientat a la Venècia que tant m’estimo. La trama del llibre és bona i el desenllaç és imaginatiu. Pel que fa a l’ambientació, descriu d’una forma molt natural la ciutat de Venècia, tractant-la com si fos una ciutat més, però mostrant molt clarament les seves particularitats, tant urbanes com dels habitants autòctons de l’illa. I com a punt no sé si negatiu o positiu, el policia Brunetti és un poli tant bo que t’acaba caient bé. És massa perfecte per ser un poli. A mode de resum, és un llibre entretingut, que et manté la intriga fins al final però potser li manca intensitat, no pateixes en cap moment perquè tots els personatges són bons, massa bons. I pel que fa al CD, el Tio de Nadal m’ha portat el disc enregistrat pel G5 i titulat Tucaratupapi. És un CD experimental on es barreja la rumba, el flamenc, la percusió i la festivitat de Kiko Veneno, Muchachito Bombo Infierno, Delinqüentes i Tomasito. Una curiositat que no sé si tindrem l’oportunitat de veure en concert però que escoltat a casa et posa les piles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
ei Xesco, sóc el Jordi.
Realment no hem acabat pas l'any de la millor manera. Dubto molt que el país basc dins el marc legal d'ara aconsegueixi ni tan sols un referèndum d'autodeterminació, i encara menys que s'hi impliqués Navarra i la part francesa. I aquest marc no canviarà, i si algú ho vol fer només queda lluitar, com ho facis ho és tot i és decisió de cadascú. I això és el que ETA ha constatat, que políticament no aconseguiran el que volen i no es conformaran amb possibles sol.lucions intermitges, no es rendiran a canvi de res, i probablement res és el que se'ls ha i se'ls pot oferir. És una llàstima, espero que mantinguin els contactes.
I Iraq fa pena, quasi produeixen més barrils de sang que de petroli, segur que amb el canvi climàtic surten més rentables els negocis de guerra que els del cru. Esperem que tinguin prous beneficis a Iraq i no busquin altres mercats com per exemple... Iran?
No em feu gaire cas, tampoc he començat personalment l'any amb molt bon peu. Per cert, me n'estic llegint un de Donna Leon de llibre, "Noblesa obliga", tampoc està gens malament i també és a Venècia. Et recomano però Fantasmas de Judith Hermann, són relacions personals entre gent jove, dones, històries curtes però ben teixides i amb uns personatges molt treballats i un psicologia i detalls que només elles poden asolir. En tinc algun més, i de molt bo, però em sembla que com a comentari ja m'he enrotllat massa!!
Publica un comentari a l'entrada