Ahir, a les vuit de la tarda, vam ser convocats a la Comissió de Participació Ciutadana d’una ciutat on estem redactant el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. La idea era que expliquéssim als membres de la comissió què havíem fet fins ara i quins serien els següents passos.
Amb mitja hora de retard va començar la sessió i ràpidament es va veure que la cosa es complicaria. No es va votar l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, no es va donar còpia als membres de la comissió dels temes a tractar i quan es va entrar en el punt tres (pressupostos participatius) el caos ja era total. Havien de decidir els criteris socioeconómics que definirien el repartiment dels pressupostos pels barris i les dos persones de la comissió encarregades d’explicar-ho es van posar a discutir. L’alcalde demanava votar una resolució i la gent deia que no es podia votar una proposta si no estava escrita. Ningú havia passat la proposta per escrit! La discussió va anar embolicant-ho tot i al final ja s’estava posant en dubte resolucions aprovades en anteriors sessions (el valor del vot individual per barri).
L’organització de la sessió per part de l’ajuntament va ser nul·la i això va provocar un fracàs estrepitós de la sessió. A més a més van barrejar la reunió de la comissió de participació amb l’assemblea de particpació i la gent no sabia si era membre de la comissió o de l’assemblea i per tant, a l’hora de votar, la gent no sabia si podia votar o no. A mi em va recordar una escena de la pel·lícula la Vida de Brian...
Finalment, a quarts d’onze i després de que tres o quatre membres de la comissió abandonessin enfadats els seus llocs, es va aconseguir votar alguna cosa i convocar una reunió extraordinària per a la setmana vinent.
Acabat aquest punt, l’alcalde va dir que ja n’hi havia prou. La resta de punts (més de la meitat de l'acta del dia) es tractarien en la propera sessió extraordinària, i a nosaltres se’ns va quedar cara de idiotes. Tres hores perdudes!
La participació ciutadana no es pot improvisar. Les reunions s’han de preparar i hi ha quatre regles bàsiques de procediment que s’han de complir escrupolosament. Una convocatòria ha d’anar acompanyada del text d’allò que es vulgui aprovar, per a que la gent ho pugui llegir i arribi a la reunió amb les idees estructurades. També és recomanable que s’entregui i s’aprovi l’acta de la sessió anterior i per últim, si s’ha de proposar un debat, és bàsic que la gent que el prepara vagi a una i tingui les idees clares. I si es preveu que la sessió tindrà algun punt llarg, no es pot presentar una convocatòria amb set punts. Tot això, i a la vegada, van deixar de fer els tècnics que van preparar la reunió i per tant, la sessió va ser un absolut desastre.
Potser els pressupostos participatius es mereixen una sessió monotemàtica. I el Pla de Mobilitat també. Si no, les coses s’aproven per desgast i la gent es cansa d’aquestes sessions llarguíssimes i farragoses, que sols generen desil·lusió i ganes de quedar-se a casa.
1 comentari:
Una vegada mes, tot per l'aire!! Aquesta es la qualitat dels nostres polítics valencians i dels tècnics que els aconsellen. Així ens han fet i així ens han parit, diría ma mare...jo, si el Xesco es presenta a unes eleccions el vote per inteligent, per honrrat (se m'està oblidat el poc valencià escrit que sabia collons) i per les seves reflexions. Xé tu, quin paio aquest Xesco. Endavant company. Besets del Ramon
Publica un comentari a l'entrada