diumenge, 1 de juny del 2014

El comissari Montalbano, d'Andrea Camilleri


Andrea Camilleri
Si les televisions haguessin de viure de les hores que miro la tele, aquest aparell encara estaria per inventar. No miro la tele massa sovint, i quan ho faig (tret d’algun partit de futbol) és per mirar coses que no es solen comentar a la feina mentre la gent es fa el cafè amb llet. Ara està de moda parlar de series, comentar-les i dir que n’estàs tant enganxat que t’has baixat els capítols que encara no s’han estrenat aquí. Un cas extrem l’he viscut fa un parell de setmanes a Mèxic, quan una companya de feina explicava que s’havia enganxat a les sèries coreanes. Bé, doncs jo estic enganxat al Comissari Montalbano, la sèrie italiana que fan a la Dos i que recrea les històries de l’inspector de policia de Vigata inventat per l'Andrea Camilleri. Si, i què?
Lluny de la tecnologia i la ciència ficció americana, la sèrie Montalbano recrea perfectament el món literari d’Andrea Camilleri. És respira autenticitat i humanitat en cada pla i si teniu la fortuna de conèixer Sicília, la veureu perfectament reflectida en cada una de les històries.
Luca Zingaretti dóna vida al comissari Montalbano
Els casos que ha de resoldre en Montalbano són humans. Històries que naixen de l’anàlisi profund que en Camilleri fa de la condició humana. Fets universals però perfectament ancorats a Sicília. La sèrie del Comandant Brunetti (Dona Leon), que també hem pogut veure a la Dos, tracta temes més rebuscats i fins i tot més escabrosos, que estan ubicats geogràficament a Venezia, però que perfectament podrien rodar-se a Nova York, Barcelona o Tokio. En aquest cas l’escriptora és americana, les històries ambientades a Venezia i la sèrie rodada per alemanys. En Montalbano està inventat per un Sicilià, ambientat a Sicília i rodat per italians. Amb les històries d’en Camilleri, tot i parlar de temes universals, és impossible extreure-les del seu context sicilià. I és precisament això el que la converteix en una bona sèrie. I si la veieu en versió original, molt millor, encara que algun diàleg en sicilià és francament difícil d’entendre.
Els personatges que inventa en Camilleri per donar forma a les novel·les d’en Montalbano són d’anar per casa: el cambrer del bar on va a dinar, la veïna testimoni de l’assassinat, el lladregot que té algun lligam amb la màfia, els companys de comissaria... en fi, una sèrie de personatges que podrien ser perfectament els del nostre barri. Res d’herois, ni superpolicies, ni superdetectius, ni alta tecnologia o armament d’última generació. En Camilleri ens descriu gent de carn i ossos que ha d’enfrontar-se a la realitat de cada dia, plorant, rient, suant, estimant....
I per acabar una anècdota. En Camilleri va inventar-se el personatge de Montalbano fa relativament pocs anys. Diu que és va enganxar a escriure novel·la negra llegint les histories del detectiu Pepe Carvalho, de l’escriptor barceloní Vázquez Montalbán i d’aquí, a mode d’homenatge, el nom del seu protagonista. Si us agrada la novel·la negra, heu de fer-vos amb un llibre d’en Camilleri i si alguna nit de dissabte la passeu per casa, connecteu-vos a la Dos i deixeu-vos portar!
 
Edicions 62 té publicades en català les novel·les del Comissari Montalbano, d'Andrea Camilleri

2 comentaris:

Secretari ha dit...

Jo estic enganxat a "Monstruos de río". molt bo.

Anònim ha dit...

Completament d'acord!