Gegants de Gel, de Joan Benesiu

Hi ha premis literaris que garanteixen supervendes a l’editor i un bon xec a l’escriptor i n’hi ha un que garanteix literatura de la bona i prestigi a l’escriptor. Em refereixo al Premi llibreter de narrativa que cada any entrega el gremi de llibreters de Catalunya. L’any 2015 es va endur el premi en Joan Benesiu (Beneixama, 1971) per Gegants de Gel, que un any més tard s’enduia també el premi literari Joan Crexells que entreguen els socis de l’Ateneu barcelonès junt amb els clubs de lectura de vàries biblioteques de Catalunya.

Gegants de Gel és un llibre fosc on el relat de 6 personatges es posen damunt de la taula d’un bar d’Ushuaia, a la Terra de Foc Argentina. Per què aquests personatges decideixen passar un Nadal sols a la fi del món? Quin motiu els empeny a deixar les seves famílies i amagar-se en un indret tant remot? Què tenen en comú? Que els uneix? Què busquen?

Al voltant de la taula del bar regentat per una polonesa cada un d’aquests personatges donarà resposta a aquestes preguntes i a partir d’aquests relats individuals i inicialment desconnectats l’un de l’altre, en Joan Benesiu ens acosta a un tema universal: la cerca de la identitat. Remoure el passat de cada un per entendre’s, acceptar-se i construir-se. I si aquestes reflexions es fan en un territori de frontera, allà on s’acaba el món, allà on no et coneix ningú però que al voltant d’una taula i compartint una Quilmes pots obrir-te al món, tot resulta més creïble. I és més creïble perquè en aquests indrets extrems, fronterers, la mateixa geografia dubta de la seva identitat, tal com els personatges del llibre. Tot i tothom en aparent harmonia.

Gegants de Gel de Joan Benesiu (2015). Edicions del Periscopi.

Zones 30 o carrers limitats a 30Km/h?

No és el mateix la creació d’una zona 30 que limitar a 30Km/h la velocitat màxima per un carrer o avinguda.

Limitar la velocitat màxima de circulació a 30Km/h per un carrer o avinguda és desitjable per motius de seguretat viària i contaminació acústica. En àmbits urbans, la principal mesura per reduir els accidents és reduir els límits de velocitat i passar dels normatius i genèrics 50Km/h als 30Km/h. En aquest sentit la DGT estava treballant en un esborrany de modificació del Reglament General de Circulació on s’estipulava que en àmbits urbans i en carrers d’un sol sentit de circulació i un carril (o doble sentit amb un carril per sentit), la velocitat màxima de circulació passaria de 50Km/h a 30. Aquesta proposta no es va arribar a aprovar mai i per tant, en àmbits urbans i sempre i quan la senyalització no indiqui el contrari, la velocitat màxima de circulació seguirà sent de 50Km/h, sigui quina sigui la tipologia del carrer. Una barbaritat.

Així doncs si un ajuntament vol reduir la velocitat de circulació en un carrer i baixar-la a 30Km/h tant sols ha de senyalitzar-ho correctament. El codi de senyalització indica clarament quina és la senyalètica que s’ha d’utilitzar. On comenci la limitació a 30 Km/h s’ha de posar la senyal R-301 i on acabi la senyal R-501.

Senyalització necessària per limitar a 30Km/h una via urbana

Una zona 30 es quelcom més complex i integrador. Les zones 30 comencen a aparèixer a les ciutats europees a finals dels anys 70, però no és fins als anys 90 que s’estén el seu ús, sobretot per França. La velocitat dels cotxes pels carrers, els alts índex d’accidentalitat, la contaminació ambiental i acústica i la impossibilitat de gaudir de l’espai públic, obliguen a repensar el barri. Cal fer del carrer un lloc segur i per aconseguir-ho, cal repensar el paper del vehicle privat i reinventar la secció del carrer. La pacificació del trànsit en un barri de la ciutat no ha de néixer com una cosa aïllada, sinó fruit d’una reflexió profunda de model de ciutat. S’ha de crear i entendre com un projecte urbà, no només com una mesura per reduir la velocitat del cotxes. Aquest model de ciutat que volem ens definirà quins desplaçaments necessitem, com els hem de fer i com hem d’urbanitzar la ciutat.

L’article R.110-2 del codi de carreteres francès, defineix la zona 30 com “una secció o un conjunt de seccions de carrers d’una ciutat o poble que formen un conjunt homogeni, on la velocitat està limitada a 30 quilòmetres hora i on les entrades i sortides estan anunciades per una senyalització específica”. El RACC defineix les zones 30 com una àrea urbana delimitada amb portes d’entrada i senyalització específica, on la velocitat màxima permesa és de 30 quilòmetres hora i on la vorera i la calçada estan a diferent nivell per protegir millor al vianant. En Lluís Cerdà i en Miquel Ortega, al llibre Gestió local de la mobilitat sostenible i segura , també diferencien la calçada de la vorera quan defineixen les zones 30.

La DGT, amb les senyals verticals S-30 i S-31, defineix com senyalitzar les portes d’entrada i eixida d’una zona 30. Pel que fa a la senyalització horitzontal de les portes d’entrada i eixida de les Zones 30, cada municipi ha fet una mica el que li ha semblat millor.

Senyalització vertical per a les portes d'entrada i sortida d'una Zona 30

La creació d’una zona 30 és un projecte urbà que implica senyalització però sobretot un disseny urbà amable per al vianant i que limiti físicament la possibilitat de circular a més de 30Km/h, mantenint la diferenciació entre calçada de vorera. El barri de Russafa, amb el disseny urbà que té però implantant unes clares portes d’entrada i sortida, podria ser una Zona 30 de manual. La plaça de l’Ajuntament, el carrer Barques o el carrer de la Pau, amb el disseny urbà existent, no poden ser mai una zona 30. Allà es pot limitar la velocitat a 30 Km/h. però funcionalment, fins que no es modifiqui la secció existent, no seran mai una zona 30.

Senyalització del Passeig Marítim de València
Carrer limitat a 30Km/h o porta d'entrada a una Zona 30?

Senyalització horitzontal al carrer Barques. Zona 30 o límit 30?

Porta d'entrada a una zona 30. Carrer dels Trànsit.
Cal marca un ciclocarrer dins d'una Zona 30?