divendres, 5 d’agost de 2016

Gegants de Gel, de Joan Benesiu

Hi ha premis literaris que garanteixen supervendes a l’editor i un bon xec a l’escriptor i n’hi ha un que garanteix literatura de la bona i prestigi a l’escriptor. Em refereixo al Premi llibreter de narrativa que cada any entrega el gremi de llibreters de Catalunya. L’any 2015 es va endur el premi en Joan Benesiu (Beneixama, 1971) per Gegants de Gel, que un any més tard s’enduia també el premi literari Joan Crexells que entreguen els socis de l’Ateneu barcelonès junt amb els clubs de lectura de vàries biblioteques de Catalunya.
Gegants de Gel és un llibre fosc on el relat de 6 personatges es posen damunt de la taula d’un bar d’Ushuaia, a la Terra de Foc Argentina. Per què aquests personatges decideixen passar un Nadal sols a la fi del món? Quin motiu els empeny a deixar les seves famílies i amagar-se en un indret tant remot? Què tenen en comú? Que els uneix? Què busquen?
Al voltant de la taula del bar regentat per una polonesa cada un d’aquests personatges donarà resposta a aquestes preguntes i a partir d’aquests relats individuals i inicialment desconnectats l’un de l’altre, en Joan Benesiu ens acosta a un tema universal: la cerca de la identitat. Remoure el passat de cada un per entendre’s, acceptar-se i construir-se. I si aquestes reflexions es fan en un territori de frontera, allà on s’acaba el món, allà on no et coneix ningú però que al voltant d’una taula i compartint una Quilmes pots obrir-te al món, tot resulta més creïble. I és més creïble perquè en aquests indrets extrems, fronterers, la mateixa geografia dubta de la seva identitat, tal com els personatges del llibre. Tot i tothom en aparent harmonia.


Gegants de Gel de Joan Benesiu (2015). Edicions del Periscopi.