La recepta del FMI per a Europa

Jo d’economia no en sé o en sé poc, però m’agradaria saber-ne per entendre que està passant al món.

Per exemple, m’agradaria saber quin benefici té per a l’economia real (la de la gent de carrer, la de les petites i mitjanes empreses, la del dia a dia) que l’Estat redueixi la despesa pública amb l’objectiu de reduir el dèficit. No acabo de veure el benefici i en canvi veig molt clar la pèrdua de llocs de treball que això comportarà.

La setmana passada, al diari Público, en Vicenç Navarro (catedràtic d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona i catedràtic de ciències polítiques i socials de la universitat Pompeu fabra) em va aclarir alguns dubtes. I com m’imaginava, darrera de tot està el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, que tenen per objectiu salvar el cul dels bancs a costa nostra.

És conegut per tots que les receptes aplicades pel FMI a Amèrica Llatina, Àsia o Àfrica han estat un fracàs social absolut (suposo que pels bancs ha estat un èxit), però no podíem arribar a imaginar-nos que aquestes mateixes “medicines” ens les receptarien a nosaltres. La bibliografia al respecte és abundant i ens molts foros fa temps que es posa en dubte el paper del FMI. (Com a lectura jo recomano El malestar en la globalización, del Nobel de economia i ex-vicepresident del BM J.E.Stiglitz)

Bé, tot sigui per salvar els bancs, que quan guanyen, guanyen molt i quan perden, som nosaltres els qui hem de pagar. Un xollo de negoci!

Podeu llegir l’article del Vicenç Navarro a http://www.vnavarro.org/ (¿Que mercados finacieros?, del 20 de maig) i aprofitar per conèixer una web prou interessant per saber com funciona el món.

Automòbil ecològic?

Aquesta setmana s’ha celebrat a Madrid el “Salón Internacional del vehículo ecológico y la movilidad sostenible”. Jo, amb esperit crític i amb ganes de descobrir coses interessants, vaig encaminar-me cap allà.

Com a coses positives de la fira, cal destacar que el vehicle híbrid és ja una realitat i que durant el 2011, gairebé totes les marques estaran comercialitzant models híbrids, fins i tot turismes de gran cilindrada (impressionant l’A8). Pel que fa al vehicle elèctric pur, la cosa va lenta, però a poc a poc avança.

I ja està, poca cosa més ha aportat un saló del automòbil que en lloc d’anomenar-se del vehicle ecològic i la mobilitat sostenible deuria anomenar-se del vehicle elèctric. Parlar de vehicle ecològic és un oximoró i posar-li el subtítol de mobilitat sostenible és grotesc. Les grans marques automobilístiques no pretenen res més que allargar el model de mobilitat basat en el vehicle privat. Per molt que un vehicle sigui híbrid o elèctric, no deixa de ser un cotxe i per tant, desplaçar-se en un d’aquests vehicles no és mobilitat sostenible.

Així que el saló no ha estat res més que un saló del automòbil on les marques de sempre han presentat els models híbrids i elèctrics que comercialitzaran en breu. I si, hi havia en un racó del saló dos empreses que instal·laven punts de recàrrega elèctrica i una que explicava la proposta de carsharing elèctric a la ciutat de Sagunt. I prou. Poques i amagades.

Jo buscava quelcom més. No sé, alguna cosa més que donés sentit al nom del saló, que no ha estat ni ecològic ni sostenible.

Adéu al cinema Albatros

La cara més amarga de la crisi és l’atur, sense cap mena de dubte. Ara bé l’atur, si l’analitzem globalment, tard o d’hora es recuperarà. En canvi, hi ha negocis que la crisi ha destruït i que ja no tornaran a obrir.

És el cas del cinema Albatros de València, un cinema on es projectaven pel·lícules europees en versió original. Si aquest tipus de sales ja ho tenien complicat per sobreviure, degut a la competència de les grans sales i a la poca promoció que es dona al cinema europeu, la crisi ha suposat “la puntilla”. I és una pena, perquè no hi ha marxa enrere. Si un cinema d’aquest tipus tanca, no torna a obrir. És com un negoci de barri, com el forner, com el sabater o el carnisser. Si un d’aquests negocis tanca, és complicat que torni a obrir les portes.

Amb la baixada de la persiana del cinema Albatros, tanca molt més que un cinema. Tanca un referent cultural a València, un oasis de bon cinema. D’aquesta manera la cultura, a poc a poc i degut a la crisi, s’homogeneïtza. Perdem oferta cultural i per tant, la societat s’empobreix.

D’aquesta crisi, la que afecta a la cultura, se’n parla poc, però també destrueix llocs de treball, ens empobreix com a societat i el que és més greu, és molt complicat que un cop passada la crisi, torni a obrir les portes.

Sant Jordi 2010

Encara que amb alguns dies de retard, us adjunto les adquisicions literàries de Sant Jordi.

El viaje íntimo de la locura. Roberto Iniesta. Ed. El Hombre del Saco. 2009

Ivan Illich. Textos escollits. A cura de Jordi Pigem. Ed. 3i4. 2009

Diario del descubrimiento de las fuentes del Nilo. J. H. Speke. Ed. Espasa Calpe. 2003

El Petit Príncep. Joann Sfar. Ed. Salamandra. 2010

Paraularbres. Jordi Garcia Vilar - Joana Baldó. Ed. Denes. 2009

Musiqueries. Dani Miquel. Ed. El Cantacançons. 2009