dimarts, 31 de juliol de 2007

El temps lliure

Últimament he reflexionat sobre el fet de tenir temps lliure i com s’ha d’aprofitar conscientment aquest temps preuat. Les vacances o els caps de setmana són un invent relativament modern, creat per a que la gent descansi i desconnecti de la feina, però també per ajudar a fer funcionar tot un engranatge d’empreses i serveis. Quants diners gastem en el nostre temps lliure? Quantes coses comprem durant el nostre temps lliure? Si no tinguéssim temps lliure no gastaríem tant i per tant, tot el sistema econòmic s’ensorraria. El percentatge del PIB espanyol que prové del turisme és brutal i el percentatge de població ocupada en el sector turístic és també molt alt. Amb aquestes reflexions em pregunto: El temps lliure ha de ser per a mi o la societat m’autorganitza les vacances? La societat m’empeny a marxar lluny o sóc jo qui conscientment vull marxar lluny? Si el que vull es desconnectar i descansar, no ho faré millor a la Terra Alta que a les Scheyselles, per exemple? Si marxo a Amèrica llatina, no és millor apropar-me a la gent que tancar-me en un ressort del Carib? Hem de tenir present que les vacances no ens son regalades perquè hem estat bona gent, sinó per a contribuir a que l’estructura econòmica mundial funcioni. Això no vol dir que durant les vacances ens haguem de quedar a casa, sinó que hem de ser conscient d’on volem anar, per què volem anar i què volem trobar. De nou, és un tema de consum responsable i de ser conscients de que cada una de les nostres decisions i accions provoquen unes reaccions en cadena que moltes vegades no són les desitjades. Si som conscients de com gastem el nostre temps lliure, gaudirem molt més d’aquest. Bones vacances a tothom. Recomano la lectura del darrer número de la revista Opcions, dedicat al Turisme

4 comentaris:

Oriol Roda ha dit...

Eps Xesco!!!

Ets un filosof nat!

M'agraden les teves reflexions i et faré cas. A partir d'ara res de vacances! sempre a treballar!
... però, espera, si això és el que fan els americans, els més consumistes de tots! Ells tenen apenes 2 setmanes de vacances a l'any!
Però es que tampoc els hi cla el temps lliure per gastar. DE fet tentn els supers oberts fins dels 12 de la nit i internet per comprar moltes coses des del sofà de casa.

Jo encar vull pensar que les vacances és un invent "europeu" guanyat després de molts anys de lluita dels treballadors. I si que comparteixo amb tu que d'això se n'ha fet un gran negoci, però crec que és més la conseqüencia que la causa.
He dit!
Visc ala controversia!

Anònim ha dit...

Molt bones Ori, estic completament d'acord amb tu. Jo el que vull dir es que quan tenim temps lliure (tant si tenim 2 com 30 dies) siguem conscients del què volem fer. Evitem que altres ens muntin les vacances
XESCO

Anònim ha dit...

Molt cert tot això que comentes Xesco, hi estic d’acord. M’agradarà llegir l’article que recomanes.
Jo fa temps que tinc present el negoci que suposa per alguns el temps lliure i el turisme (em va quedar prou clar durant el postgrau de turisme cultural) i procuro sortir d’aquest cercle en el que ens aboquen les dinàmiques socials.
Una bona opció és aprofitar les vacances per a visitar les amistats que viuen lluny o rebre-les a casa, allunyant-nos de l’indústra turística; les relacions humanes no tenen preu i això no ens ho podrà controlar mai ningú.
Sense anar més lluny, enguany aniré a passar uns dies als Alps suissos a visitar un amic argentí que està passant una temporada en una granja mentre aprèn a fer formatges... pinta bé, oi? Si, aniré a fer de Heidy en mig de la muntanya amb les vaques.
Aprofito per desitjar-vos un bon estiu!! Fins aviat, Isis

Oriol Roda ha dit...

Totalment d'acord amb la resta de comentaris.
Però també faré una mica d'advocat del diable:
Que una activitat social sigui una font de recursso econò mics no és dolent, ans al contrari. La economia no deixa de ser més que un mecanisme de relació social on idelament cadascú aporta a la societat i enr ep en concordància. Ja sé que això no és tant així en ralita, però de vegades penso que el nostre zel anticapitalista ens fa ser mass aintegristes. Si hi ha gent que disfruta dels viatges organitzats, doncs està molt bé que algú altre els hi monti. Si tenus una familia amb nens petits i nececites un tipus de vacances que et permeti tenir una estana lliure de nens. Doncs està molt bé que algú altre s'ofereixi per cuidar-los. I està molt bé que cobri per fer-ho!! al menys en el model econòmic actual.
No m'agrada, però com l'excusa de l'economia o del turisme te repercusions tan nefastes com al sobreexplotació del litoral mediterrani, o la transformació de certs pobles en "port aventures de l'alcohol" o molts altres expemples.
Com sempre aquí s'ha de trobar l'equilibri entre les demandes del mercat i altres fators, socials, mediamblientals, etc.
Tambés és important educar a la gent perquè faci un turisme respectuós.
I parlant d'això (i malgrat jo en sóc un cas evident) no crec que anar a altres paisos en plan motxillero "agarrat" escatimant fins l'ultim centim ajudi molt a la gent d'alla....
Per cert que se m'h acudit una idea. a veure que et sembla: tal com hi ha la carta dels drets humans, estaria bé fer una carta dels drets dels boscos o dels drets de la costa o els drets de els muntanyes o dels drets dels ecosistemes. Un text que recollís els mínims que s'han de respectar quan es preten explotar un espai.

Que et sembla?

Apa sort i bon nadal