Estic content que de tant en tan aquest país faci passos endavant per normalitzar situacions esquizofrèniques. No era de rebut que no es poguessin fer servir les quatre llengües oficials de l’estat al Senat. I segueix sent lamentable que encara no es puguin fer servir al Congrés.
S’ha fet un pas endavant (un pas simbòlic i per tant important) però encara hem d’anar més enllà per aconseguir una plena normalitat lingüística. I si al PP no li agrada, que no posi per excusa el cost dels traductors simultanis i que digui la veritat: Les llengües cooficials li generen malestar.
La mostra de que el cost anual de les traduccions simultànies al Senat no és car, la trobem dins del mateix PP. La senyora de Cospedal cobra, anualment, 240.000 euros, el mateix que costa fer les traduccions simultànies al senat. Com es que el PP no surt en tromba queixant-se del sou de la senyora de Cospedal? Proporcionalment trobo molt més exagerat que una persona cobri 240.000 euros que no pas el servei de traducció simultània per a tot l’any.
El PP, abans de queixar-se de l’elevat cost d’alguns serveis públics hauria de mirar dins de casa seva. (Recordem, per exemple, que l’Ajuntament de València es gasta cada any 32.000 euros en un creuer per a les falleres).
1 comentari:
Et passe aquest enllaç. T'agradarà: http://joseplpitarch.blogspot.com/2011/01/pinganells-senatorials.html
Publica un comentari a l'entrada