diumenge, 3 de gener de 2010

S'acosten dates règies


S’acosten dates règies. La nit del 5 de gener és per a molts, petits i grans, una de les nits més màgiques de l’any. Arriben els Reis Mags d’Orient, que d’amagat, entraran a les nostres llars i al costat de les nostres sabates ens deixaran els regals tant esperats. No faran soroll, beuran una mica de mistela i faran un mos al torró que els haurem deixat preparat, ens deixaran els presents i marxaran. L’endemà al matí, ben d’hora, ens llevarem neguitosos, obrirem la porta del menjador i veurem com de nou, com cada nit del 5 de gener, els reis mags han passat per casa nostra. Per casualitats de la vida, el dia 5 de gener també és l’aniversari d’en Juan Carles de Borbó, el rei d’Espanya. Dels reis mags d’Orient se’n parlarà una mica el dia cinc, per explicar les cavalcades dels principals pobles i ciutats del país. De l’altre rei, del que enlloc de porta-nos regals es gasta els nostres impostos sense cap mena de control parlamentari en parlaran, els mitjans de comunicació, tota la setmana. No seran articles crítics ni editorials serioses, sinó com sempre, hagiografies més pròpies de la premsa rosa que d’un país amb llibertat d’expressió. Però la societat moderna comença a cansar-se d’un monarca i d’una família que fan ben poc i gasten molt. I a poc a poc van sortint llibres crítics que donen una mica de llum a la vertadera vida política del rei. Per fer front a la censura que protegeix a la monarquia (recordem, per exemple, el cas de la vinyeta del Jueves o del paper del monarca durant el 23-F, cada vegada més qüestionat) certes editorials s’atreveixen a publicar llibres crítics i biografies no autoritzades. Per celebrar una setmana tant règia com la que s’acosta, us vull recomanar dos llibres per a que descobriu, una mica més a fons, aquest personatge que tenim per rei i per a que després, decidiu si voleu seguir vivint en un règim d’origen feudal o en un règim plenament democràtic com seria una República. El primer llibre que us recomano és una biografia ben documentada i molt ben estructurada sobre la figura de Juan Carles, mentre que el segon, ens presenta una visió critica de la monarquia feta des del dia a dia del senador del PNV Iñaki Anasagasti. Un Rey Golpe a Golpe. Biografía no autorizada de Juan Carlos de Borbón. Patricia Sverlo (Pseudonim). Ed. KaleGorria. (Us podeu descarregar el PDF de Internet) Una monarquía protegida por la censura. Iñaki Anasagasti. Ed. Foca.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El primer me l'he llegit, a vore si aquest estiu puc llegir l'altre.
A vore si els reis (i no el rei) vos porten moltes cosetes. Ací comencem a treballar el 4, no n'hi ha reis,encara que algú ja m'ha dit que te un regalet per a mi! yupiiii. Besets al trio. Lau.

Anònim ha dit...

Ultratech!!

El Perdiguer

Secretari ha dit...

La societat moderna? A cansar-se? Després de trenta anys? Doncs ja era hora. Perquè si hem d'esperar trenta més a què la penya comence a dir-li que se'n vaja amb tota la seua prole, anem aviats. Indiferència companys, indiferència. És l'única cosa que es mereixen...

Per cert, gràcies per la recomanació. Sempre Anasagasti! Llàstima que se'n foten d'ell.

Arnau Boix i Pla ha dit...

És un tema que s'hauria d'abordar, però com sempre, els de dalt prefereixen no preguntar. De fet, prohibeixen preguntar.

Una consulta popular per preguntar a tots els espanyols (voluntaris i forçats) si som monàrquics o republicans?