Els Frares, vistos venint de Quatretondeta |
Mig any després de descobrir la
Serrella, tornem a caminar per aquest petit paratge, poc visitat i preciós. Si
al juny vam pujar al Pla de la Casa des de Fageca i ens vam acostar al forat
d’Àfrica, ara hem visitat els Frares i el cim del Recingle Alt (1.359msnm.),
sortint de Quatretondeta (El Comtat).
Matinem i a quarts de set sortim
de València per, a les 8 del matí, deixar el cotxe a l’aparcament de la pista
que ens durà cap a la font de l’Espinal (o dels Frares). La pista,
serpentejant, va guanyant alçada lentament i en pocs minuts arribem a la
majestuosa carrasca de la Tia Sofia, un Quercus ilex de 250 anys
declarat arbre singular i d’interès local. Aquí, girem a l’esquerra i continuem
per pista guanyant alçada fins a la Font de l’Espinal on, ara ja per sender,
enfilem directament cap a la Serrella. En pocs minuts arribem a un trencall on
hi ha un cartell explicatiu de la geomorfologia dels Frares. Girem a la dreta i
ens acostem als Frares, que els tenim a tocar.
Ara, el sender transcorre paral·lel a la paret calcaria que tenim a mà esquerra, sense guanyar ni perdre alçada. Caminem per un sender que travessa les pedreres que, a poc a poc, s’han anat formant al llarg dels milers d’anys d’erosió i processos càrstics que han modelat aquest paisatge tant característic, aquestes agulles calcaries de fins a 50 metres que ara resisteixen altes i verticals. (una mica de geomorfologia dels Frares).
Apropanat-nos als Frares |
Quan estem a l’alçada de la Cova
Foradada, deixem el sender i enfilem cap amunt per una pendent forta. En pocs
minuts som sota l’arc gegant de calcari, en un ambient prou impressionant.
Grimpem una mica per creuar l’arc i tornem a grimpar una mica cap a la dreta
per sortir de la cova Foradada. S’obre davant nostre una vista magnífica de
desenes de frares, aguantant-se delicadament sota les pedreres. El sender, ara,
segueix sense guanyar ni perdre alçada, vorejant alguns dels frares. Al cap de
poc minuts, enfilem cap a l’esquerra, cap a la Serrella, en forta pujada.
Seguim fites i traces de sender, fem alguna grimpada senzilla i, finalment,
deixem enrere el paisatge rocós per entrar al bosc de la Serrella, un paisatge menys
agrest, més amable.
Travessant les pedreres dels Frares |
Trobem una pista i la seguim cap
a la dreta (sud-oest) durant un quilòmetre aproximadament. Després d’una hora i
mitja de pedres i tarteres s’agraeix un caminar suau enmig d’un bosc. El fet de
caminar tranquil·lament ens permet posar l’ull sobre algun fredolic. Seguim la
pista en direcció al cim i, només poc abans d’arribar-hi, enfilem un sender
marcat per unes cordes que, en qüestió de minuts, ens deixa al cim del Recingle
Alt (o cim de la Serrella). Les vistes son espectaculars. Distingim el
Benicadell i el Montcabrer cap al nord nord-oest, l’Aitana al sud, a tocar i
cap a l’est el Bèrnia, amb el seu esperó desafiant. Més lluny, cap al sud-oest,
veiem el que suposem que deu ser la Serra del Maigmó. La caseta forestal de
fusta que hi ha al cim ens serveix de recer del vent fred. Fem un mos, les
fotos de rigor i seguim el camí.
Al cim del Recingle Alt o la Serrella |
La baixada la fem, primer, resseguint
els camí anterior fins a un trencall on deixem la pista que ens duria de nou cap
als Frares i n’agafem una que ens dur cap al sud. La deixem per agafar un
sender que en forta baixada ens deixa a una bassa d’aigua de prevenció
d’incendis. Aquí, per no fer pista, pugem per un sender cap a la carena que
travessa la Serrella de sud-oest a nord-est, de la roca del Comptador al Forat
d’Àfrica. Seguim el sender cap al nord-est, caminat sempre pel costat nord de
la carena, per sender ombrívol i boscós. Arribem al desviament que ens portaria
al Forat d’Àfrica, que divisem a tocar, i baixem cap al trencall principal de
la serra, aquell que et permetria enfilar cap al Pla de la Casa o baixar cap a
la Font Roja, Fageca o Quatretondeta. Nosaltres baixem cap a la Font Roja i
allà, enlloc d’agafar el sender que vam caminar al juny cap a Fageca, agafem el
sender que després de la Font surt cap a l’esquerra, sense perdre alçada. A poc
a poc va virant cap al oest i a través d’unes pedreres i d’unes boniques vistes
del Comtat, ens porta al trencall del matí, on vam girar a la dreta cap als
Frares. Ara, tant sols ens queda recorre el tram caminat aquest matí fins al
cotxe.
De nou, caminada per un indret
preciós.
Temps total: 4 hores 30 minuts
El Bèrnia, al fons, des de la Serrella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada