La inflació silenciada: La cistella de la compra disparada

Fa mesos que cada vegada que surto del supermercat vaig emprenyat. Porto mig carro ple i m’he gastat gairebé 100 euros. Avui llegeixo un article del Banc Central Europeu on, per primera vegada, percebo certa preocupació en la qüestió.

Després de la pandèmia i una vegada començada la guerra d’Ucraïna, es va parlar molt de l’alça dels preus de l’energia i com això afectava a la inflació de la UE. A l’octubre del 2022 la inflació era del 10,6%, però a poc a poc s’ha anat moderant fins arribar al 2% actual. Ara bé, el que no ha deixat de pujar és la cistella de la compra. Anar a comprar menjar i begudes (no alcohòliques) és cada vegada més car i, per primera vegada, s’ha desacoblat d’una manera important dels altres elements que descriuen l’evolució dels preus a la UE, com son l’energia, els transports, béns de consum i serveis.

Aquesta pujada continuada del preus dels aliments ha estat relativament silenciada, tot i que comença a preocupar a Brussel·les. En aquest sentit, el Banc Central Europeu ha publicat un breu article titulat “When groceries bite: the role of food prices for inflation in the euro area”, on posa de manifest el drama que estan patint la gran majoria de les famílies. A tots els països de la zona euro, l'augment dels nivells de preus dels aliments des de finals del 2019 oscil·la entre el 20% a Xipre i el 57% a Estònia. I atenció, a Espanya arribem al 34%.

Increment dels preus dels aliments (2019-2025). Font: Eurostat

L’article enumera alguns possibles motius d’aquest increment dels preus, entre els que cal mencionar el cost de l’energia, la crisi de preus de les matèries primes, les dinàmiques dels costos laborals o l’impacte del canvi climàtic en l’agricultura. Sigui quina sigui la causa, a mi el que em preocupa es com, les famílies, poden fer front a aquest increment dels preus dels aliments.

Per fer front a un augment dels preus d’un producte essencial com es el menjar, és important que les famílies tinguin marge de maniobra i si, com és el cas d’Espanya, estem en la part baixa de la taula d’ingressos per família (19.300 euros, llunys dels 27.600 dels alemanys), doncs la situació es complica. En aquest sentit, al 2025, l'SMI a Espanya és de 16.576 euros a l'any, mentre que el salari més comú se situa en 15.575 euros anuals. Això ens mostra que una part significativa de la població treballadora té ingressos propers, o per sota, del SMI. Un drama.

Ingressos per família. Font: Eurostat

Si has de pagar un habitatge (lloguer o hipoteca) i has de fer front a una pujada desmesurada dels preus dels aliments (34% a Espanya en 6 anys), com pots fer-ho si els ingressos familiars no arriben a 20.000 euros?

A casa nostra, vam gastar l’any 2024 un 64% més en aliments que l’any 2019. I si, es veritat que els nens es fan grans i mengen més, però els meus patrons de consum no han canviat, vaig als mateixos llocs (Consum i carnisseria i fruiteria del barri) i no te cap sentit aquest augment de la despesa. L’any 2019 vam gastar 4.800 euros a l’any en aliments. L’any passat la factura va pujar a  7.834 euros.

Evolució de la despesa familiar: Agua, llum i gas vs aliments

Hem de moderar els preus dels aliments i pujar els salaris perquè, si no, hi haurà una generació que no podrà ni viure ni menjar dignament. I com encertadament diu en Laureano Turienzo, si la classe mitja no te per a pagar allò bàsic (habitatge, aliments, energia, transport...) el país, que sobreviu del que gasta la classe mitjana, s'enfonsarà. 

Està en joc l'economia, però també la dignitat d'un país i, sobretot, la salut d'una generació, ja que alimentació i salut van estretament lligades.