diumenge, 27 de juliol del 2008

Dos recomanacions i una advertència cinematogràfica

Aquest mes de juliol he anat tres vegades al cinema. És el que té estar sol a casa i no tenir aire acondicionat. Al cinema s’està a gust i si a sobre l’encertes amb la pel·lícula, doncs premi. Us vull recomanar dues pelis i fer-vos una advertència. La primera recomanació, encara que ja faig tard perque fa temps que està a la cartellera, és Al otro lado, del director alemà d’origen turc Fatih Akin. Alemania i Turquia es barregen en una pel·lícula d’històries entrecreuades, protagonitzada per sis personatges que la vida els fa viure a cavall dels dos països. Molt bona. La segona recomanació és Prométeme, d’Emir Kosturika. Prométeme és més Kosturika en estat pur i dur. Un noi de poble marxa a la ciutat a complir tres promeses que li ha fet a l’avi. Entre el món de la ciutat i el món del camp es desenvolupa el món de Kosturica, ple de personatges estrambòtics, violents, alegres.... i tot, amb molta música. Si us agrada Kosturica, molt recomanable. I per últim, una advetència. No aneu veure, per res del món Tropa de Elite, de José Padilha. La pel·lícula venia avalada pel primer premi al festival de Berlín (Berlinale 2008) i perque es projectava als cinemes Babel i Albatros de València (tipus Verdi). La comparaven amb Ciudad de Dios. Doncs no. És un desastre de peli. Un policia que està mentalment tarat, s’encarrega de “netejar” les faveles de Rio a trets (tipo Rambo), mentre entrena a una sèrie de policies per a que el substitueixin quan es retiri. Un desatre.

3 comentaris:

Oriol Arechavala Roé ha dit...

Buenas!
quina gran película Al otro lado, molt recomenable i feta amb molt de criteri. Però vaig veure "Prométeme" i la veritat es que no la recolmenaria a ningú. Más de lo mismo i només s'aguanta pel rollo zíngaro d'en Kosturica. I merci per l'advertència per que m'havia plantejat anar a veure Tropa de Élite...
petons
Oriol

berlingo ha dit...

hola xesco!

Ayer estuve al fin en la expo. Formalmente es correcta, lo que pasa es que no dejas de pensar de vez en cuando si todo esto vale para alguna cosa. Se llama "efecto fórum 2004" y forma parte de nuestro relativismo "postmoderno".
Por lo demás, está bien. Un paseo con cosas más y menos interesantes.

bones vacances!!!

Anònim ha dit...

Que tal Xescu?

per fi m'endinso al mon dels blogs, ja me l'havia mirat fa temps, però veig que vas fent i que ara està molt més complet. Prenc nota de "Al otro lado".
València te una movilitat fatal, jo sempre ho penso, el mateix passa amb Saragossa, però en menor grau, la peña sembla que no tingui criteri o que se li'n refoti tot, la peña que fa parades en doble fila, en carrers molt concurreguts i de només dos carrils, o directament a les parades del bus o a les entrades o sortides de les rotondes en ple bullici circulatori, no sé per sentit cumú a mi no se'm passa pel cap entorpir de manera tan escandalosa el pas de la gent, ja no només dels cotxes, també dels vianants. Molt fort el viatge Kafkia!!

A Saragossa hi ha un fenòmen entre els vianants, que no es dona a Barcelona, potser sóc l'únic que se n'adona al venir de fora, però la gent normalment va molt relaxada caminant pel carrer, cosa que passa poc sovint a Barcelona, com a mínim en les últimes ocasions que he estat, i fa molt que no hi estic. Dons van la mar de tranquils però tenen la rara costum de girar 90 graus sense previ avis i sense mirar minimanent si algú va darrera d'ells, de forma que, casualment com sempre vaig amb presses, de cop hagi de parar en sec per deixar passar el canvi de direcció, perque si no te'ls menges. Això és algu molt típic als passos cebra, estás creuant en linea recta i de cop algú de cop, també succeeix amb la gent que va seguint el fluxe per la borera de tot un carrer principal y de cop gira per qualsevol cosa, i obliguen a parar el fluxe normal del carrer. No sé si a Barcelona estem més acostumats a moure'ns entre la massa de gent i de cotxes o si es que sóm uns estressats de la vida, jo trobu que és algu curiós però toca els nassos.

Me n'alegru que en Sergi hagi aprovat, donali una forta abraçada.
Xesc ja explicaràs com ha nat l'estiu.
Suposo que en Berlingo es el Fer, no?

Ferran