Opcions polítiques per estalviar en medicaments

Jo no n’entenc molt d’economia ni tampoc de com funciona el món farmacèutic, però he estat atent al que han comentat els mitjans de comunicació aquests darrers dies pel que fa a la proposta del govern de fer pagar els medicaments i no hi estic d’acord. Segons el govern, la sanitat pública és molt cara i cal estalviar. Jo no sé si és cara o no, però si que tinc claríssim que aquesta ha de seguir sent pública, gratuïta i de qualitat.

A partir d’aquesta premissa, crec que hi ha fórmules millors per estalviar i sobretot fer que aquest estalvi que vol el govern no recaigui en la societat, sinó en les farmacèutiques. Per simplificar: el govern vol que si avui en dia una caixeta de 40 pastilles ens costa 5 euros, en paguem 5,5 o 6. Volen que paguem més per la mateixa caixa de medicaments. El que crec que s’hauria de potenciar és el consumir tant sols el que necessitem per al nostre tractament. Si el metge em recepta 1 pastilla cada 8 hores durant una setmana, perquè em veig obligat a comprar una caixa de 40 pastilles? Avui en dia estic comprant 19 pastilles que caducaran a l'armari i que pagarem entre el govern i jo. I les farmacèutiques contentes perquè seguiran venent 40 pastilles.

Així doncs, crec que s’hauria de potenciar el consum just de medicaments. D’aquesta manera potenciaríem la cultura del consum responsable (consumir el que necessitem) alhora que traslladaríem el pes de l’estalvi a les farmacèutiques, no a la societat. El govern parla d’estalvi i estalviar com vol el govern implica que la gent gasti més en medicaments (el govern estalvia, la societat gasta més i les farmacèutiques es queden igual). El que crec que s’hauria de fer es que el govern gasti menys, que la societat gasti menys i que les farmacèutiques produeixin tant sols el que necessita la societat.

Així doncs la pregunta és clara: Sobre qui volem fer recaure el pes d’estalviar en sanitat? Jo ho tindria clar. El govern crec que també ho té clar i vol que la societat pagui per a que les farmacèutiques segueixin produint i cobrant més del que necessitem. Com sempre i com ja comença a ser habitual en aquesta llarga crisi econòmica, el govern escull la decisió fàcil, la de perjudicar a la societat per acontentar a les grans empreses.